Oxyria digyna

De Wikipedia
Oxyria digyna
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Polygonaceae
Xéneru: Oxyria
Especie: Oxyria digyna
(L.) Hill
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Oxyria digyna, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Polygonaceae. Ye una especie común na tundra del Árticu. Má al sur na Rexón Circumboreal, crez nos altores n'árees montascoses del Hemisferiu Norte como los Alpes, Sierra Nevada, y Cascade Range.

Ilustración
Nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Crez en matos trupos, con tarmos de 10-20 cm d'altor. Tanto los tarmos florales como los pecíolus son daqué acolorataos. Les fueyes tienen forma de reñón, daqué carnoses, nos tarmos de la parte basal del tarmu. Les flores son pequeñes, verde y acoloratáu más tarde, y arrexuntar nun clúster vertical abiertu. El frutu ye una nuez pequeña, arrodiada por una ala ancha que finalmente se vuelve colorada. Pola formación de moños trupos, de color coloráu, la planta ye bono de reconocer.

Hábitat[editar | editar la fonte]

O. digyna crez en llugares húmedos protexíos pola nieve pel hibiernu.

Usos[editar | editar la fonte]

Les fueyes tienen un sabor ácidu frescu y son riques en vitamina C, de la que contién aproximao 36 mg por cada 100g.[1] Fueron utilizaos polos Inuit pa prevenir y curar l'escorbutu, y puede utilizase n'ensalaes. Les partes aérees de la planta son comestibles cuando se cocinen.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Oxyria digyna describióse por (L.) John Hill y espublizóse en Hortus Kewensis 158. 1768.[3]

Etimoloxía

Oxyria: nome xenéricu que provién del griegu y significa "agriu".

digyna: epítetu llatín que significa "con dos ovarios".[4]

Sinonimia
  • Acetosa digyna (L.) Mill.
  • Donia digyna (L.) R.Br.
  • Donia sapida R.Br.
  • Lapathum digynum (L.) Lam.
  • Oxyria digyna f. elatior R. Br. ex Meisn.
  • Oxyria elatior R. Br. ex Meissn.
  • Oxyria reniformis Hook.
  • Oxyria reniformis var. elatior Regel
  • Rheum digynum (L.) Wahlenb.
  • Rumex digynus L.
  • Rumex reniformis Radde[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]