Ranunculus repens
Ranunculus repens cotel ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Ranunculales | |
Familia: | Ranunculaceae | |
Subfamilia: | Ranunculoideae | |
Tribu: | Ranunculeae | |
Xéneru: | Ranunculus | |
Especie: |
Ranunculus repens L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El cotel[1] (Ranunculus repens) ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Ranunculaceae.




Descripción[editar | editar la fonte]
Ye una planta yerbácea con tarmos rastreros dende les raigaños. Fueyes verde escuru enllordiaes de blancu y tri-lobulaes que crecen fora del nodo. Los tarmos son velludos. Esta especie estremar d'otres pol tamañu de les sos flores que son muncho más grandes.
Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]
Ye nativa d'Europa y del noroeste de Pacíficu, güei estendida pel mundu como planta ornamental y como maleza de terrenes degradaos y praderíes. Crez en campos, camperes, preferentemente en sitios húmedos.
Propiedaes[editar | editar la fonte]
Estes plantes contienen anemonina, una sustancia bien tóxica pa los animales y los seres humanos. Ello ye que los herbívoros pastien les fueyes d'estes plantes con gran dificultá, y namái dempués d'un bon ensugáu que evapora les sustances más peligroses. Inclusive les abeyes eviten libar la so néctar. Na piel humano estes plantes pueden crear angüeñes ( dermatitis ), ente que na boca pueden causar dolor intensu y encesu de les membranes mucoses.[2]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Ranunculus repens describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 554. 1753.[3]
Númberos cromosomáticos de Ranunculus repens (Fam. Ranunculaceae) y táxones infraespecificos: 2n=32[4][5]
Ranunculus: nome xenéricu que provién del llatín tardíu que significa "ranita", de "xaronca" y un diminutivu final. Esto probablemente refierse a munches especies que s'atopen cerca de l'agua, como les xaronques.
repens: epítetu llatín que significa "rastreru".[6]
- Variedaes
- Ranunculus repens var. elatior Coss. & Germ.
- Ranunculus repens proles prostratus (Poir.) Bonnier
- Ranunculus repens var. villosus Lamotte [1877]
- Ranunculus repens var. lucidus (Poir.) N.H.F.Desp. [1838]
- Ranunculus repens var. glabratus DC. [1824]
- Ranunculus repens var. erectus DC. [1824]
- Ranunculus repens var. albomaculatus N.H.F.Desp. [1838]
- Ranunculus repens subsp. reptabundus (Rouy & Foucaud) P.Fourn. [1928]
- Ranunculus repens proles reptabundus Rouy & Foucaud [1893]
- Ranunculus prostratus Poir. in Lam. [1805]
- Ranunculus reptabundus Jord. [1860]
- Ranunculus flagellifolius Nakai [1928]
- Ranunculus infestus Salisb. [1796]
- [1]
- Ranunculastrum repens Fourr.
- Ranunculastrum reptabundum Fourr.
- Ranunculus clintonii Beck
- Ranunculus intermedius Eaton
- Ranunculus lagascanus DC.
- Ranunculus oenanthifolius Ten. & Guss.
- Ranunculus pubescens Lag.
- var. flore-plenu DC.
- Ranunculus lucidus Poir.
- var. hispidus (Michx.) Chapm.
- Ranunculus hispidus Michx.[7]
Nome común[editar | editar la fonte]
- Castellanu: anxelín, botones d'oru, botób, botón d'oru, bugalla, campaniella, celedueña de la patayoba, centella, clavel montés, yerba belida, mimitisas, pata de pita, pata de llobu, patalloba, pataloba, patalobar, patayoba, patayoba de la pradería, patilobo, patilobos, pie de perru, pouta de llobu, punta lloba, ranunclo, ranúnculo de prau, rastreru, redebollas, redellobas, renunclo.[8]
Amás[editar | editar la fonte]
Tamién se denomina bugalla a l'agalla del carbayu y otros árboles, que sirve pa tintes o tinta.[9][10]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les ranunculacees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume 3, Milano, Federico Motta Editore, 1960, páx. 510.
- ↑ «Ranunculus repens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'avientu de 2012.
- ↑ Citotaxonomía de les especies viviegues del xéneru Ranunculus L. sect. Chrysanthe (Spach) L. Benson na Península Ibérica. Diosdáu, J. C. & J. Y. Pastor. Candollea 47(2): 555-576 (1992).
- ↑ «Ranunculus repens». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 23 de mayu de 2011.
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Ranunculus repens en PlantList
- ↑ «Ranunculus repens». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 16 d'avientu de 2012.
- ↑ http://lema.rae.es/drae/?val=bugalla Diccionariu de la RAE
- ↑ https://www.museodelpráu.es/index.php?id=995&no_cache=1&L=0&cHash=ed829d39fa&gbobras[adv]=1&gbobras[autor]=&gbobras[titulo]=&gbobras[escuela]=&gbobras[tema]=&gbobras[tipu]=&gbobras[fecha]=&gbobras[tecnica]=2003&gbobras[ref]= Obres realizaes con tinta de bugalla nel Muséu del Prado (Buscador avanzáu, buscar por téunica "tinta de bugalla"
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- 1) Creeping Buttercup (Ranunculus repens)
- 2) Richard H. Uva, Joseph C. Neal and Joseph M. Ditomaso, Weeds of The Northeast, (Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997), Pp. 294-295.
- 3) L.C. Burrill, January 1992, Creeping Buttercup: Ranunculus repens L.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Ranunculus repens. |