Dracaena reflexa

De Wikipedia
Dracaena reflexa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Liliidae
Orde: Asparagales
Familia: Asparagaceae
Subfamilia: Nolinoideae
Xéneru: Dracaena
Especie: Dracaena reflexa
Lam.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Dracaena reflexa Lam., ye una especie d'árbol perteneciente a la familia de les asparagacees, enantes incluyida nes ruscacees.

Descripción[editar | editar la fonte]

Puede algamar un altor de 4-5 m, escasamente los 6 m en llugares protexíos, D. reflexa ye xeneralmente enforma menor, especialmente cuando crez nel xardín de casa. Ye de crecedera lenta y de posición vertical, la so corona tiende a una forma oval. Les fueyes son llanceolaes y simples, dispuestes n'espiral, de 5-20 cm de llargu y 1.5-5 cm d'anchu na base, con venación paralela, crecen en verticiloss apertaos d'un uniforme color verde escuru.[1][2]

Les flores son pequeñes, arrexuntaes, y polo xeneral de color blancu, qu'apaecen a mediaos del iviernu. Nin les flores nin el frutu son especialmente vistoses. D. reflexa var. augustifolia difier en tener un tonu magenta nes sos flores, un vezu arbustivo, y fueyes de color verde oliva.[3]

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

Ye un árbol tropical nativu de Madagascar, Mauriciu, y otres islles cercanes del Océanu Índicu. Ye llargamente cultiváu como planta ornamental y de casa, valoraos polos sos ricos colores, fueyes perennes, y la grosez de les sos tarmos irregulares.

Cultivu y usos[editar | editar la fonte]

D. reflexa var. angustifolia
Vista de la planta
Frutos

Dracaena reflexa ye una planta ornamental, tantu nel paisaxe como nel llar. Puede ser esfrutada como un modelu de planta, o podaes pa crear una frontera. Dellos cultivares escoyéronsesobremanera de variáu clones con márxenes de color crema y mariellu-verde. Desenvuélvese bien en casa, tolerando riegos frecuentes. Prefier lluz brilloso, penerando la lluz, ensin esposición al sol direutu, al campu. Tien un permediu de necesidaes d'agua y tienen de ser fertilizaos dos veces per selmana cuando ta en crecedera activa. A pesar de que puede sobrevivir en relativamente baxos niveles de lluz, la planta puede crecer si dáse-y lluz insuficiente. Cuando se cultiva n'interiores, les temperatures de 18 ° C a 25 ° C tien de caltenese. Puede arrobinase al traviés de tarmu herbal.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Prauticantes de la medicina tradicional de Madagascar usaron mientres enforma tiempu Dracaena reflexa pa curar la malaria y los síntomes d'envelenamientu, la disentería, foria, dismenorrea, y puede ser útil como un antipirético y axente hemostático. Les fueyes y corteza entemecer con partes d'una serie d'otres plantes natives y cerveza nun té de yerbes. La so eficacia nesti tipu de tratamientu sigue ensin ser probada.[4]

El frutu de D. reflexa ye tamién importante pa la dieta del malgax lémur ablondu blancu y negru (Varecia variegata).[5] L'escarabayu (Polposipus herculeanus), una especie amenazada endémica de la Islla Frégate (Seixeles), tamién se conoz al acomuñóse con esta planta.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Dracaena reflexa describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2: 324. 1786.[7]

Etimoloxía

Dracaena: nome xenéricu que remanez del griegu drakaina = "dragón" refiriéndonos a la "Dracaena draco". Esti árbol na población llocal de les Islles Canaries, foi consideráu un dragón y atribuyéron-y propiedaes máxiques.

reflexa: epítetu llatín que significa "con fueyes doblaes escontra tras".[8]

Variedaes
Sinonimia
  • Cordyline cernua (Jacq.) Endl.
  • Cordyline reflexa (Lam.) Endl.
  • Dracaena candelaria Planch.
  • Dracaena cernua Jacq.
  • Dracaena cincta Baker
  • Dracaena divaricata Willd. ex Regel
  • Dracaena reflexa var. brevifolia Baker
  • Dracaena reflexa var. cernua (Jacq.) H.Perrier
  • Dracaena reflexa var. reflexa
  • Draco cincta (Baker) Kuntze
  • Draco reflexa (Lam.) Kuntze
  • Lomatophyllum cernuum (Jacq.) Bojer
  • Lomatophyllum reflexum (Lam.) Bojer
  • Pleomele cincta (Baker) N.E.Br.
  • Pleomele porteana N.E.Br.
  • Pleomele reflexa (Lam.) N.E.Br.[9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan.
  2. Gilman, Y. F. (1999). Fact Sheet FPS-187: Dracaena reflexa. Environmental Horticulture Department, Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida. Retrieved April 18, 2006 from http://hort.ufl.edu/shrubs/DRAREFA.PDF
  3. Missouri Botanical Garden. Dracaena reflexa var. angustifolia Baker. Conspectus of the Vascular Plants of Madagascar. Retrieved April 18, 2006 from http://www.mobot.org/MOBOT/Madagasc/liliac/00615149.html
  4. Randrianarivelojosia, R., et al. (2003). Plants traditionally prescribed to treat tazo (malaria) in the eastern region of Madagascar. Malaria Journal; 2: 25. Retrieved April 18, 2006 from http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=184444&tools=bot
  5. Britt, A. (2000). Diet and Feeding Behaviour of the Black-and-White Ruffed Lemur (Varecia variegata variegata) in the Betampona Reserve, Eastern Madagascar. Folia Primatologica. 71: 133-141.
  6. Ferguson, A., Pearce-Kelly, P. (2004). The Frégate Island giant tenebrionid beetle. Management Guidelines For the Welfare of Zoo Animals. The Federation of Zoological Gardens of Great Britain and Ireland. London, UK. ISSN 0963-1712. Retrieved April 18, 2006 from http://www.zoofederation.org.uk/uploads/Management%2520Guidelines%2520-%2520Fregate%2520beetle%252007-11-04.pdf
  7. «Dracaena reflexa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 de marzu de 2014.
  8. N'Epítetos Botánicos
  9. Dracaena reflexa en The Plant List]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Baker, J.G. 1875. Revision of the genera and species of Asparagaceae. J. Linn. Soc., Bot. 14: 508–632. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  2. Balick, M. J., M. H. Nee & D.Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, D. F.
  4. Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar par M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.
  5. Humbert, H. 1955. Une merveille de la nature à Madagascar. Première exploration botanique du Massif du Marojejy et de ses satellites. Mém. Inst. Sci. Madagascar, Sér. B, Biol. Vég. 6: 1–272.
  6. Lott, Y. J. & A. García-Mendoza. 1994. 5. Dracaena L. 6: 38. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, D. F.
  7. Perrier de la Bathie, H. 1939. Liliaceae. Cat. Pl. Madag., Liliac. 2(26): 7–29.
  8. Rutenberg, C. 1880-1889. Reliquiae Rutenbergianae. Abh. Naturwiss. Vereine Bremen 7(1): 1–54; 7(2): 198–214; 7(3): 335–365; 9(4): 401–403; 10(3): 369–396.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]