Shikotan

Coordenaes: 43°48′N 146°45′E / 43.8°N 146.75°E / 43.8; 146.75
De Wikipedia
Shikotan
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Óblast de Sakhalin
Organización territorial Distrito de las Kuriles (es) Traducir
Tipu islla
Parte de Isles Kuriles
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 43°48′N 146°45′E / 43.8°N 146.75°E / 43.8; 146.75
Shikotan alcuéntrase en Rusia
Shikotan
Shikotan
Shikotan (Rusia)
Datos
Altitú media 412 m
Superficie 247,65 km²[1]
Población 2820
Fusu horariu UTC+12:00
Cambiar los datos en Wikidata
El xelu marín arrodia Shikotan.

Shikotan, tamién conocíu como Spanberg, ye una islla del Archipiélagu de les islles Kuriles alministrada pola Federación Rusa como parte del Distritu Yuzhno-Kurilsky del Oblast de Sakhalin.

Ta reclamáu por Xapón como parte del distritu de Shikotan (色丹郡 Shikotan-gun?), organizáu como parte de la subprefectura de Nemuro de la prefectura de Hokkaido.

Les principales actividaes económiques de la islla son la pesca, siendo los principales productos marinos bacaláu, (Gadus macrocephalus), cámbaru y algues.

Nomes[editar | editar la fonte]

El nome inglés Shikotan trescribe tanto'l nome xaponés 色丹 como'l nome rusu Шикотан. El nome xaponés deriva del Ainu Sikotan (シコ Carter o シコタヌ). El nome combina'l prefixu reflexu o embellecimientu ainu si- y la palabra kotan ("asentamientu, pueblu"), usada metonimicamente en ainu pa caúna de les islles Kuriles.

El nome rusu alternativu Shpanberg (Шпанберг), dacuando anglicizado como Spanberg, honra a Martin Spanberg, unu de los tenientes de Vitus Bering que dirixó tres viaxes en 1738, 1739 y 1742 qu'empecipiaron les relaciones diplomátiques ruses con Xapón que ayudaron a acelerar el control rusu de les Kuriles.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La superficie total de Shikotan ye de 225 km². La islla ye montascosa, con una media de 300 metros d'altitú. Les veres de la islla tán bien inclinadas y cubiertes con praderíes oceániques. La mayor altitú ye de 412 m. La islla ta formada pola roca volcánica y l'arenisca de los periodos Cretácicu Superior y Cenozoicu. Hai dos volcanes estinguíos en Shikotan: el monte Tomari y el monte Notoro. Un númberu de pequeños islles y roques tán esvalixaes alredor de la mariña de Shikotan.

Dos islles más grandes tán na mariña sur: la islla Griega; y la islla Aivazovskogo, que s'atopa nuna badea cerca del estremu oeste de la mariña sur.

La vexetación de Shikotan consiste principalmente n'abetu de Sakhalín, llagartu, árboles caducifolios, montes de bambú y monte de xinebre.

Hai dos aldegues: Malokurilskoye, enantes (色丹 Shikotan?) (色丹); y Krabozavodskoye, enantes Anama (穴澗(あなま))

Na dómina de la URSS, esta islla yera líder del país na producción de pexes enlatados.

Historia[editar | editar la fonte]

Rusia reconoció la soberanía xaponesa sobre la islla nel sieglu XIX baxo'l Tratáu de Shimoda. En 1885, el distritu de Hanasaki, a la que pertenez la islla, foi dixebráu de la provincia de Nemuro y incorporáu a la provincia de Chishima.

En setiembre de 1945, mientres los últimos díes de la Segunda Guerra Mundial, la islla, que tenía una población de 1.038 habitantes na dómina, foi invadida por 600 soldaos soviéticos.[2] Ye una de les islles (xuntu coles islles Habomai) que la Unión Soviética aceptó en 1956 tresferir a Xapón en casu d'un tratáu de paz ente los dos países (un tratáu d'esti tipu de paz nunca se concluyó).[3]

Ente finales de la década de 1950 y la década de 1960, la Unión Soviética fortificó la islla con tanques vieyos (principalmente tanques pesaos IS-2 y IS-3) reutilizaos como artillería de defensa costera contra una posible invasión marítima, cavándolos nel suelu y emplegándolos como emplazaciones fixes d'artillería.

Un terremotu y tsunami causaron daños importantes na mariña de la islla'l 4 d'ochobre de 1994.

Na cultura popular[editar | editar la fonte]

La película d'anime de 2014 Giovanni's Island ye un relatu ficticiu del destín de los civiles xaponeses que vivíen en Shikotan nel momentu de la ocupación soviética de 1945.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.gsi.go.jp/KOKUJYOHO/MENCHO/backnumber/GSI-menseki20210101.pdf. Editorial: Geospatial Information Authority of Japan. Páxina: 83.
  2. «Japan's prime minister plans a steamy tête-à-tête with Russia's president». The Economist (10 September 2016). Consultáu'l 8 April 2018.
  3. «Russia PM visits disputed isle off Japan's Hokkaido». english.kyodonews.net (27 July 2021). Consultáu'l 19 March 2023.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]