Encelia canescens

De Wikipedia
Encelia canescens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Eudicotyledoneae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Subtribu: Enceliinae
Xéneru: Encelia
Especie: Encelia canescens
Lam. 1786
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La coroniella del flaire[1] o sunchu[2] (Encelia canescens) ye una planta de la familia de les asteracees.

Distribución[editar | editar la fonte]

Crez bonalmente en Chile hasta los 2.000 m d'altitú[1] nos Andes y en Perú y Bolivia nos valles altos andinos hasta los 3.500 msnm.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Pequeñu arbustu bien ramosu, siempreverde qu'algama un altor d'hasta 80 cm; tarmos estriáu-derrotos, xamasca de color variable de verde a cenicienta. Fueyes de color verde maciu, alternes, oblongues, de 3 a 7 cm de llongura por 0,7 a 2 cm d'anchu, largamente peciolaes, glabres o pubescentes en dambes cares. Inflorescencies en capítulos terminales, con dende 8 hasta 14 pétalos de color mariellu en margarita, col centru marrón escuru. Flores hermafrodites, cada flor con 5 estames y un pistilu con estigma bífidu. El frutu ye un aqueniu pubescente de 5 mm de llargu.[3][1]

Usos[editar | editar la fonte]

La medicina tradicional atribúi a la decocción de les fueyes diverses propiedaes; con un pocu de miel úsalo pa tratar dolencies pulmonares; serenada y n'ayunes tómase pa solliviar la ictericia y colos tarmos como diuréticu y pa solliviar el dolor estomacal. El fervinchu de les fueyes y tarmos usar pa tratar de regularizar el fluxu menstrual. les fueyes fresques o la resina mazcar pa blanquiar los dientes. Los raigaños mayaos aplicar nes picadures de culiebres y tros animales.[2]

Utilízase como planta ornamental, por cuenta del so llargu floriamientu.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Encelia canescens describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2: 356. 1786.[4]

Etimoloxía

Encelia: nome xenéricu dau n'honor de Christoph Entzelt (1517-1583), naturalista alemán, un clérigu luteranu que latinizó el so nome a Encelius y publicó un llibru llamáu De Re Metallica en 1551 alrodiu de la mineraloxía y la metalurxa, y tamién escribió alrodiu de los usos melecinales de partes d'animales y plantes.[5]

canescens: epítetu llatín que significa "canoxu, gris"[6]

Sinonimia
  • Coreopsis limensis Jacq.
  • Encelia alternifolia Raeusch.
  • Encelia canescens var. oblongifolia (DC.) S.F.Blake
  • Encelia canescens var. tomentosa (Walp.) Ball
  • Encelia limensis Jacq.
  • Encelia oblongifolia DC.
  • Encelia tomentosa Walp.[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Coroniella de flaire; ChileFlora.
  2. 2,0 2,1 2,2 Girault, Louis (1987) Kallawaya, mestrones itinerantes de los Andes: 785. UNICEF - OPS - OMS. La Paz: Quipus, p. 454-455.
  3. 3,0 3,1 Encelia canescens; Enciclopedia de la Flora Chilena.
  4. «Encelia canescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 d'agostu de 2012.
  5. En Nomes Botánicos
  6. Epítetos Botánicos
  7. Encelia canescens en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]