R Geminorum

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteR Geminorum
estrella[1], Estrella de tipo S (es) Traducir[1], Estrella variable[2] y estrella variable Mira (es) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 106,83862486014 °[3]
Declinación (δ) 22,703541686418 °[3]
Distancia a la Tierra 1880 ly
Magnitú aparente (V) 7,68 (banda V)
Constelación Xéminis[5]
Velocidá radial −45,2 km/s[6]
Parallax 0,6605 mas[3]
Tipu espectral S3.5-6.5/6e[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 7h 7m 21.27s, 22° 42 12.75

R Geminorum (R Gem / HD 34356 / HR 2671)[8] ye una estrella variable na constelación de Xéminis. Demasiáu alloñada por que el satélite Hipparcos pudiera midir de forma fiable la so paralax, la so distancia al Sistema Solar envalórase ente 2000[9] y 2300 años lluz.[10]

De tipu espectral S2,9y-S8,9y,[9] R Geminorum ye una estrella de tipu S; éstes son xigantes coloraes similares a les de tipu M, sacante en que los óxidos dominantes nel so espectru son los formaos por metales del quintu periodu de la tabla periódica, como circoniu o itriu. Son estrelles considerablemente lluminoses nes últimes fases de la so evolución estelar. R Geminorum tien una lluminosidá 5500 vegaes superior a la lluminosidá solar[10] —otru estudiu ufierta una lluminosidá notablemente mayor equivalente a 9600 soles—.[9] Otra carauterística d'esta clase d'estrelles ye la perda de masa estelar; nel casu de R Geminorum ésta envalórase en ~ 4 × 10-7 vegaes la masa solar per añu.[10][9] La midida del so diámetru angular mientres un tapecimientu llunar, 4,90 ± 1,40 milisegundos d'arcu,[11] dexa envalorar el so diámetru real, siendo ésti 340 ~ vegaes más grande que'l diámetru solar; dichu valor, al depender de la distancia —que nun ye bien conocida— y del error inherente a la mesma midida, tien un calter namái averáu.

R Geminorum ye una variable Mira que'l so rellumu bazcuya ente magnitú +6,0 y +14,0 a lo llargo d'un periodu de 369,91 díes.[12] Nes variables Mira —que'l so arquetipu ye Mira (ο Ceti)— la inestabilidá provién de pulsaciones na superficie estelar, lo que provoca cambeos de color y rellumu. Dalgunes d'elles, ente les que s'atopa R Geminorum, amuesen emisión máser de SiO.[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  7. «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 379–391. xunetu 1980. doi:10.1086/190673. 
  8. R Geminorum - Variable Star of Mira Cet type (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Guandalini, R. (2010). «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics 513. A4. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010A%26A...513A...4G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. (2006). «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics 454 (2). pp. L103-L106. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...454L.103R&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). páxs. 773-777 (Tabla consultada en CDS). http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=497. 
  12. R Geminorum (General Catalogue of Variable Stars)

Coordenaes: Sky map 7h 7m 21.27s, 22° 42 12.75