Rattus rattus

De Wikipedia
Rattus rattus
rata prieta
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Familia: Muridae
Subfamilia: Murinae
Xéneru: Rattus
Especie: R. rattus
Linnaeus, 1758
Distribución
Mapa averáu de la so distribución, anque la especie continua enfusándose nos nuevos territorios.
Mapa averáu de la so distribución, anque la especie continua enfusándose nos nuevos territorios.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La rata prieta[2] (Rattus rattus) ye una especie de royedor miomorfu de la familia Muridae.

Vista llateral d'un aguarón negru.

Esta especie ye orixinaria d'Asia tropical, pero colonizó Europa nel sieglu VIII, y dende ellí esvalixóse pol restu del mundu, afaciéndose a casi tolos hábitats, anque predomina nos ambientes templaos.

Vista llateral de la cabeza.
Detalle de la boca.
Detalle de la cola.
Mano d'un aguarón negru.
Pates traseres d'un aguarón negru.

Ta incluyida na llista de les 100 de les especies exótiques invasores más dañibles del mundu,[3] iguada pola Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

El so cuerpu mide de 16 a 22 cm de llargor, y la cola, ensin pelos y cubierta d'escames n'aníu, de 17 a 24 cm. El so pesu ye d'ente 150 y 230 g. El focico tien forma de punta. El mantu ye negru o gris. Viven de 2 a 3 años.

Historia natural[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nos asentamientos humanos y prefier vivir so techu. A diferencia del aguarón gris (Rattus norvegicus) ye especialista n'engatar. Les femes tienen 5 o 6 camaes al añu; el tiempu de xestación ye de 21 a 30 díes y paren cada vegada de 5 a 8 críes, que al nacer son ciegues y ensin pelo.

Causa problemes económicos y sanitarios. Amás de consumir o estropiar los alimentos, l'aguarón tuvo acomuñada a munches enfermedaes como la peste bubónica, tresmitida pola pulga que la parasita.

Como mascota[editar | editar la fonte]

Diferencies ente R. rattus y Rattus norvegicus.
Craniu d'un aguarón negru.

Los aguarones negros dacuando son calteníes como mascota. Sicasí, la mayoría de los aguarones de compañía son exemplares adomaos de Rattus norvegicus.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. https://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/19360/0
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Especies Exótiques Invasores más dañibles del mundu. Una seleición del Global Invasive Species Database. Publicáu pol Grupu Especialista d'Especies Invasores (GEEI), un grupu especialista de la Comisión de Sobrevivencia d'Especies (CSE) de la Unión Mundial pa la Naturaleza (UICN), 12pp. Primer edición, n'inglés, sacada xunto col númberu 12 de la revista Aliens, avientu 2000. Versión traducida y actualizada: payares 2004.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]