Rhamnus alaternus

De Wikipedia
Rhamnus alaternus
corneyu
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rhamnaceae
Subfamilia: Rhamneae
Xéneru: Rhamnus
Especie: Rhamnus alaternus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Rhamnus alaternus.
Ilustración.
Vista de la planta.
Vista de la planta.

El corneyu[1] (Rhamnus alaternus) ye un pequeñu árbol perenne y dioicu de la familia de les Ramnacees característicu del monte baxu de la rexón del Mediterraneu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un matu pequeñu, un arbustu o un árbol qu'algama de 2 a 8 metros d'altor. Puede ser un árbol bien robezu de fueyes relativamente grandes pero davezu la so xamasca ye pocu mestu. El so porte, el so aspeutu ya inclusive el tamañu de les bagues dependen de la cantidá d'agua de la que dispón y de si ta asitiáu al sol o a la solombra. Caltiénse verde tol añu. Corteza abuxada que nes cañes nueves puede presentar tonos acolorataos.

Les fueyes tán asitiaes en disposición alterna y son más o menos coriacees y lampiñas. Les fueyes son variables en tamañu, de 2-6 cm, y variables en color (verde claru amarellentáu a verde escuru brillante) y variables en forma: de llanceolaes a ovalaes, agudes o romes, enteres o dentaes que pueden ser paecíes a les de les carrasques. Tien flores golioses de cuatro pétalos, diminutes, que florien en marzu. Flores pequeñes y verdoses, arrexuntaes en curtios recímanos trupos. Los frutos son unes bayes negres de 4-6 mm, que permanecen coloraes dalgún tiempu, enantes de maurecer. fructifica en branu. Ye de les primeres especies en maurecer que son consumíes polos páxaros y en xunetu yá pueden trate en forma de matu o árbol con abondoses bagues minúscules que tambiún son recoyíes poles formigues. Cada baga tien de 2 a 4 granes escures, davezu 3, daqué más pequeñes qu'un granu de miyu.

Ye propiu de los montes, maquis y carbes de la rexón mediterránea. Son bien resistentes a la seca.Crez en tou tipu de terrenes, caliares o xilizos. Aguanta bien los suelos cascayosos ya inclusive puede vivir nos resquiebros de les roques.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Los sos frutos tienen propiedaes melecinales y pueden utilizase con procuru como llaxante.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: Utilízase como purgante, llaxante, astrinxente.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Rhamnus alaternus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 193–194, nel añu 1753.[3]

Etimoloxía

Rhamnus: nome xenéricu que deriva d'un antiguu nome griegu pal espín cerval.[4]

alaternus: epítetu que significa "nome en llatín pa un inciertu arbustu".[5]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=24[6]

Subespecies

Tien tres subespecies:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri
Sinonimia
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[7]
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[8]

Nome común[editar | editar la fonte]

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común corneyu[1].

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Rhamnus alaternus». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 5 de payares de 2009.
  3. Rhamnus alaternus en Trópicos
  4. En Nomes Botánicos
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Númberos cromosomáticos de plantes occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Añales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343
  7. «Rhamnus alaternus». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 5 de payares de 2009.
  8. Rhamnus alaternus en PlantList/

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bañón, S., Martínez-Sánchez, J.J., Fernández, J.A., González, A., Ochoa, J. (2003y). Effect of indolebutiric acid and paclobutrazol on the rooting of Rhamnus alaternus stem cuttings. Acta Horticulturae 614: 263-267.
  • Bañón, S., Ochoa, J, Fernández, J.A., Franco, J.A., Martínez-Sánchez, J.J., Alarcón, J.J., Sánchez, M.J., Torrecillas, A. (2001d). Endurecimientu de plántulas de aladierno por estrés hídricu y ambiental. Simposio de l'Asociación Española d'Ecoloxía terrestre. Restauración d'Ecosistemes n'Ambientes Mediterráneos. Posibilidaes y llimitaciones. Alcalá de Henares, Madrid. Universidá Cisneriana 20 y 21 de setiembre de 2001. Llibru de resúmenes: 15.
  • Crosti, R., Ladd, P.G., Dixon, K.W., Piotto, B. (2006). Post fire germination: the effect of smoke on seeds of selected species from the central Mediterranean basin. Forest Ecology and Management, 221: 306-312.
  • Gulias, J., Traveset, A., Riera, N., Mus, M. (2004). Critical stages in the recruitment process of Rhamnus alaternus L. Annals of Botany, 93: 723-731.
  • Martínez Solis, I., Iranzo, J., Estrelles, Y., Ibars, A. M. (1993). Leaf domatia in the section Alaternus (Miller) DC. of the genus Rhamnus (Rhamnaceae). Botanical Journal of the Linnean Society, 112: 311-318.
  • Rumine, P., Parrini, C. (2004). Arthropods harmful to nursery production of Mediterranean shrubs. Artropodofauna dannosa alla produzione vivaistica di latifoglie arbustive della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 174-178.
  • Viola, F., Forleo, L.R., Cocozza Talia, M.A. (2004). Vegetative propagation of some species of the Mediterranean maquis. Propagazione agamica di alcune specie della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 186-190.
  • BLANCO, Y. 1997. Los montes ibéricos. Una interpretación xeobotánica. 597 pp. Planeta. Barcelona.
  • BOLÒS, O. & J. VIGO (1984-2001). Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona.
  • CEBALLOS, L. & J. RUÍZ de la TORRE. 2001. Árboles y arbustos d'España peninsular. 2ª ed. 512 pp. ETSIM - Fundación Conde Valle de Salazar. Madrid.
  • CHARCU, J. 2001. Guía d'árboles y arbustos del Norte d'África. 672 pp. AECI-Ministeriu d'Asuntos Esteriores. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 1994. La guía INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. 866 pp. INCAFO D.L.. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2007. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérico y Balear. 3ª ed. 894 pp. Mundi-Prensa. Madrid.
  • TUTIN, T.G., V.H. HEYWOOD, N.A. BURGES, D.H. VALENTINE, S.M. WALTERS & D.A. WEBB. 1964-1980. Flora Europaea. 5 vols. Cambridge University Press. Cambridge.


Enllaces esternos[editar | editar la fonte]