Dendrocitta vagabunda

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Dendrocitta vagabunda
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Corvidae
Xéneru: Dendrocitta
Especie: D. vagabunda
(Latham, 1790)
Distribución
Sinonimia
Dendrocitta rufa
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Dendrocitta vagabunda[1][2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Corvidae, nativa del sureste d'Asia.

Distribución[editar | editar la fonte]

L'área de distribución d'esta especie ye bastante amplia, cubriendo tol territoriu continental de la India hasta'l Himalaya y una amplia banda d'Indochina en Myanmar, Laos y Tailandia. Pue atopase en montes abiertos, carbes, plantíos y xardinos.

Comportamientu y ecoloxía[editar | editar la fonte]

Un exemplar alimentándose de frutos de papaya.

Ye una especie omnívora arbórea, aliméntase cuasi por completu nos árboles, de frutos, granes,[3] invertebraos, pequeños reptiles, de güevos y pitucos d'otres aves[4] y carroña. Ye un forraxeru axilosu, enferronándose y engatando poles cañes y dacuando xuniéndose a partíes de caza mistes xunto con especies como dicrúridos y charranes. Tamién se reparó alimentándose d'ectoparásitos de venaos selvaxes.[5]

Al igual que munchos otros córvidos conózse-y por almacenar alimentos.[6] Considérase-y como beneficiosu pal cultivu de palma nel sur de la India por cuenta de qu'aliméntase de les destructives canesbes del Rhynchophorus ferrugineus.[7] Sábese que s'alimenten de los frutos de Trichosanthes palmata que son tóxicos pa los mamíferos.[8]

La temporada de cría na India ye d'abril a xunu. El nial constrúise n'árboles y arbustos, y ye polo xeneral una plataforma pocu fonda. Les puestes xeneralmente son de 3 a 5 güevos.[9][10]

Esta especie tien un ampliu repertoriu de llamaes, pero un bob-o-link o ko-tree son les más comunes.[11] El nome llocal pa esta especie ye kotri que se deriva de la llamada, otros nomes inclúin handi chancha y taka chor.[8][12]

El parásitu protozóu del sangre Trypanosoma corvi describióse d'esta especie,[13] y Babesia foi reportáu d'esta especie.[14] Atopáronse parásitos trematodos, Haplorchis vagabundi, nos sos intestinos.[15] Una especie d'ácaru de la pluma Syringophiloidus dendrocittae describióse d'esta especie.[16]

Subespecies[editar | editar la fonte]

Dendrocitta vagabunda enn Kolkata, Bengala Occidental, India.

Reconócense les siguientes subespecies:[17]

  • D. v. behni Steinheimer, 2009
  • D. v. bristoli Paynter, 1961Afganistán y Paquistán.
  • D. v. kinneari E. C. S. Baker, 1922–sur de Birmania y el norte de Tailandia.[18]
  • D. v. pallida (Blyth, 1846)
  • D. v. parvula Whistler & Kinnear, 1932Ghats Occidentales .
  • D. v. sakeratensis Gyldenstolpe, 1920Indochina.[19]
  • D. v. saturatior Ticehurst, 1922–sur de Tailandia.
  • D. v. sclateri E. C. S. Baker, 1922
  • D. v. vagabunda (Latham, 1790)–parte de la India peninsular hasta'l sur de Hyderabad.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Decimocuarta parte: Orden Passeriformes, Familias Malaconotidae a Passeridae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 57 (1):  páxs. 199-205. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_57_1.pdf.  Consultáu el .
  2. «Pega Vagabunda (Dendrocitta vagabunda) (Latham, 1790)». avibase. Consultáu'l 2 de febreru de 2014.
  3. Sharma,Satish Kumar (1992). «Tree Pie Dendrocitta vagabunda (Latham) feeding on aril of seeds of Pithecellobium duce». J. Bombay Nat. Hist. Soc. 89 (3):  p. 374. 
  4. Begbie,A (1905). «Curious ferocity of the Indian Tree-pie Dendrocitta ablonda». J. Bombay Nat. Hist. Soc. 16 (3):  páxs. 502–503. 
  5. Bharucha, EK (1987). «An observation on the relationship between a Sambar and a Tree-Pie». J. Bombay Nat. Hist. Soc. 84 (3):  p. 675. 
  6. de Kort, Selvino R & Nicola S. Clayton (2006). «An evolutionary perspective on caching by corvids». Proceedings of the Royal Society B 273 (1585):  páxs. 417–423. doi:10.1098/rspb.2005.3350. PMID 16615207. 
  7. Krishnakumar R., Sudha G. (2002). «Indian tree pie Dendrocitta vagabunda parvula (Whistler and Kinnear) (Corvidae). A predatory bird of red palm weevil Rhynchophorus ferrugineus (Oliv.)». Insect Environment 8:  p. 133. 
  8. 8,0 8,1 Ali, S & SD Ripley (1986). Handbook of the birds of India and Pakistan. Volume 5, 2, Oxford University Press, páx. 216–221.
  9. Whistler, Hugh (1949). Popular Handbook of Indian Birds. 4th Edition. Gurney and Jackson, páx. 12–14.
  10. Hume, AO (1889). The nests and eggs of Indian birds. Volume 1. R H Porter, London, páx. 19–22.
  11. Rasmussen, PC & JC Anderton (2005). Birds of South Asia: The Ripley guide. Volume 2. Smithsonian Institution & Lynx Edicions, páx. 595.
  12. Finn, Frank (1904). The Birds of Calcutta. Thacker, Spink & co., páx. 10–13.
  13. Nandi N. C., Bennett G. F. (1994). «Re-description of Trypanosoma corvi Stephens and Christophers, 1908 emend Baker, 1976 and remarks on the trypanosomes of the avian family Corvidae». Mem. Inst. Oswaldo Cruz 89 (2):  páxs. 145–151. doi:10.1590/S0074-02761994000200005. 
  14. Peirce MA (2000). «A taxonomic review of avian piroplasms of the genus Babesia Starcovici, 1893 (Apicomplexa: Piroplasmorida: Babesiidae)». J. Nat. Hist. 34 (3):  páxs. 317–32. doi:10.1080/002229300299507. 
  15. «Contributions to our knowledge of digenetic trematodes VI». Parasitology Research 22 (4):  páxs. 303–315. 1963. doi:10.1007/BF00260191. PMID 13966962. 
  16. Fain A; Bochkov, A.; Mironov, S. (2000). «New xenera and species of quill mites of the family Syringophilidae (Acari, Prostigmata)». Bulletin van het Koninlijk Belgisch Instituut voor Natuurwetenschappen - Entomologie 70:  páxs. 33–70. 
  17. «Dendrocitta vagabunda» (inglés). Sistema Integráu d'Información Taxonómica. Consultáu'l 2 de febreru de 2014.
  18. Baker, EC Stuart (1922). The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Birds. Volume 1. Taylor and Francis, London, páx. 48–52.
  19. Dickinson, E.C., R.W.R.J. Dekker, S. Eck & S. Somadikarta (2004). «Systematic notes on Asian birds. 45. Types of the Corvidae». Zool. Verh. Leiden 350:  páxs. 111–148. http://www.repository.naturalis.nl/document/43939. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]