Diferencies ente revisiones de «Subxigante»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Astur treslladó la páxina "Subgigante" a "Subxigante"
m revisáu
Llinia 1: Llinia 1:
{{revisáu}}
[[Archivu:HR-diag-non-text.svg|thumb|260px|[[Diagrama de Hertzsprung-Russell]]:<br />Ascises: [[Tipu espectral]] /
[[Archivu:HR-diag-no-text.svg|thumb|260px|[[Diagrama d'Hertzsprung-Russell]]:<br />Ascises: [[Tipu espectral]] /
Ordenaes: [[Magnitú absoluta]]<br />0, Ia, Ib Supergigantes. II Xigantes lluminoses. III Xigantes. '''IV Subgigantes'''. V Secuencia principal. VI Subenanas. VII Nanes blanques.]]
Ordenaes: [[Magnitú absoluta]]<br />0, Ia, Ib Superxigantes. II Xigantes lluminoses. III Xigantes. '''IV Subxigantes'''. V Secuencia principal. VI Subnanes. VII Nanes blanques.]]
Una estrella '''subgigante''' ye una clase de [[estrella]] que ye más brillosa qu'una nana de la [[secuencia principal]], pero non tantu como una xigante puramente felicidá.
Una estrella '''subxigante''' ye una clase de [[estrella]] que ye más brillosa qu'una nana de la [[secuencia principal]], pero non tantu como una xigante pura.


== Característiques ==
== Característiques ==
Les estrelles subgigantes terminaron la [[fusión nuclear|fusión]] del [[hidróxenu]] nos sos núcleos. Nesta etapa, si los astros tienen una [[masa solar]] de 1 [[masa solar|M<sub>Sol</sub>]], el centru contráise, provocando que la so temperatura aumente lo suficiente como pa treslladar la fase de fusión d'hidróxenu a una capa qu'arrodia'l núcleu. Poro, la estrella espándese, completando un pasu más escontra'l so tresformamientu nuna [[xigante colorada]].
Les estrelles subxigantes terminaron la [[fusión nuclear|fusión]] del [[hidróxenu]] nos sos núcleos. Nesta etapa, si los astros tienen una [[masa solar]] de 1 [[masa solar|M<sub>Sol</sub>]], el centru contráise, provocando que la so temperatura aumente lo suficiente como pa treslladar la fase de fusión d'hidróxenu a una capa qu'arrodia'l nucleu. Poro, la estrella espándese, completando un pasu más escontra'l so tresformamientu nuna [[xigante colorada]].


Al empiezu de la fase de subgigante (como ye'l casu de [[Procyon (estrella)|Procyon A]]), el [[diámetru]] y la [[lluminosidá]] aumentaríen, pero la estrella en sí va esfrecese un pocu o va camudar de color significativamente. Les subgigantes que tán más próximes a convertise en xigantes van tener [[diámetru]]s más grandes y [[temperatura efectivo|temperatures]] más baxes qu'otres estrelles de la secuencia principal de masa similar.
Al empiezu de la fase de subxigante (como ye'l casu de [[Procyon (estrella)|Procyon A]]), el [[diámetru]] y la [[lluminosidá]] aumentaríen, pero la estrella en sí va esfrecese un pocu o va camudar de color significativamente. Les subxigantes que tán más próximes a convertise en xigantes van tener [[diámetru|diámetro]]s más grandes y [[temperatura efectivo|temperatures]] más baxes qu'otres estrelles de la secuencia principal de masa asemeyada.


Na [[clasificación estelar|clasificación espectral de Yerkes]], la so lluminosidá ye de clase IV.
Na [[clasificación estelar|clasificación espectral de Yerkes]], la so lluminosidá ye de clase IV.


== Estrelles subgigantes más cercanes al sistema solar ==
== Estrelles subxigantes más cercanes al sistema solar ==
{| class=wikitable
{| class=wikitable
! width="12%"|Nome !!width="22%"|[[Denominación de Bayer]]!![[Tipu espectral]]!![[Masa]] (soles)!!Distancia ([[añu lluz|años lluz]])!!Notes
! width="12%"|Nome !!width="22%"|[[Denominación de Bayer]]!![[Tipu espectral]]!![[Masa]] (soles)!!Distancia ([[añu lluz|años lluz]])!!Notes
|-
|-
| align="center"|[[Procyon (estrella)|Procyon]] ||align="center"|[[Alfa Canis Minoris]]||align="center" bgcolor="#ffffdd"|F5 IV-V||align="center"|1,42||align="center"|11,4||align="center"|¿Subgigante?
| align="center"|[[Procyon (estrella)|Procyon]] ||align="center"|[[Alfa Canis Minoris]]||align="center" bgcolor="#ffffdd"|F5 IV-V||align="center"|1,42||align="center"|11,4||align="center"|¿Subxigante?
|-
|-
| align="center"|[[Altair]] ||align="center"|[[Alfa Aquilae]]||align="center" bgcolor="#ffffff"|A7 IV-V||align="center"|1,7||align="center"|16,7||align="center"|¿Subgigante?
| align="center"|[[Altair]] ||align="center"|[[Alfa Aquilae]]||align="center" bgcolor="#ffffff"|A7 IV-V||align="center"|1,7||align="center"|16,7||align="center"|¿Subxigante?
|-
|-
| ||align="center"|[[Delta Pavonis]]||align="center" bgcolor="#ffff66"|G5-8 IV-V||align="center"|1,17||align="center"|19,9||align="center"|¿Subgigante?
| ||align="center"|[[Delta Pavonis]]||align="center" bgcolor="#ffff66"|G5-8 IV-V||align="center"|1,17||align="center"|19,9||align="center"|¿Subxigante?
|-
|-
| ||align="center"|[[Beta Hydri]]||align="center" bgcolor="#ffff99"|G2 IV||align="center"|1,1||align="center"|24,4||align="center"|
| ||align="center"|[[Beta Hydri]]||align="center" bgcolor="#ffff99"|G2 IV||align="center"|1,1||align="center"|24,4||align="center"|
Llinia 28: Llinia 29:
| align="center"|[[Zeta Herculis|Rutilicus Aa]] ||align="center"|[[Zeta Herculis]]||align="center" bgcolor="#ffffbb"|F9-G2 IV||align="center"|1,5||align="center"|35,2||align="center"|
| align="center"|[[Zeta Herculis|Rutilicus Aa]] ||align="center"|[[Zeta Herculis]]||align="center" bgcolor="#ffffbb"|F9-G2 IV||align="center"|1,5||align="center"|35,2||align="center"|
|-
|-
| align="center"|[[Zavijava|Zavijava A]] ||align="center"|[[Beta Virginis]]||align="center" bgcolor="#ffffee"|F8-A5 IV-V||align="center"|1,3-1,4||align="center"|35,6||align="center"|¿Subgigante?
| align="center"|[[Zavijava|Zavijava A]] ||align="center"|[[Beta Virginis]]||align="center" bgcolor="#ffffee"|F8-A5 IV-V||align="center"|1,3-1,4||align="center"|35,6||align="center"|¿Subxigante?
|-
|-
| ||align="center"|[[11 Leonis Minoris]]||align="center" bgcolor="#ffee77"|G8 IV-V||align="center"|0,86||align="center"|36,5||align="center"|¿Subgigante?
| ||align="center"|[[11 Leonis Minoris]]||align="center" bgcolor="#ffee77"|G8 IV-V||align="center"|0,86||align="center"|36,5||align="center"|¿Subxigante?
|-
|-
| align="center"|[[Mufrid|Mufrid A]] ||align="center"|[[Eta Bootis]]||align="center" bgcolor="#ffffbb"|G0 IV||align="center"|1,6-1,7||align="center"|37,0||align="center"|
| align="center"|[[Mufrid|Mufrid A]] ||align="center"|[[Eta Bootis]]||align="center" bgcolor="#ffffbb"|G0 IV||align="center"|1,6-1,7||align="center"|37,0||align="center"|
Llinia 37: Llinia 38:
|}<small>Fonte: [http://www.solstation.com/stars3/100gsgs.htm Giant and subgiant stars within 100 ly (Solstation)]</small>
|}<small>Fonte: [http://www.solstation.com/stars3/100gsgs.htm Giant and subgiant stars within 100 ly (Solstation)]</small>


== Vease tamién ==
== Ver tamién ==


* [[Clasificación estelar]]
* [[Clasificación estelar]]
* [[Evolución estelar]]
* [[Evolución estelar]]
* [[Estructura estelar]]
* [[Estructura estelar]]
* [[Diagrama de Hertzsprung-Russell]]
* [[Diagrama d'Hertzsprung-Russell]]


== Enllaces esternos ==
== Enllaces esternos ==
Llinia 50: Llinia 51:
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/S/subgiant.html Subgiant. The internet Encyclopedia of Science]
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/S/subgiant.html Subgiant. The internet Encyclopedia of Science]


{{PR|Astronomía}}



{{Tradubot|Subgigante}}
{{Tradubot|Subgigante}}


[[Categoría:Tipos d'estrelles]]
[[Categoría:Tipos d'estrelles]]
[[Categoría:Subgigantes| ]]
[[Categoría:Subxigantes| ]]


[[es:Subgigante]]
[[es:Subgigante]]
[[Categoría:TB4]]

Revisión a fecha de 12:10 28 ago 2017

Artículu revisáu
Diagrama d'Hertzsprung-Russell:
Ascises: Tipu espectral / Ordenaes: Magnitú absoluta
0, Ia, Ib Superxigantes. II Xigantes lluminoses. III Xigantes. IV Subxigantes. V Secuencia principal. VI Subnanes. VII Nanes blanques.

Una estrella subxigante ye una clase de estrella que ye más brillosa qu'una nana de la secuencia principal, pero non tantu como una xigante pura.

Característiques

Les estrelles subxigantes terminaron la fusión del hidróxenu nos sos núcleos. Nesta etapa, si los astros tienen una masa solar de 1 MSol, el centru contráise, provocando que la so temperatura aumente lo suficiente como pa treslladar la fase de fusión d'hidróxenu a una capa qu'arrodia'l nucleu. Poro, la estrella espándese, completando un pasu más escontra'l so tresformamientu nuna xigante colorada.

Al empiezu de la fase de subxigante (como ye'l casu de Procyon A), el diámetru y la lluminosidá aumentaríen, pero la estrella en sí va esfrecese un pocu o va camudar de color significativamente. Les subxigantes que tán más próximes a convertise en xigantes van tener diámetros más grandes y temperatures más baxes qu'otres estrelles de la secuencia principal de masa asemeyada.

Na clasificación espectral de Yerkes, la so lluminosidá ye de clase IV.

Estrelles subxigantes más cercanes al sistema solar

Nome Denominación de Bayer Tipu espectral Masa (soles) Distancia (años lluz) Notes
Procyon Alfa Canis Minoris F5 IV-V 1,42 11,4 ¿Subxigante?
Altair Alfa Aquilae A7 IV-V 1,7 16,7 ¿Subxigante?
Delta Pavonis G5-8 IV-V 1,17 19,9 ¿Subxigante?
Beta Hydri G2 IV 1,1 24,4
Mu Herculis Aa G5 IV 1,1 27,4
Xaronca Delta Eridani K0 IVe 1,2 29,5
Rutilicus Aa Zeta Herculis F9-G2 IV 1,5 35,2
Zavijava A Beta Virginis F8-A5 IV-V 1,3-1,4 35,6 ¿Subxigante?
11 Leonis Minoris G8 IV-V 0,86 36,5 ¿Subxigante?
Mufrid A Eta Bootis G0 IV 1,6-1,7 37,0
Deneb Algedi A Delta Capricorni A5-7 IVm > 1 38,6

Fonte: Giant and subgiant stars within 100 ly (Solstation)

Ver tamién

Enllaces esternos

Referencies