Caterpillar

De Wikipedia
Caterpillar
CATERPILLAR INC. (en)
negociu, empresa y empresa de capital abiertu
Llocalización
Sede Deerfield (es) Traducir
Direición Estaos Xuníos
Forma xurídica empresa de capital abiertu
Historia
Fundación1925
Fundador Daniel Best
Orixe del nome oruga (es) Traducir
Organigrama
Dueñu The Vanguard Group
State Street Corporation (es) Traducir
BlackRock
Direutor executivu Jim Umpleby (2017)
Sector
Industria inxeniería mecánica
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Datos económicos
Bolsa de valores Permediu Industrial Dow Jones
S&P 500
S&P 100
Parte de Bolsa de Nueva York CAT (dende 1929)
Euronext Paris (dende 1965)
SIX Swiss Exchange (dende 1967)
Emplegaos 104 000 (31 avientu 2018)
Activos totales 78 509 000 000 $ (31 avientu 2018)
Ingresos totales 59 427 000 000 $ (2022)
Beneficiu netu 6 705 000 000 $ (2022)
Beneficiu enantes d'impuestos 7 904 000 000 $ (2022)
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Caterpillar Inc.[1] (NYSE: CAT), ye una corporación d'Estaos Xuníos, con sede central en Peoria, Illinois. Caterpillar (o CAT) ye'l fabricante más grande del mundu de maquinaria pa la construcción y equipos de minería, motores diésel y turbinas industriales de gas.

La empresa mercó nel 2003 a la marca Italiana Bitelli de extendedoras d'asfaltos y compactadores, agora fabrica equipos Caterpillar pa la so distribución por Europa y África.

Historia[editar | editar la fonte]

Grupu de dos tractores guxanu Holt 45, abasnando vagones de tren pol Desiertu de Mojave mientres la construcción del acueductu de Los Angeles en 1909.
Caterpillar D2 n'esposición nel muséu d'antiguos Tractores, Serpentine, Australia
Buldozer Caterpillar D9R usáu poles Fuercies de Defensa d'Israel, pa baltar los asentamientos palestinos.

A finales de 1890 y a principios de 1900, los rivales Daniel Best y Benjamín Holt esperimentaron individualmente con fórmules pa la traición de los tractores de vapor usaos pa l'agricultura de la zona central del Valle de California.

Orixe del nome Caterpillar[editar | editar la fonte]

Los tractores de vapor de los años 1890 y de principios 1900 yeren por demás pesaos, llegando a pesar n'ocasiones 450 kg per cada caballu de fuercia, y de cutiu fundíense na tierra blanda de les tierres de llabranza del Delta del Valle de San Joaquín qu'arrodien Stockton, California. Benjamín Holt intentó solucionar el problema aumentando'l tamañu y l'anchor de les ruedes hasta 2.3 m d'altu y 1.8 m d'anchu, produciendo un tractor de 14 m. Pero esto fizo que los tractores fueren tamién cada vez más complexos, caros y difíciles de caltener. Otra solución que consideró foi la de poner temporalmente un camín de tablones delantre del tractor, pero llevaba enforma tiempu, yera caru, ya interfería nos trabayos d'aráu. Holt pensó n'asitiar los tablones alredor de les ruedes. Substituyó les Holt Non 77, por un xuegu de tables de madera xuníu con cadenes. El Día d'Aición de Gracies, el 24 de payares de 1904, probó satisfactoriamente la nueva máquina llabrando la tierra de delta papada de la Islla Roberts.[2] El fotógrafu Carlos Clements, rellataba que reparara como'l tractor avanzaba amodo como un guxanu,[3] y Holt aprovechó de la metáfora. «Guxanu. ¡vamos llamar asina»,[4] anque delles fontes atribúin esti nome a los soldaos británicos en xunetu de 1907.[5]

Xenerador diesel Caterpillar

Dos años más tarde Holt vendió'l so primeres nuevos tractores por 5500 dólares. Cada cadena tenía un altor de 760 mm, un anchu de 1.1 m y 2.7 m de llargu. Les tables yeren de secuoya de 76 x 100 mm.[4]

Holt recibió la so primer patente pa un tractor oruga, el 7 d'avientu de 1907[6]

Cronoloxía[editar | editar la fonte]

  • 1890. Benjamin Holt y Daniel Best esperimenten con delles formes de tractores de vapor pal so usu en granxes. Facer xebradamente, en compañíes independientes.
  • 1904. Primer tractor de cadenes de vapor de Holt.
  • 1906. Primer tractor de cadenes de gas de Holt.
  • 1915. Los tractores de cadenes Caterpillar de Holt son usaos polos Aliaos na Primer Guerra Mundial.
  • 1925. Holt Manufacturing Company y C. L. Best Tractor Co. xunir pa formar Caterpillar Tractor Co.
  • 1931. Sale de la llinia de producción el primer Tractor Sixty diésel en East Peoria (Illinois) con una nueva y eficaz fonte de propulsión pa tractores de cadenes.
  • 1940. La llinia de productos Caterpillar inclúi agora motoniveladoras, fueyes de nivelación, niveladores d'elevación, llevantadores de terraces y grupos electróxenos pa la xeneración d'enerxía llétrica.
  • 1942. Los tractores de cadenes, motoniveladoras, grupos xeneradores y motores especiales de Caterpillar utilizar na aportación militar d'Estaos Xuníos a la guerra pa fabricar el tanque M4.
  • 1950. Establezse Caterpillar Tractor Company Limited en Gran Bretaña, primer compañía d'operaciones internacionales creada p'alministrar la falta de cambéu de moneda estranxera, tarifes, controlar la importación y sirvir meyor a veceros de tol mundu.
  • 1953. En 1931, la compañía crea un grupu de venta de motores independiente pa vender motores diésel a otros fabricantes d'equipu. Esti grupu foi reemplazáu en 1953 por una división independiente de ventes y mercadotecnia pa sirvir meyor a una amplia variedá de veceros de motores. Les ventes de motores suponen aproximao una tercer parte de les ventes ya ingresos totales de la compañía.
  • 1963. Caterpillar y Mitsubishi Heavy Industries Limited formen una de les primeres empreses conxuntes de Xapón pa incluyir propiedá parcial d'Estaos Xuníos. Caterpillar Mitsubishi Ltd. empieza la producción en 1965, camuda'l so nome a Shin Caterpillar Mitsubishi Ltd., y pasa a ser el fabricante númberu 2 d'equipu pa construcción y minería en Xapón.
  • 1981-83. La recesión mundial afecta a Caterpillar, costar a la compañía l'equivalente a $1 millón al día y forzándo-y a amenorgar dramáticamente el númberu d'emplegaos.
  • 1983. Caterpillar Leasing Company espandir pa ufiertar opciones de financiamientu d'equipu a los sos veceros de tol mundu y camuda el so nome a Caterpillar Financial Services Corporation.
  • 1985-presente. La llinia de productos sigue diversificándose pa satisfaer les necesidaes de los veceros. Agora ufiértense más de 300 productos, más del doble de los que s'ufiertaben en 1981.
  • 1986. Caterpillar Tractor Co. camuda'l so nome a Caterpillar Inc., un reflexu más de la marca de maquinaria pesada, productu de la creciente diversidá de la empresa.
  • 1987. Empecípiase un plan de modernización de fábriques de $1800 millones p'ameyorar el procesu de fabricación.
  • 1990. La compañía descentraliza la so estructura, reorganizándose n'unidaes comerciales pa ufiertar mayor rendimientu d'activos y prestu a los veceros.
  • 1997. La compañía sigue espandiéndose, adquiriendo la empresa Perkins Engines, con sede nel Reinu Xuníu. Cola incorporación de l'alemana MaK Motoren l'añu anterior, Caterpillar convertir nel líder mundial de fabricación de motores diésel.
  • 1998. Apaez el camión d'obres más grande del mundu —el 797— nos terrenes de pruebes de Cat en Arizona.
  • 1999. Caterpillar desvela una nueva llinia d'equipu compactu pa la construcción na CONEXPO, la feria de construcción más grande del mundu, como respuesta a la cambiante necesidá de los veceros d'equipu de construcción más pequeñu y versátil.
  • 2000. Caterpillar celebra'l so 75 aniversariu.
  • 2001. Caterpillar ye la primer compañía n'incorporar globalmente 6 Sigma y consiguir beneficios el primer añu qu'entepasen los costos de implementación.
  • 2003. Caterpillar convertir nel primer fabricante de motores del mundu ufiertando una completa llinia de motores diésel llimpios pal añu 2004 que cumplen tolos requisitos y certificaciones de la Environmental Protection Agency (EPA) d'Estaos Xuníos. Desenvuélvese la innovadora teunoloxía de control d'emisiones de Caterpillar, conocida como Teunoloxía Avanzada d'Amenorgamientu d'Emisiones de Combustión (Advanced Combustion Emissions Reduction Technology - ACERT), pa cumplir los requisitos de la EPA ensin sacrificar rendimientu, fiabilidá o economía de consumu.
  • 2011. Caterpillar fundir con Bucyrus international inc.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.caterpillar.com/en/company/history.html
  2. Pernie, Gwenyth Laird (3 de marzu de 2009). «Benjamin Holt (1849–1920): The Father of the Caterpillar tractor». Archiváu dende l'orixinal, el 3 d'agostu de 2012.
  3. Bellis, Mary. «History of Bulldozers». About.com. Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  4. 4,0 4,1 «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 3 d'agostu de 2012. Consultáu'l 7 de payares de 2010.
  5. «David Roberts». Consultáu'l 3 de febreru de 2010.
  6. «Agricultural Machinery, Business History of Machinery Manufacturers». Archiváu dende l'orixinal, el 17 d'ochobre de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]