Encelia canescens
Encelia canescens ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Angiospermae | |
Clas: | Eudicotyledoneae | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Heliantheae | |
Subtribu: | Enceliinae | |
Xéneru: | Encelia | |
Especie: |
Encelia canescens Lam. 1786 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La coroniella del flaire[1] o sunchu[2] (Encelia canescens) ye una planta de la familia de les asteracees.
Distribución
[editar | editar la fonte]Crez bonalmente en Chile hasta los 2.000 m d'altitú[1] nos Andes y en Perú y Bolivia nos valles altos andinos hasta los 3.500 msnm.[2]
Descripción
[editar | editar la fonte]Pequeñu arbustu bien ramosu, siempreverde qu'algama un altor d'hasta 80 cm; tarmos estriáu-derrotos, xamasca de color variable de verde a cenicienta. Fueyes de color verde maciu, alternes, oblongues, de 3 a 7 cm de llongura por 0,7 a 2 cm d'anchu, largamente peciolaes, glabres o pubescentes en dambes cares. Inflorescencies en capítulos terminales, con dende 8 hasta 14 pétalos de color mariellu en margarita, col centru marrón escuru. Flores hermafrodites, cada flor con 5 estames y un pistilu con estigma bífidu. El frutu ye un aqueniu pubescente de 5 mm de llargu.[3][1]
Usos
[editar | editar la fonte]La medicina tradicional atribúi a la decocción de les fueyes diverses propiedaes; con un pocu de miel úsalo pa tratar dolencies pulmonares; serenada y n'ayunes tómase pa solliviar la ictericia y colos tarmos como diuréticu y pa solliviar el dolor estomacal. El fervinchu de les fueyes y tarmos usar pa tratar de regularizar el fluxu menstrual. les fueyes fresques o la resina mazcar pa blanquiar los dientes. Los raigaños mayaos aplicar nes picadures de culiebres y tros animales.[2]
Utilízase como planta ornamental, por cuenta del so llargu floriamientu.[3]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Encelia canescens describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2: 356. 1786.[4]
Encelia: nome xenéricu dau n'honor de Christoph Entzelt (1517-1583), naturalista alemán, un clérigu luteranu que latinizó el so nome a Encelius y publicó un llibru llamáu De Re Metallica en 1551 alrodiu de la mineraloxía y la metalurxa, y tamién escribió alrodiu de los usos melecinales de partes d'animales y plantes.[5]
canescens: epítetu llatín que significa "canoxu, gris"[6]
- Coreopsis limensis Jacq.
- Encelia alternifolia Raeusch.
- Encelia canescens var. oblongifolia (DC.) S.F.Blake
- Encelia canescens var. tomentosa (Walp.) Ball
- Encelia limensis Jacq.
- Encelia oblongifolia DC.
- Encelia tomentosa Walp.[7]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les asteracees
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Coroniella de flaire; ChileFlora.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Girault, Louis (1987) Kallawaya, mestrones itinerantes de los Andes: 785. UNICEF - OPS - OMS. La Paz: Quipus, p. 454-455.
- ↑ 3,0 3,1 Encelia canescens; Enciclopedia de la Flora Chilena.
- ↑ «Encelia canescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 d'agostu de 2012.
- ↑ En Nomes Botánicos
- ↑ Epítetos Botánicos
- ↑ Encelia canescens en PlantList
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Encelia canescens. |