Mayor

De Wikipedia

El rangu militar de mayor o comandante ye'l darréu inferior al de teniente coronel y darréu cimeru al de capitán.

Polo xeneral comanda un batallón. Na marina de guerra ye'l grau equivalente a capitán de corbeta.

Nel ámbitu de los países que formen parte de la OTAN, al grau de mayor o comandante correspuénde-y el códigu OF-3 según la norma STANAG 2116 que estandariza los graos del personal militar.[1]

Arxentina[editar | editar la fonte]

Insinia de mayor del Exércitu Arxentín.
Insinies de mayor de la Fuercia Aérea Arxentina.

N'Arxentina, este ye'l grau que sigue al de capitán y preciede al de teniente coronel nel Exércitu. La so insinia conformar d'un sol doráu de fondu negru. Ye'l grau inferior de los dos que conformen el escalafón d'oficiales xefes. Na Fuercia Aérea esti grau ye'l que lu sigue al de capitán y preciede al de vicecomodoro. Esti rangu equival al de capitán de corbeta pa l'Armada.

Chile[editar | editar la fonte]

En Chile, el mayor ye'l primer grau de la categoría d'oficial xefe dientro de la xerarquía d'oficiales. Por que un capitán pueda xubir a mayor, va precisar permanecer siquier 17 años na institución. El mayor suel tar al mandu de batallones.

Ye nesti grau cuando se decide si cursar la especialidá primaria en dalguna academia militar, que dexa que l'oficial pueda xubir darréu a coronel (dempués de pasar pol grau de teniente coronel) y xeneral, respeutivamente.

Un mayor del Exércitu de Chile estremar por llevar, nel so uniforme formal, un galón sobre'l costazu con una trenza dorada y una estrella pegada enriba. Nel uniforme de combate, ésti lleva un parche verde sobre'l pescuezu de la camisa de combate, una llinia con una estrella negra.

Nel casu de Carabineros de Chile osténtase'l mesmu galón namái reemplazando la trenza dorada por platiada. Nel uniforme de combate usa exactamente'l mesmu distintivu que los sos pares del exércitu.

Na Fuercia Aérea de Chile (FACh) esti grau equival al d'un comandante de escuadrilla, utiliza trés galones azules o celestes na bocamanga de la guerrera o blusa, unu medianu de 16 milímetros, unu delgáu de 8 milímetros y sobre ellos unu gruesu de 16 milímetros, y enriba de los trés va una estrella azul.

Na Armada equival al de capitán de corbeta, quien utiliza trés galones doraos na bocamanga, unu medianu de 14 milímetros, unu delgáu de 7 milímetros y sobre ellos unu gruesu de 14 milímetros, y enriba de los trés va una estrella dorada.

Na Xendarmería de Chile el grau de mayor no referente a la so simboloxía utiliza anguaño galones con forma de presilla trenzada con una estrella platiada brillosa al igual que l'Exércitu y Carabineros, pero'l diseñu tien los colores verde boldo y blancu. Utilizáronse dellos distintivos de graos distintos a lo llargo de la historia de Xendarmería, dende la creación de la institución usáronse presillas trenzadas doraes con una estrella en cada costazu idéntiques a les del Exércitu, pero depués mientres los años ochenta nel réxime militar d'Augusto Pinochet implementóse l'emplegu de galones tipu pala verde boldo y enriba de los galones usábase una barra platiada opaca con forma de castiellu siguida d'una estrella del mesmu color y material nos costazos.

Rangu[2]
Exércitu
de Chile

Armada
de Chile

Fuercia Aérea
de Chile

Carabineros
de Chile

Xendarmería
de Chile
Oficiales Xefes
Mayor


Capitán de Corbeta

Comandante de Escuadrilla

Mayor


Mayor

Colombia[editar | editar la fonte]

Insinia de mayor Exércitu de Colombia.

El rangu de mayor ye'l primer grau de los oficiales cimeres de la Fuercia Público de Colombia. El so tiempu mínimu nel grau ye de cinco años y apuerten a él los capitán. Pa siguir al grau siguiente, esto ye, al de teniente coronel, deben los oficiales aprobar un cursu d'Estáu Mayor. Nel Exércitu, l'Armada y la Fuercia Aérea la so insinia correspuende a una estrella sobre'l mediu d'una barra vertical; pa la policía ye una barra vertical y dos rames de lloréu xuníes en forma semicircular.

Nel sieglu XIX denominábase "sarxentu mayor".

España[editar | editar la fonte]

Escudu de la Escuela Interarmas, destinada a los comandantes del Exércitu Español.

N'España conózse-y como comandante y tien como distintivu del so rangu una estrella d'ocho puntes.

Méxicu[editar | editar la fonte]

Insinia de mayor del Exércitu mexicanu.

En Méxicu, el mayor ye'l grau más baxu de los xefes, ta al cargu de un batallón, aproximao 650 homes y el so distintivu ye una estrella de 5 puntes que s'asitia nes hombreres y na gorra.

Perú[editar | editar la fonte]

Insinia del grau de mayor del Exércitu de Perú.

En Perú, ye'l cuartu grau de la xerarquía d'oficial nel Exércitu, Fuercia Aérea y Policía Nacional. Constitúi'l primer grau na categoría de xefes o oficiales cimeros

Venezuela[editar | editar la fonte]

Insinia de grau de mayor de la [[Fuercia Armada Nacional Bolivariana]].

En Venezuela, estremar por una estrella dorada con una caña d'olivar, siendo'l primer grau de los oficiales cimeros, dicha denominación de grau utilizar nel Exércitu Bolivariano, Aviación Militar Bolivariana y Guardia Nacional Bolivariana, y ye equivalente a capitán de corbeta de l'Armada Bolivariana.

N'otros idiomes[editar | editar la fonte]

En francés, inglés y n'alemán, esti rangu escribir con jota: major. La pronunciación ye distinta en cada unu d'esos trés idiomes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «NATO standardization agreement» (13 de marzu de 1996). Consultáu'l 23 d'avientu de 2017.
  2. [1]