Liparis loeselii

De Wikipedia
Liparis loeselii
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (UICN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Liliidae
Orde: Asparagales
Familia: Orchidaceae
Subfamilia: Epidendroideae
Tribu: Malaxideae
Xéneru: Liparis
Especie: L. loeselii
(L.) Rich.
Sinonimia
Ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Liparis loeselii ye una especie d'orquídea orixinaria d'Europa, l'este d'Estaos Xuníos y este de Canadá.[1] Crez en banzáu y dunes pantanoses.[1]

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba perenne, hemicriptofito pequeñu, oligotrófico, rizomatosa, de verde por completu y con un tamañu de 6 a 25 cm d'altor. Tien dos fueyes basales que son oblongues , elíptiques a ovaes, n'apariencia elíptiques, brillantes con escames alredor de los pseudobulbos. La inflorescencia na parte cimera, termina con un picu curtiu de pequeñes flores de color verde amarellentáu. La inflorescencia ta suelta y con 2-15, dacuando 18 flores mirando escontra riba. Floria a finales de mayu a principios de xunetu. Los pétalos y sépalos los atopar nun planu horizontal y formar tubos delgaos. L'ovariu ye vertical, un pocu complicáu, de 6 mm de llargu, con un pedicelo curtiu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Liparis loeselii describióse por (L.) Rich. y espublizóse en De Orchideis Europaeis Annotationes 38. 1817.[2]

El nome binomial esta planta foi primeramente Ophrys loeselii, propuestu pol naturalista y botánicu suecu Carl von Linné (1707 - 1778) nuna publicación de 1753, darréu modificada a l'anguaño aceptada (Liparis loeselii), propuestu pol botánicu francés Rich. (1754 - 1821) na publicación, De Orchideis Europaeis Annotationes 1817.

Etimoloxía

Liparis; nome xenéricu llatín que remanez del griegu Liparos (λιπαρός) que significa "grasa, ricu o brillosu." Esti nome referir a la testura (sensación) de les fueyes d'estes plantes: que se producen casi aceitoses y brilloses.

loeselii: epítetu n'honor del médicu y botánicu alemán Johannes Loesel (1607-1655), profesor de medicina en Königsberg.[3]

Sinonimia
  • Ophrys loeselii L.
  • Ophrys trigona Gilib.
  • Ophrys pulchella Salisb.
  • Cymbidium loeselii (L.) Sw.
  • Malaxis loeselii (L.) Sw.
  • Serapias loeselii (L.) Hoffm.
  • Malaxis correana W.P.C. Barton
  • Malaxis longifolia W.P.C. Barton
  • Pseudorchis loeselii (L.) Gray
  • Anistylis lutea Raf.
  • Sturmia loeselii (L.) Rchb.
  • Liparis correana (W.P.C. Barton) Spreng.
  • Paliris loeselii (L.) Dumort.
  • Mesoptera loeselii (L.) Raf.
  • Orchis loeselii (L.) MacMill.
  • Liparis bifolia St.-Lag.
  • Leptorkis loeselii (L.) MacMill.
  • Liparis loeselii var. ovata Ridd. ex Godfery[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Pridgeon, Alec M. (1992). The Illustrated encyclopedia of orchids. Timber Press, páx. 155. ISBN 9780881922677.
  2. «Liparis loeselii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de marzu de 2013.
  3. Nomes botánicos
  4. «Liparis loeselii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 21 de setiembre de 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Monocot. 1–712. The University of Georgia Press, Athens.
  7. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  8. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Radford, A. Y., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  10. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  12. Voss, E. G. 1972. Gymnosperms and Monocots. i–xv, 1–488. In Michigan Fl.. Cranbrook Institute of Science, Bloomfield Hills, Michigan.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]