Pulicaria dysenterica

De Wikipedia
Pulicaria dysenterica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Inuleae
Xéneru: Pulicaria
Especie: Pulicaria dysenterica
(L.) Bernh.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La yerba de gatu (Pulicaria dysenterica) ye una planta de la familia de les asteracees.

Ilustración
Vista de la planta

Calteres[editar | editar la fonte]

Planta viviegu, de 20-70 cm d'altu, ramificada penriba, formando renuevos de nidiu arume. Tarmu de vellosidá llanuda penriba. Fueyes basales peciolaes, amostalgues nel floriamientu. Fueyes caulinares alternes, llanceolaes, de 2-5 cm de llargu, cola base acorazonada hasta en forma de flecha, arrodiando'l tarmu, serruchaes, verdes, aspres pol fai, pol viesu tomentosas de gris. Numberoses cabezueles de 1,5-3 cm d'anchu, semiesfériques. Pedúnculos de les cabezueles de 1,5,2,5 cm de llargu, con un hipsofilo a lo más. Arreyo de delles capes. Bráctees involucrales más o menos punchantes y más o menos llanudes y glanduloses. Lígules marielles doraes, sobresaliendo unos 5 mm del arreyo. flósculos mariellos. Frutos de 1,5 mm de llargu, con 14-20 goches arrodiaes d'una corona membranosa. Floria pel branu.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Mediterraneu y nel norte hasta Europa central. Praderíes húmedes, banzaos, cabianes.

Importancia económica y cultural[editar | editar la fonte]

Usos

Antihistamínica ( previén el broncoespasmo) y cardioestimulante. Popularmente emplégase como antibacteriana nel tratamientu de les fories y como antidisentérica.

Dosis: Infuso al 2%, 2-3 taces/día dempués de les comíes. Nun tienen d'adulzar se los infusos, teniendo de guardar réxime nel casu de que s'alministre pa tratar fories y disenteríes.

Parte utilizada: Sumidad aérea.

Principios activos

Polienos y poliínos. Flavonoides y acedos fenólicos.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Pulicaria dysenterica describióse por (L.) Bernh. y espublizóse en Systematisches Verzeichnis 153. 1800.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Pulicaria dysenterica (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=20.[4][5]

Etimoloxía

Pulicaria: nome xenéricu que remanez del llatín pulicarius pa "como una pulga"[6]

dysenterica: epítetu llatín que significa "disentérica".

Varieadaes aceptaes
Sinonimia
  • Pulicaria uliginosa Stev. ex DC.[4]
  • Aster dysentericus (L.) Scop.
  • Diplopappus dysentericus (L.) Bluff & Fingerh.
  • Pulicaria dysenterica var. dysenterica[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bayer, Ehrentraud; Buttler; Finkenzeller; Grau (1989). Plantes del Mediterraneu. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. Bautista Peris, J.; Stübing G., Romu A. (2001). Plantes Melecinales de la Península Ibérica ya Islles Baleares. Madrid:Xaguar. ISBN 84-89960-51-6.
  3. «Pulicaria dysenterica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de setiembre de 2014.
  4. 4,0 4,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  5. Proves Chromosome atlas of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955).
  6. En Nomes Botánicos
  7. «Pulicaria dysenterica». The Plant List. Consultáu'l 26 de setiembre de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Asteraceae). 20–21: 1–992. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]