Celtis occidentalis
Celtis occidentalis ![]() | ||
---|---|---|
| ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Hamamelidae | |
Orde: | Urticales | |
Familia: | Cannabaceae | |
Xéneru: | Celtis | |
Especie: |
Celtis occidentalis L. | |
Distribución | ||
![]() | ||
![]() Distribución natural | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Celtis occidentalis ye una especie fanerógama perteneciente a la familia Cannabaceae.

Distribución
[editar | editar la fonte]Ye un gran árbol nativu d'América del Norte.
Descripción
[editar | editar la fonte]Esti árbol estremar pol so corteza de corchu con grandes verrugues. Les sos fueyes son asimétriques y de testura gruesa. Produz pequeñes bayes que se tornen naranxa-coloráu a negru púrpura. Son fácilmente confundíos con (Celtis laevigata) y el so más bona distinción ye poles sos fueyes y hábitat. La so madera ye nidia y podrezse con facilidá, faciendo que la madera ensin deseyar comercialmente, anque dacuando ye utilizáu pa los muebles o otros usos. Les bayes, anque son comestibles, son pequeñes y al tar fuera d'algame, escasamente son comíos polos seres humanos. L'árbol namái s'utiliza dacuando como un árbol del paisaxe, anque la so tolerancia a les condiciones urbanes facer fayadizu pa esta función.
Carauterístiques
[editar | editar la fonte]Ye un gran árbol con un magníficu tueru qu'algama los 60 metros d'altor con una copa bien ramificada. Prefier los suelos húmedos, pero tamién crecen en llombes y roquedales. Los raigaños son fibroses y crecen rápido.[1]
- Corchu: Marrón claro o gris plateáu.
- Madera: Mariellu claro, pesada, nidiu pero non fuerte. Usada nel contrachapáu de muebles.
- Fueyes: Alternes, ovaes a ovaes llanceolaes, ferruchaes sacante na base que son enteres, caducifolies, trinervaes de color verde maciu amarellentáu al cayer, cuando crecen son verde brillante.
- Flores: Producir en mayu dempués de les fueyes. Son pedicelaes de color verdosu.
- Mota: Mariellu verdoso, cinco-lobuláu, estremáu cerca de la base con lóbulos lliniales.
- Estambres: Cinco con filamentos blancos.
- Frutu: Drupa carnosa, oblonga de color púrpura escuru que se caltién nes cañes mientres el iviernu.[1]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Celtis occidentalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1044. 1753.[2]
Celtis: nome xenéricu que deriva de céltis f. – lat. celt(h)is = en Pliniu'l Vieyu, ye'l nome que recibía n'África el "lotus", que pa dellos glosadores ye'l azufaifo (Ziziphus jujuba Mill., ramnacees) y p'otros el almez (Celtis australis L.)[3]
occidentalis: epítetu llatín que significa "d'occidente".[4]
- Variedaes
- Celtis occidentalis var. canina (Raf.) Sarg.
- Celtis occidentalis var. occidentalis L.
- Celtis occidentalis var. pumila (Pursh) Gray[5]
- Celtis audibertiana Spach
- Celtis audibertiana var. oblongata Spach
- Celtis audibertiana var. ovata Spach
- Celtis cordata Pers.
- Celtis cordifolia L'Hér. ex Duham.
- Celtis crassifolia Lam.
- Celtis crassifolia var. eucalyptifolia Spach
- Celtis crassifolia var. morifolia Spach
- Celtis crassifolia var. tiliifolia Spach
- Celtis floridana Raf.
- Celtis heterophyla Raf.
- Celtis longifolia Nutt.
- Celtis morifolia Raf.
- Celtis obliqua Moench
- Celtis parvifolia Raf.
- Celtis procera Salisb.
- Celtis scabra Dippel
- Celtis tenuifolia Raf.
- Celtis urticifolia Raf.
- Sponia occidentalis G.Don
- Sponia pumila G.Don[6][7]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 Keeler, Harriet L. (1900). Our Native Trees and How to Identify Them. Nueva York: Charles Scriber's Sons, páx. 249-252.
- ↑ «Celtis occidentalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2013.
- ↑ En Plantes Vasculares
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Variedaes en Catalogue of life
- ↑ Celtis occidentalis en PlantList
- ↑ «Celtis occidentalis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2013.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Schwegman, J. Y. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- USDA Forest Service Silvics Manual - Hackberry
- Flora of North America, Profile and map: C. occidentalis
- RangeMap:
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Celtis occidentalis. |