Islla de Banks

Coordenaes: 73°00′N 121°30′W / 73°N 121.5°O / 73; -121.5
De Wikipedia
Islla de Banks
Alministración
PaísBandera de Canadá Canadá
Territorio (es) TraducirBandera de Territorios del Noroeste Territorios del Noroeste
Tipu d'entidá islla
Capital Sachs Harbour (es) Traducir
Nome llocal Banks Island (en)
Xeografía
Coordenaes 73°00′N 121°30′W / 73°N 121.5°O / 73; -121.5
Superficie 70028 km²
Demografía
Población 122 hab.
Densidá 0 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC−07:00
Cambiar los datos en Wikidata

La islla de Banks (inglés: Banks Island ) ye una de les mayores islles del archipiélagu árticu canadiense, alcontrada nel so estremu oeste. Alministrativamente pertenez a los Territorios del Noroeste, Canadá, na rexón Inuvik.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Imaxe espectroradiométrica amosando la islla de Banks (enriba a la izquierda) y la islla Victoria (a la derecha). A la izquierda, nel centru, el golfu de Amundsen, n'azul brilloso. Na parte inferior, el Gran Llagu del Osu, conxeláu, y la tundra que ta empezando a perder la so cubierta de nieve ivernizo. (xunu de 2002).

La islla de Banks tien una superficie 70.028 km² y ye la 24ª islla más grande del mundu y la 5ª mayor de Canadá. Tien, aproximao, 380 km de llargu, y nel so puntu más anchu nel estremu norte, 290 km d'anchu. El puntu más altu de la islla atopar nel sur del país, Durham Heights con un altor d'unos 732 m. Forma parte del archipiélagu árticu canadiense, y tenía una población de 114 habitantes en 2001, toos en Sachs Harbour.

La islla de Banks ta dixebrada de la islla Victoria, al este, pol estrechu del Príncipe de Gales y de la parte continental, al sur, pol golfu de Amundsen. La so mariña oeste ta bañada pol mar de Beaufort y al nordeste, l'estrechu McClure dixebrar de la islla de Prince Patrick y de la islla Melville.

L'únicu asentamientu permanente de la islla, del pueblu inuvialuit (un pueblu inuit), ye Sachs Harbour o Ikhuak, y atópase na mariña suroeste.

El relieve ye por cuenta de la erosión provocada por antiguos glaciares y el vientu polar. La islla ye bien ondulada, cortada por resquiebros con pronunciaos cantiles hasta d'un altor de 400 m y por cañones.

El clima ye un clima árticu secu, con temperatures medies pel branu que nun superen los 6 °C, pero con fuertes variaciones según los resquiebros. De metá de mayu a finales de xunetu, el sol nun se pon y de finales d'abril a finales d'agostu la nueche nunca ye completa.

Naturaleza[editar | editar la fonte]

La islla de Banks ye'l llar de dos terceres partes de la población mundial del pequeñu ánsar nival, que faen el so camín al continente al traviés del golfu de Amundsen. Hai una caza de gansos añal na primavera en Sachs Harbour. La islla forma parte del bioma tundra, con iviernos desaxeradamente fríos. La islla ye'l llar del caribú, osu polar, y aves como'l raitanes y la golondrina. Ye destacáu qu'alluga una de les principales poblaciones munciales de güe almizcleru Ovibos moschatus, envalorándose qu'hai 68.788 viviendo na islla.[1]

El Parque nacional Aulavik, una reserva d'aves, protexe aproximao 12.274 km² de tierres baxes del árticu, nel estremu norte de la islla, na badea de Thomsen. El parque tien una fauna ártica particularmente rica, cola mayor concentración de gües almizcleros de la Tierra, y ye el llar de los Peary Caribou, en peligru d'estinción. El ríu Thomsen crucia'l parque y ye el ríu navegable (de canoa) más septentrional d'América del Norte. Los Lagopus muta y los cuervos considérense les única especies d'aves que viven mientres tol añu nel parque, anque otres 43 especies distintes faen usu de la zona en temporada.

Na islla de Banks declarar en 1961 dos Santuarios d'Aves Migratories. La islla nun tien árboles y la planta más alta, el sauce árticu (Salix arctica), puede dacuando crecer hasta l'altor de la rodía d'una persona, pero polo xeneral nun supera los 10 cm.

El primer exemplar d'osu grolar (osu polar-grizzly) atopáu na naturaleza apaeció na islla de Banks el 16 d'abril de 2006, cerca de Sachs Harbour. Foi prindáu por Jim Martell, un cazador d'Idaho.

Historia[editar | editar la fonte]

El nome de la islla foi-y dau en 1819 por sir William Parry nel so viaxe a la busca del pasu del Noroeste, n'honor de sir Joseph Banks que dirixía nesi momentu la Royal Society. Sicasí, mientres la esploración de la zona de Robert McClure (1850-54) la islla apaecía nos mapes como «islla Baring» (Baring Island). [2]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

El HMS Investigator, na islla de Baring» (güei islla de Banks, 1851).
  • Canada. Banks Island, a Natural Area of Canadian Significance. Natural area of Canadian significance. Ottawa: Parks Canada, 1978.
  • Cotter, R. C., and J. Y. Hines. 2001. "Breeding Biology of Brant on Banks Island, Northwest Territories, Canada". Arctic. 54: 357-366.
  • Gajewski, K, R Mott, J Ritchie, and K Hadden. 2000. "Holocene Vegetation History of Banks Island, Northwest Territories, Canada". Canadian Journal of Botany. 78: 430-436.
  • Holyoak, D. T. Notes on the Birds of Southwestern Banks Island, Northwest Territories, Canada. Bulletin of the British Ornithologists' Club, Vol.103, Non.2, June. 1983.
  • Manning, T. H., Y. O. Höhn, and A. H. Macpherson. The Birds of Banks Island. 1956.
  • Stephens, L. Y., L. W. Sobczak, and Y. S. Wainwright. Gravity Measurements on Banks Island, N.W.T. Gravity map series, non. 150. Ottawa: Dept. of Energy, Mines and Resources, Earth Physics Branch, 1972.
  • Struzik, Ed. 2000. "AND THEN THERE WERE 84,000 - The Return of Musk-Oxen to Canada's Banks Island in Recent Decades Is Just One Chapter of a Beguiling Arctic Mystery". International Wildlife. 30, non. 1: 28.
  • Will, Richard T. Utilization of Banks Island Muskoxen by Nineteenth Century Copper Inuit. [S.l.]: Boreal Institute for Northern Studies, 1983.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.pc.gc.ca/docs/v-g/rs-rm2003/sec4/page10_y.asp
  2. Vease en: «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 5 de febreru de 2012. Consultáu'l 29 de mayu de 2012..

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]