Silene acaulis

De Wikipedia
Silene acaulis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Caryophyllaceae
Xéneru: Silene
Especie: S. acaulis
(L.) Jacq.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Silene acaulis tamién llamada Silene mofu, ye una planta pequeña perteneciente al xéneru Silene dientro de la familia de les Caryophyllaceae.

Flores
Ilustración
Nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

La Silene acaulis presenta formaciones trupes almohadillaes, formando les almadines abovedaos tán integraos por tarmos llargos con cuatro o cinco fueyes verdes pequeñes na so ápiz y munchos remanentes de fueyes vieyes debaxo.

Les almadines tienen un raigañu primariu, sólida, y bien llarga. Les fueyes son estreches colos pelos tiesos curtios nel marxe. Flores de color rosa (raramente blanca), numberoses, raramente más d'una en cada tarmu. Los pétalos son distintos más llargos que'l mota.

La Silene acaulis ó mofu qu'echa flores, floria primero na parte empobinada al sur de les almadines, más palantre nel llau norte. Tien una estación de floriamientu llargu, de xunu a setiembre. Crez principalmente en llugares secos, de graves, pero tamién en llugares más húmedos. Coles almadines produz los sos propiu microclima, una temperatura más templao que la circundante, con altes temperatures nel so interior, cuando sale'l sol.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Silene acaulis ye común nes zones ártiques y sobre los montes más altos d'Europa (Alpes, Cárpatos, Urales, Pirineos, islles Britániques, islles Feroe).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Entandrophragma angolense describióse por (L.) Jacq. y espublizóse en Enumeratio Stirpium Pleraumque, quae sponte crescung in agru Vindobonensi 78, 242. 1762.[1]

Etimoloxía

El nome del xéneru ta verdaderamente venceyáu al personaxe de Silenu (en griegu Σειληνός; en llatín Sīlēnus), padre adoptivu y preceptor de Dionisos, siempres representáu con banduyu enchíu similar a les motes de numberoses especies, por casu Silene vulgaris o Silene conica. Anque tamién se remembró (Teofrasto via Lobelius y depués Linneo) un posible orixe a partir del Griegu σίαλoν, ου, "cuspia, mocu, baba", aludiendo a la mafa de ciertes especies, o bien σίαλος, oν, "gordu", que sería lo mesmo que la primer interpretación, esto ye, infláu/enchíu.

acualis: epítetu llatín que significa "ensin peciolu".[2]

Sinonimia
  • Cucubalus acaulis L.
  • Cucubalus muscosus Lam.
  • Lychnis acaulis (L.) Scop.
  • Oncerum acaule (L.) Dulac
  • Silene elongata Bellardi
  • Silene exscapa All.
  • Xamilenis uniflora Raf.
subsp. bryoides (Jord.) Nyman
  • Silene bryoides Jord.[3]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  9. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  10. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Tolmatchev, A. I. 1971. Arktic. Fl. SSSR 6: 1–248.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Lliteratura[editar | editar la fonte]

  • Xaver Finkenzeller: Alpenblumen, München 2003, ISBN 3-576-11482-3
  • Fischer, M. A., Adler, W. & Oswald K.: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol, Linz, 2005, ISBN 3-85474-140-5