Eryngium maritimum

De Wikipedia
Eryngium maritimum
cardu mar
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Apiales
Familia: Apiaceae
Subfamilia: Saniculoideae
Tribu: Saniculeae
Xéneru: Eryngium
Especie: Eryngium maritimum
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Eryngium maritimum
Illustracion
Tola planta, Meia Praia beach, Lagos, Portugal
Imaxe tomada en Rewa, Poland, 2005

El cardu mar[1] (Eryngium maritimum) ye una planta perenne perteneciente a la familia de les apiacees. Ye nativa de les rexones costeres d'Europa, cultivada frecuentemente en xardinería poles sos flores de color azul metálicu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta psamófila, esto ye, crez preferentemente en terrenes arenosos, y cuenta con una roseta basal, de la que broten tarmos duros y espinosos, d'un característicu color azuláu o plateáu, qu'algamen los 50 centímetros d'altor. Los tarmos tienros peracábense dacuando como sustitutu del espárragu, y considerar un moderáu afrodisiacu.

Cultura[editar | editar la fonte]

Mientres el periodu isabelín, los raigaños confitaes d'esta planta fueron vendíos como duces llamaos eringoes. Créese que tien propiedaes aafrodisiaques , y nesti sentíu citar por Falstaff en Les allegres comadres de Windsor de Shakespeare:[2]

Let the sky rain potatoes;
let it thunder to the tune of Green-sleeves,
hail kissing-comfits and snow eringoes,
let there come a tempest of provocation...
William Shakespeare, "The Merry Wives of Windsor", Act 5, scene v

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Eryngium maritimum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 233. 1753.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Eryngium maritimum (Fam. Umbelliferae) y táxones infraespecíficos: 2n=16[4]

Etimoloxía

Eryngium: nome xenéricu que probablemente fai referencia a la pallabra que recuerda'l corcuspín: "Erinaceus" (especialmente dende'l griegu "erungion" = "ción"), sinón que tamién podría derivar de "eruma" (= proteición), en referencia a la espinosa fueyes de les plantes d'esti tipu.

maritimum: epítetu llatín que significa "marítimu, cercanu a la mariña".[5]

Sinonimia
  • Eryngium marinum Garsault[6]

Nome común[editar | editar la fonte]

  • N'España: cardu corredor de marina, cardu corredor marín (3), cardu de mar, cardu marín (5), cardu marítimu (3), eringio costeru, eringio marín azul, eringio marítimu (4), panical marín.(el númberu ente paréntesis indica les especies que lleven el mesmu nome n'España).[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. William Shakespeare. Open Knowledge Foundation (ed.): «The Merry Wives of Windsor». Open Shakespeare.
  3. «Eryngium maritimum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.
  4. Chromosome studies in some Mediterranean and south European flowering plants. Larsen, K. (1956) Bot. Not. 109(3): 293-307
  5. n'Epítetos Botánicos
  6. Eryngium maritimum en PlantList
  7. «Eryngium maritimum». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 7 de marzu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  2. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  3. Mathias, M. Y. & L. Constance. 1941. A synopsis of the North American species of Eryngium. Amer. Midl. Naturalist 25(2): 361–387.
  4. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]