Sieglu I e.C.

De Wikipedia
(Redirixío dende Sieglu I edC)
Sieglos Sieglu ii e.C.Sieglu i e.C.Sieglu i e.C.
Décades 90 e.C.80 e.C.70 e.C.60 e.C.50 e.C.40 e.C.30 e.C.20 e.C.10 e.C.0 e.C.
Tabla añal del sieglu Ie.C.

El sieglu I e.C. empezó'l 1 de xineru del añu 100 e. C. y terminó'l 31 d'avientu del añu 1 e. C.
Atópase dientro del periodu históricu de la Edá Antigua.

Nesti sieglu, tolos territorios circundantes al mar Mediterraneu quedaron sol control de Roma, tando dirixíos direutamente por gobernadores romanos, o al traviés de reis vasallos nomaos por Roma. L'Estáu romanu travesó una dómina de gafes guerres civiles, que remataron con un retrocesu políticu: la disolución de l'Antigua república romana, tres unos 500 años d'esistencia, y la concentración de tol poder del Estáu nun solu home, l'emperador, aniciándose asina l' Imperiu romanu.

La turbulencia interna qu'afaró Roma nesti tiempu puede ser vista como les postreres sopelexes enantes de la muerte de l'Antigua república romana, que finalmente tomó'l camín del gobiernu autocráticu d'homes poderosos como Xuliu César, Marcu Antoniu y Octavio. A finales d'esti sieglu barrúntase que nacería Xesús de Nazaré, la figura central del cristianismu.


Acontecimientos relevantes[editar | editar la fonte]

Guerres y política[editar | editar la fonte]

República romana[editar | editar la fonte]

Asia[editar | editar la fonte]

Cultura[editar | editar la fonte]

Ciencia y teunoloxía[editar | editar la fonte]

Persones relevantes[editar | editar la fonte]

Xuliu César foi'l causante del final de la República romana ―de cinco sieglos d'esistencia― pa concentrar tolos poderes del estáu na so única figura como «dictador perpetuu».

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]