Sofia Kovalévskaya

De Wikipedia
Sofia Kovalévskaya
Vida
Nacimientu Moscú[1]3 de xineru de 1850 (xul.)[2]
Nacionalidá Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Bandera de Suecia Suecia
Residencia Moscú
Estocolmu
Llingua materna rusu
Muerte parroquia de Hedvig Eleonora (es) Traducir[3]10 de febreru de 1891[4] (41 años)
Sepultura Cementerio del Norte de Estocolmo (es) Traducir[5]
Causa de la muerte neumonía viral (es) Traducir[6]
Familia
Padre Vasily Vasilyevich Corwin Krukovskiy
Madre Elizaveta Fyodorovna Korvin-Krukovskaya
Casada con Vladimir Kovalevsky (es) Traducir (1868 (Xulianu) – 1883 (Xulianu))[7]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu House of Kovalevsky (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de Göttingen 1874) Philosophiæ doctor
Universidá Humboldt de Berlín
Universidá Miguel Hernández d'Elche
Universidá d'Estocolmu
Universidá de Heidelberg
(1869 -
Nivel d'estudios Philosophiæ doctor
Tesis '
Direutor de tesis Karl Weierstraß
Direutora de tesis de Emil Stenberg (en) Traducir
Llingües falaes rusu[10]
alemán[11]
suecu[11]
francés[11]
Alumna de Karl Weierstraß
Gustav Kirchhoff
Leo Königsberger
Oficiu matemática, física, novelista, profesora universitaria, comunero (es) Traducirescritora
Emplegadores Universidá d'Estocolmu  (1r xunetu 1884 (Xulianu)
Trabayos destacaos Teorema de Cauchy-Kovalévskaya (es) Traducir
integrable rigid body (en) Traducir
Premios
Miembru de Academia de Ciencies de San Petersburgu
Academia de Ciencies de Rusia
Cambiar los datos en Wikidata

Sofia Kovalevskaya (calendario no especificado, se asume juliano (es) Traducir 3 de xineru de 1850 (xul.)Moscú – 10 de febreru de 1891parroquia de Hedvig Eleonora (es) Traducir) foi la primer matemática rusa d'importancia y la primer muyer que consiguió una plaza de profesora universitaria n'Europa (Suecia, 1881). Nacida y criada nel senu d'una familia xitana rusa de bona formación académica, Sofía yera tamién descendiente de Matías Corvino, rei de Hungría. El so güelu, por casase con una xitana y tar emparentáu con dicha etnia, perdió'l títulu hereditariu de príncipe. El so nome n'ocasiones se translitera como Sophie, Sonya, Sonja o Sonia. El so apellíu Kovalévskaya significa «la muyer de Kovalevski».

Infancia y mocedá[editar | editar la fonte]

Vivió la so infancia en Palibino (Bielorrusia). Amaba dende neña la llectura y la poesía, sentíase poeta nel so interior. Amás de la so hermana, dos de los sos tíos influyeron notablemente na so vida. Unu d'ellos, un auténticu amigu de la llectura, qu'anque nun yera matemáticu, apasionába-y esta ciencia; el so otru tíu enseñába-y ciencies y bioloxía. De cutiu sentábase nun bancu del patiu pa ver bazcuyar col aguaxe provocáu pol vientu una pelota sobre un estanque, quedándose somorguiada nos sos pensamientos matemáticos.

So la guía del tutor de la so familia, Y. I. Malevich, Sofía empezó los sos primeros estudios reales de matemátiques. A los trelce años empezó a amosar bien bones cualidaes pal álxebra. Por esa dómina escribió: «Empecé a sentir una atraición tan intensa poles matemátiques, qu'empecé a desdexar los mios otros estudios».[ensin referencies] Pero'l so padre, a quien-y espantaben les muyeres sabies, decidió atayar les clases de matemátiques de la so fía. Aun así Sofia siguió estudiando pola so cuenta con llibros d'álxebra. Pidió emprestáu un exemplar del Álxebra de Bourdeu que lleía pela nueche cuando'l restu de la familia dormía. Asina, aquello que nunca estudiara lo foi deduciendo adulces. Un añu más tarde un vecín, el profesor Tyrtov, presentó a la familia de Sofía un llibru del qu'él yera autor y Sofía trató de lleelo. Nun entendió les fórmules trigonométriques ya intentó esplicá-yles a sigo mesma.

A partir de les conocencies que yá tenía, Sofia esplicó y analizó por sigo mesma lo que yera'l conceutu de senu tal que fuera inventáu orixinalmente. Un profesor afayó les facultaes de Sofia, y faló col so padre pa encamenta-y que facilitara los estudios a la so fía. Al cabu de dellos años el so padre aportó y Sofia empezó a tomar clases particulares.

Los años de la so adolescencia fueron años de rebelión, la dómina de les grandes revoluciones y manifestaciones del sieglu XIX nes que'l socialismu feminista diba perdiendo terrenal. El so apellíu de soltera yera Korbin-Kukóvzkaya y yera descendiente d'un rei de Hungría. A los once años namorar del escritor Fiódor Dostoyevski, exnovio de la so hermana. Más tarde, al casase, adopto l'apellíu del so home.

Doctoráu y cátedra[editar | editar la fonte]

Sofia Kovalévskaya, nos años 1880

Na so estadía n'Alemaña recibió clases de Karl Weiertrass, les mesmes qu'esti impartía na universidá. Coles mesmes qu'estudiaba, empezaba'l so trabayu de doctoráu. Mientres los sos años en Berlín escribió trés tesis: dos sobre temes de matemátiques y una tercera sobre astronomía. Más tarde el primeru d'estos trabayos apaeció nuna publicación matemática a la que contribuyíen les mentes más privilexaes.

Gracies a Mittag-Leffer, Sofia pudo trabayar a prueba mientres un añu na universidá d'Estocolmu. Mientres esti tiempu Sofia escribió'l más importante de los sos trabayos, que resolvía dalgunos de los problemes al que matemáticos famosos dedicaren grandes esfuercios pa resolvelos.

Legáu[editar | editar la fonte]

Sofia Kovalévskaya morrió a los 41 años, de gripe y neumonía. Ente los sos trabayos figuren: Sobre la teoría de les ecuaciones diferenciales, qu'apaez nel Journal de Crelle, y Sobre la rotación d'un cuerpu sólidu alredor d'un puntu fixu, pol cual llogra un importante premiu dau pola Academia de Ciencies de París, en 1888.

El cuentu homónimu del llibru Demasiada felicidá, del Premiu Nobel de Lliteratura Alice Munro, ta inspiráu na vida de Kovalévskaya.

Honores[editar | editar la fonte]

El día "Sofia Kovalevsky" sobre Matemátiques, nes secundaries d'Estaos Xuníos ye un programa de l'Asociación de Muyeres en Matemátiques (AWM), que promueve el financiamientu de talleres nos Estaos Xuníos p'afalar a les neñes a esplorar les matemátiques.

La Conferencia Sofia Kovalevsky ye patrocinada añalmente pola AWM, y tien por oxetu destacar les contribuciones significatives de les muyeres nos campos de la matemática aplicada o computacional. Ente les gallardoniaes, destaquen: Irene Fonseca (2006), Ingrid Daubechies (2005), Joyce R. McLaughlin (2004) y Linda R. Petzold (2003).

El cráter llunar "Kovalevskaya" ye nomáu nel so honor, al igual que l'asteroide (1859) Kovalevskaya.

La Fundación Alexander von Humboldt d'Alemaña da un premiu bi-añal llamáu Sofia Kovalevskaya a prometedores nuevos investigadores de tolos campos.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • -y Lionnais, F.. Les grandes corrientes del pensamientu matemáticu. EUDEBA.
  • Chambadal, Lucien. Diccionariu de Matemátiques editorial = Editorial Grijalbo.
  • Vera, Francisco. Matemática, nel Lexicón Kapelusz. Editorial Kapelusz.
  • Mataix, Susana. Matemática ye nome de muyer editorial = Rubes.
  • Figueres, Lourdes (1998). El xuegu de Ada. Matemátiques nes Matemátiques. Proyeutu Sur.
  • Alic, Margaret (1991). El legáu de Hipatia. Sieglu XXI editores.
  • Cooke, R. (1984). The Mathematics of Sonya Kovalevskaya. New York: Springer Verlag.
  • Detraz, J. (1993). Kovalevskaïa: l'aventure d'une mathématicienne. París: Ed. Belin.
  • Dubreil-Jacotin, M. L. (1948). Figures de Mathématiciennes, "Les grands courants de la pensée mathématique". F. -y Lionnais (ed.), Paris: Cahiers du sud.
  • Figueiras, L., Molero, M.; Salvador, A.; Zuasti, N. (1998). Xéneru y Matemátiques. Madrid: Editorial Síntesis.
  • Kowalewskaia, Sofia (1997). Memories de juventud. Editorial Herder. ISBN 978-84-254-1996-6.
  • Nomdedeu Moreno, Rosario (2004). Sofía. La llucha por saber d'una muyer rusa. Editorial Nivola. ISBN 84-95599-87-2.
  • Kovalevskaia, Sofia: Una nihilista. Vigo, Maldoror ediciones, 2004. Traducción: Jorge Segovia y Violetta Beck. - 128 p.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia rusa. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: ensin valor.
  3. «Sonja Kovalevsky» (suecu). Diccionario Biográfico Sueco.
  4. valor desconocíu (1903). «Q25866178» (en rusu). Russian Biographical Dictionary, Volume 9. 
  5. «Norra begravningsplatsen: Kändisar». Consultáu'l 21 avientu 2016.
  6. «Hedvig Eleonora kyrkoarkiv, Död- och begravningsböcker, SE/SSA/0006/F I/14 (1890-1893), bildid: 00012484_00072». church death record páxs. 73. Consultáu'l 27 abril 2018. «97,(feb)10,,1,Professor vid Sthlms Högskola Kovalevski v Sophie....,37,1,13.....Infaretus pulmonis Pleurites jourlenta sin...paralysia cordis»
  7. Boris Konstantinovich Polenov (1895). «Q22980200» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume XVа, 1895. 
  8. «Swedish Census 1890» (suecu). Archivo Nacional de Suecia. Consultáu'l 27 abril 2018.
  9. valor desconocíu. «Q24393963» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume XIа, 1894. 
  10. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  11. 11,0 11,1 11,2 Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: jn20000603509. Data de consulta: 1r marzu 2022.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]