Capitán

De Wikipedia
Sir John Franklin (1786–1847), capitán inglés y esplorador del Árticu.

Col nome de capitán denominar a la persona que ta al frente, encabeza, dirixe, gobierna o representa a un grupu. Etimológicamente, el términu paez provenir del latin capitanus, 'xefe', que derivaría, de la mesma, del tamién términu llatín caput, 'cabeza', y esti del indoeuropéu kaput, con igual significáu[ensin referencies]. Esiste la figura de capitán en contestos diversos y con carauterístiques bastante estremaes.

Militar[editar | editar la fonte]

Nos distintos cuerpos militares, un capitán ye'l mayor oficial de rangu entemediu. El grau de capitán ye darréu inferior al de mayor y darréu cimeru al teniente, de normal tán al mandu de compañíes militares (70-250 soldaos). Nos cuerpos de Marina, en dellos países, el rangu equivalente a capitán ye'l de teniente de navío, ente que el de capitán de navío ye equivalente al de coronel nos exércitos de tierra o aire.

Chile[editar | editar la fonte]

En Chile, el grau de capitán adquierse por un oficial d'exércitu con antigüedá mínima de 10 años desque hai egresado de la escuela militar. Esti grau ye darréu inferior al de Mayor del Exércitu de Chile y darréu cimeru al de Teniente. Esti grau pertenez a la categoría d'oficiales subalternos siendo'l máximu rangu de los oficiales subalternos, tán sol mandu de compañíes (70-250 soldaos).

El distintivu del capitán d'exércitu conozse como presilla y ta compuestu por una paleta (que los sos filos tienen los colores azul, colloráu y doráu) con 3 estrelles platiaes puestes a lo llargo, y cola punta cimera de caúna d'elles mirando escontra tras. Esta presilla allugar nel costazu de la tenida formal en direición, dende'l pescuezu al brazu.

En Carabineros de Chile, el grau ocupar un Oficial que permaneciera siquier 4 años nel grau de Teniente y cunte colos requisitos pal so ascensu conforme a la Llei Orgánica Constitucional Nᵘ18.961, esta promoción tien de ser dispuesta por Decretu Supremu robláu pol Presidente de la República de Chile, el diseñu del distintivu ye esautamente igual al de capitán d'exércitu, namái camudando'l color doráu pol platiáu, simbólicu de la caballería.

Na Fuercia Aérea de Chile equival al grau de Capitán de Bandada usa trés galones celestes (d'ocho milímetros) na bocamanga con una estrella celeste sobre ellos.

Na Armada de Chile equival al grau al grau de Teniente 1º el cual utiliza trés galones doraos (de siete milímetros) na bocamanga con una estrella doraba sobre ellos. Na Armada tamién esisten tres Capitán que son: el Capitán de Corbeta equivalente al Mayor del exércitu de Tierra. El Capitán de Fragata ye equivalente nel escalafón militar al Teniente Coronel del Exércitu de Tierra y el Capitán de Navío al Coronel.

Na Marina Mercante de Chile el Capitán d'Alta Mar ye'l qu'exerz el comandu en buques mercantes como Capitan.

Na Xendarmería de Chile el grau de capitán no referente a la so simboloxía utiliza anguaño galones con forma de presilla senciella con trés estrelles platiaes brillosos al igual que l'Exércitu y Carabineros, pero'l diseñu tien los colores verde boldo y blancu. Utilizáronse dellos distintivos de graos distintos a lo llargo de la historia de Xendarmería, dende la creación de la institución usáronse presillas sencielles doraes con trés estrelles idéntiques a les del Exércitu, pero depués mientres los años ochenta nel réxime militar d'Augusto Pinochet implementóse l'emplegu de galones tipu pala verde boldo y enriba de los galones usábense trés estrelles opaques.

Rangu[1]
Exércitu
de Chile

Armada
de Chile

Fuercia Aérea
de Chile

Carabineros
de Chile

Xendarmería
de Chile
Oficiales Subalternos
Capitán


Teniente 1º


Capitán de Bandada


Capitán


Capitán

Colombia[editar | editar la fonte]

Insinia de Capitán Exércitu de Colombia.
Insinia de Capitán de la Policía Nacional de Colombia.

Capitán ye'l tercer grau del oficial de la fuercia pública colombiana, grau darréu inferior al de Mayor y darréu cimeru al de Teniente, ye'l grau más altu ente los oficiales subalternos; dientro de les sos funciones atopa'l comandu de compañíes dientro de los distintos batallones de les Fuercies Militares (Exércitu, Armada na Infantería de Marina y Fuercia Aérea).

La so insinia pa les fuercies militares son trés estrelles xuníes, montaes sobre les charreteras, portapresillas y hombreres de los uniformes; na Policía Nacional la insinia representar en trés barras verticales separaes, afitaes sobre les charreteras, portapresillas y hombreres de los uniformes.

Na Armada Nacional los oficiales cimeros navales conocer colos graos de:

- Capitán de Corbeta:Equivalente a Mayor. - Capitán de Fragata:Equivalente a Teniente Coronel. - Capitán de Navío:Equivalente a Coronel.

España[editar | editar la fonte]

N'España, el capitán ye un emplegu militar entendíu na categoría d'oficiales, superior al de teniente ya inferior al de comandante. L'equivalente na Armada ye teniente de navío, ente qu'esisten otros trés emplegos navales superiores qu'empleguen la denominación de capitán: capitán de corbeta, capitán de fragata y capitán de navío, qu'equivalen a comandante, teniente coronel y coronel, respeutivamente.[2] La divisa formar trés estrelles de seis puntes.

Guatemala[editar | editar la fonte]

L'Exércitu de Guatemala noma un capitán segundu pa comandar unidaes d'escalón compañía. El grau de capitán ye conocíu como'l grau "románticu del exércitu". Esti términu derivar del modelu de pensamientu políticu de finales del sieglu XVIII: El romanticismu, que significaba'l realcuentru colos ideales. Esto ye, nel grau de capitán el militar lleva a la so máxima espresión l'exerciciu del so lideralgu tomando en cuenta'l grau de rellación col so personal subalterno.

Esto ye por cuenta de que dexó de ser un comandante de pelotón (39 homes) y agora comanda tres pelotones de fusileros y un pelotón d'armes de sofitu col so respeutivu comandante, amás de la plana de la compañía. El capitán comandante de compañía puede llegar a construyir un espíritu d'unidá tal, que faiga sobresalir a la compañía del restu de les unidaes del batallón n'entrenamientu militar, presentación, moral militar, conducta, espíritu de combate y eficiencia.

El teniente, grau anterior al capitán, desenvuelve'l so lideralgu; el teniente coronel como comandante del batallón d'igual forma. Pero nengún home va llograr exercer una influencia tan grande y que va marcar la vida de los sos homes pa siempres, como lo fai'l capitán comandante de compañía. El capitán vela polos sos homes, alministra la unidá, entréna-yos, aprove equipu, vestuariu, calzáu, lleva los rexistros, guía a los comandantes del pelotón, empobina a los galonistas, ve'l so bienestar, ve la so alimentación, guía-yos al combate y traer de vuelta cola victoria.

Un teniente coronel comandante de batallón, un coronel comandante de brigada, de xuru van esperimentar grandes vivencies al comandar les sos unidaes, pero enxamás volverán vivir lo que signfica ser un capitán, comandante d'una compañía.

Perú[editar | editar la fonte]

En Perú ye'l tercer grau de la xerarquía del Oficial nel Exércitu. Ye'l grau más altu ente los oficiales subalternos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Capitán de los tercios españoles