Islla de Sakhalin

Coordenaes: 50°30′N 143°00′E / 50.5°N 143°E / 50.5; 143
De Wikipedia
Islla de Sakhalin
Сахалин (ru)
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Óblast de Sakhalin
Tipu islla
Asitiáu en Mar de Xapón
Coordenaes 50°30′N 143°00′E / 50.5°N 143°E / 50.5; 143
Islla de Sakhalin alcuéntrase en Rusia
Islla de Sakhalin
Islla de Sakhalin
Islla de Sakhalin (Rusia)
Datos
Altitú media 1609 m
Superficie 72 492 km²
Población 673 100
Fusu horariu UTC+11:00
Llonxitú 950 km
Cambiar los datos en Wikidata

La islla de Sakhalin (en rusu: Сахалин, Sakhalín; en chinu tradicional: 库页, chinu simplificáu: 庫頁, pinyin: Kùyè: 库页, chinu simplificáu: 庫頁, pinyin: Kùyè; en xaponés: 樺太 Karafuto proveniente del ainu Karafuto o Krafto) ye una islla rusa, nel mar d'Okhotsk, dixebrada de Hokkaidô pol estrechu de La Pérouse.

Alministrativamente, pertenez al óblast de Sakhalín, que la so capital y centru alministrativu ye Yuzhno-Sakhalinsk.

La islla tien una forma bien allargada, yá que mide cerca de 1.000 km de norte a sur y ente 30 y 160 km d'este a oeste, con una superficie de 76.400 km². Nel censu de 2005, tenía 673.100 habitantes.

Historia[editar | editar la fonte]

En bermeyu, la prefeutura de Karafuto, l'alministración xaponesa del sur de la islla ente 1905-1945.

Según el Llibru de Shengmu (en chinu tradicional: 聖武記, chinu simplificáu: 圣武记, pinyin: Shèngwǔjì), la dinastía Ming unvió 400 soldaos a Sakhalin en 1616. Una frontera de piedra de la era Ming esiste entá na islla.

L'Imperiu Qing tamién reclamó la so soberanía sobre la islla y Sakhalin tuvo baxo dominiu formal chinu dende la dinastía Jin d'equí p'arriba. Sicasí, Xapón y Rusia intentaron colonizar la islla pola mesma dómina. L'asentamientu xaponés de Ōtomari  establecióse en 1679 y tamién esploradores rusos llegaron a la islla nel sieglu XVII. Los cartógrafos del clan Matsumae crearon un mapa de la islla y llamáronla «Kita-Ezo» (en xaponés: Ezo Norte; Ezo ye l'antiguu nome de Hokkaidō), magar el Tratáu de Nerchinsk de 1686 reafitó a Sakhalin como territoriu chinu.

Mientres el sieglu XVIII, la soberanía sobre la islla caltúvose ambigua, axudicándo-sela China, Xapón y Rusia.

Xapón proclamó unilateralmente la soberanía sobre tola islla en 1845. Sicasí, los colonos rusos establecieron mines de carbón, instalaciones alministratives, escueles, prisiones ya ilesies na islla. En 1855, Rusia y Xapón roblaron el Tratáu de Shimoda inorando a China, que declaraba que los ciudadanos de dambos países podíen habitar la islla: rusos nel norte y xaponeses nel sur, ensin una frontera definida ente ellos. Rusia alcordó coles mesmes desmantelar la so base militar en Ōtomari. Tres la Guerra del Opiu, Rusia y China roblaron el Tratáu de Aigun y la Convención de Beixín, según estos China arrenunciaba a Sakhalín y otros territorios. En 1857 establecióse una colonia penal rusa. La parte sur de la islla tuvo alministrada polos xaponeses hasta'l Tratáu de San Petersburgu de 1875, cuando la islla pasó a ser alministrada solamente por Rusia, dexando ésta a Xapón les islles Kuriles.

Sakhalin volvió quedar estremada ente xaponeses y rusos dempués de la derrota sufrida por estos postreros na Guerra Ruso-xaponesa de 1905. La parte al sur del paralelu 50° N  asignóse a Xapón, formando la Prefeutura de Karafuto, con capital en Toyohara, y el restu siguió siendo parte del Imperiu rusu. La Xunión Soviética recuperó la posesión total del territoriu en ganando a Xapón nel marcu de la Segunda Guerra Mundial. Más de 300.000 habitantes xaponeses y coreanos súbditos del imperiu permanecieron na islla mientres más de 5 años, trabayando en llabores de reconstrucción, y depués fueron deportaos. Con base nel Tratáu de San Francisco de 1951, Xapón arrenunció a los sos derechos sobre'l sur de Sakhalin, ensin reconocer, sicasí, la soberanía rusa sobre ella. Dende la posición oficial de Xapón, l'atribución de Sakhalin entá nun ta determinada, y ta marcada como «tierra de naide» nos mapes xaponeses.

Anguaño esti territoriu pertenez a la Federación Rusa. A mediaos de los años 1990 Xapón propunxo al Estáu rusu una negociación pa merca-y la islla, pero ésta foi refugada.

Un terremotu en 1995 acabó cola vida de 3.000 habitantes d'esta islla y otru terremotu que se produció en 2007 reflotó tres quilómetros cuadraos de suelu marín, convirtiéndose asina en tierra seco.[1] Sicasí, dende finales de los años 90 la islla vive una relativa prosperidá, frutu de les esplotaciones de gas natural, que'l so principal destín ye Xapón. Amás un númberu creciente de turistes xaponeses visiten el so antiguu territoriu.

Esta islla, al igual que les islles Kuriles, puede considerase como un termómetru de les rellaciones ruso-xaponeses a lo llargo de tola so historia y nunca dexó de constituyir un puntu de resfregón ente les dos naciones.

Otros datos[editar | editar la fonte]

  • Esiste una raza de gatu autóctona, de marcaos trazos orientales y emparentada col bobtail xaponés, llamada bobtail de les Kuriles.
  • L'ex yokozuna Taihō Kōki nació nesta islla cuando pertenecía a Xapón, y sigue siendo consideráu xaponés de nacencia.
  • Nesta islla alcuéntrase un tipu de osu n'estau vulnerable, amenazau, Ursus arctos lasiotus.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Un terremoto permite a Rusia ganar espacio». Consultáu'l 31 de mayu de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]