Llingües yanomami

De Wikipedia
Llingües yanomami
Distribución xeográfica Macizu Guayanés
Países Bandera de Brasil Brasil (Roraima)
 Venezuela (Amazones)
Falantes ~18.000 (1999)
~34.000 (2009)[1]
Filiación xenética Cuasi-aisllada(?) Macroarahuacanes(?)
Subdivisiones Yanomami
Yanomamö
Yanam (Ninam)
Sanuma (Tsanima)Yanomamö (es) Traducir, Waiká (en) Traducir, Idioma sanemá, Idioma yanam, Yaroamë (en) Traducir y Yãnoma (en) Traducir
Códigu Glottolog yano1268
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües yanomami (tamién yanomamö, yanomáma, yamomámi, yanomamana, shamatari, shiriana, waika) ye una pequeña familia de llingües indíxenes falaes nes zones de les guayanas na zona fronteriza del norte de Brasil (estaos de Roraima y Amazones) y sur de Venezuela (Estáu Amazones y Estáu Bolívar).

Clasificación[editar | editar la fonte]

Internamente les llingües yanomami paecen estremaes en tres grupos unu d'ellos presentando variación interna. Tocantes a la comparanza con otres llingües propunxéronse delles posibilidaes pero nenguna propuesta ganó aceptación xeneral polo que'l yanomami permanez como un grupu cuasi-aislláu.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La familia llingüística del yanomami tien cuatro idiomes:

  1. Yaman (Ninam, Yanam-Ninam) 570 falantes (1976)[2]
  2. Sanumá (Tsanuma, (T)sanima, samatari, shamatari) 4.610 (2000-2006)[3]
  3. Yanomam
    1. Yanomámi (Waiká) 9.000 (1994)[4]
    2. Yanomamö (Yanomame, Yanomami) 10.500-11.000 (1997)[5] 17.640 (2000)[6]

Rellaciones con otres families[editar | editar la fonte]

El trabayu comparativu nun dexó atopar un parentescu incontrovertible con nenguna otra llingua de Suramérica o Centroamérica. Señaláronse conexicones con otres families, asina por casu Joseph Greenberg atopa dellos asemeyaos superficales con hipótesis chibcha-paezano. Per otra parte, Migliazza (1985) atopó delles otres similaridades superficiales coles llingües pano y les llingües chibcha.

El proyeutu comparativu sistemáticu ASJP atopa la mayor cercanía léxica coles llingües macro-yê,[7][8] sicasí, felicidá similaridad podría debese a razones accidentales y nun ye prueba en firme de parentescu.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Fonéticamente les llingües yanomamas presenten como ye común ente les llingües amazóniques, vocales tanto orales como nasales. Esisten siete calidad vocáliques básiques:

orales nasales
anterior central posterior anterior central posterior
zarraes i ɨ o ĩ ũ
medies y ə o ə̃
abiertes a ã

La vocal /ɨ/ dacuando trescríbese como < y >, ente que /ə/ dacuando trescríbese como < ö >. En Yanam, les vocales /o/ y /ɨ/ dexó de ser distintives, son namái variantes alofóniques.

Gramática[editar | editar la fonte]

  • Determinantes. Esisten cinco deícticos que tienen d'escoyese según la distancia del oxetu referíu con respectu al falante y d'alcuerdu a si son o non visibles (esta carauterística ye frecuente en munches llingües amazóniques, como les llingües tupí). Los demostrativos, numberales, clasificadores y cuantificadores precieden al nome al que determinen. Les llingües yanomami tamién presenten oposición d'inclusividad nos pronomes personales de primer persona, anque felicidá carauterística haise perido en Yanam y Yanomam, anque se caltién nes otres llingües.
  • Nome. Nel nome esiste una diferencia ente posesión alienable y posesión inalienable, que nuevamente ye una carauterística típica del área llingüística amazónica. Amás esiste un ampliu sistema de clasificadores nominales, alredor d'un centenar, que son obligatorios col nome y apaecen xustu antes del raigañu verbal.
  • Axetivos. Pa la calificación más qu'axetivos xenuinos esisten verbos estativos. Dichos verbos estativos van detrás del nome al que califiquen.
  • Verbos. El verbu na llingua yanomami tienen una carauterística interesante que ye la categoría d'evidencialidad; acordies con eso, nuna oración afirmativa'l verbu tien una marca según el falante conociera los fechos por visión direuta, deducción a partir d'otra evidencia, por oyelo d'otra persona o por asumir que se trata d'un fechu. Les otres variantes tienen distintu númberu de distinciones evidenciales.

L'oxetu del verbu puede ser incorporáu al mesmu, sobremanera si nun ta enfocáu:

Aparte:

kamijə-ny sipara ja-puhi-i
1sg-ERG axe 1sg-want-DYNAMIC
'Yo quiero un/l'hachu'

Incorporáu:

kamijə-ny ja-sipara-puhi-i
1sg-ERG 1sg-axe-want-DYN
'Yo quiero [esa], l'hachu'

Les frases relatives formar con un sufixu relativizador al verbu ('REL' embaxo) :

wãro-n shama shyra-wei ware-ma
home-ERG tapir matar-REL comer-COMPL
'l'home que mató'l tapir comer'

El Sanuma tien amás un pronome relativu ĩ.

Sintaxis[editar | editar la fonte]

  • Tipoloxía llingüística. Tipológicamente les llingües yanomamas tienen un orde básicu SOV, fuertemente sufijantes, y predominantemente con marcaje de nucleu con delles traces de marcaje de complementu sintácticu. Dende'l puntu de vista morfolóxicu son llingües altamente polisintética.
  • Alliniadura morfosintáctica. Les llingües yanomamas tienen una alliniadura de tipu ergativo-absolutivo lo que significa que'l suxetu d'un verbu intransitivu trátase análogamente al paciente oxetu d'un verbu transitivu, ente que'l suxetu axente marcar de manera distinta por aciu casu ergativo. La marca de casu ergativo ye -ny. El verbu tien marques de concordanza con suxetu y oxetu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla compara los numberales del 1 al 10 en diverses llingües yanomami:[9]

GLOSA Ninam Sanumá Yanomámi Yanomamö PROTO-
YANOMAM
1 mõli ʦami moni imi mõrĩ *mõɾĩ
2 kup
yalu-kup
yalu-ku-pèk
polakapi polakae imi porokapi *poɾa-kop-
3 yalami ʦalaalaapə 2+1 yërëkëtapi *yáɾa-
4 2+2
5 1 'mano'
6 'mano'+1
7 'mano'+2
8 'mano'+3
9 'mano'+4
10 2 'mano'

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Greenberg, Joseph H. (1960). Xeneral classification of Central and South American languages. In A. Wallace (Ed.), Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences (1956) (páxs. 791-794). Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (páxs. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. Y. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (páxs. 46-76). London: Routledge.
  • Migliazza, Ernest C. (1985). Languages of the Orinoco-Amazon region: Current status. In H. Y. Manelis Klein & L. R. Stark (Eds.), South American Indian languages: Retrospect and prospect (páxs. 17-139). Austin: University of Texas Press.
  • Migliazza, Ernest C.; & Campbell, Lyle. (1988). Panorama xeneral de les llingües indíxenes n'América. Hestoria xeneral d'América (Vol. 10). Caracas: Institutu Panamericanu de Xeografía y Hestoria.

Diccionarios[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]