Carex buxbaumii

De Wikipedia
Carex buxbaumii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: C. buxbaumii
Wahlenb.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carex buxbaumii Wahlenb., ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les ciperacees.

Imaxe derecha nº 2.

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta especie crez en grupos dende llongures rizomes. Los tarmos algamen los 75 a 100 centímetros d'altor máximu. Les fueyes son estreches y pequeñes. La inflorescencia tien una bráctea que ye dacuando más llarga que los picos. Los frutos tienen bráctees de color escuru y un sacu llamáu perigynium que ye de color gris-verde y de testura aspra.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye nativa de gran parte del norte del Hemisferiu Norte, dende Alaska a Groenlandia y Eurasia y ente ellos la mayoría de Canadá y los Estaos Xuníos. Crez en hábitats húmedos, tales como marismes y banzaos.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carex buxbaumii describióse por Göran Wahlenberg y espublizóse en Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar 24(2): 163–164. 1803.[1]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[2]

buxbaumii; epítetu dau n'honor del botánicu Franz Buxbaum.

Sinonimia
  • Carex buxbaumii var. anticostensis Raymond
  • Carex buxbaumii var. australis Andersson
  • Carex buxbaumii forma dilutior Kük.
  • Carex buxbaumii forma heterostachya Andersson
  • Carex buxbaumii forma mitis Norman ex Christian
  • Carex buxbaumii forma oenipontana Grembl. ex Appel
  • Carex buxbaumii forma pedunculata Raymond
  • Carex buxbaumii subsp. subulata (Schumach.) Liro
  • Carex buxbaumii forma virescens Norman ex Christian
  • Carex holmiana Mack.
  • Carex oligandra F.Muell. ex Boott
  • Carex picea Franch.
  • Carex polygama Schkuhr
  • Carex polygama var. heterostachya (Andersson) Farw.
  • Carex polygama subsp. subulata Cajander
  • Carex pseudobuxbaumii M.Winkl.
  • Carex subulata Schumach.
  • Carex tubulata K.Schum. ex Boott
  • Physiglochis buxbaumii (Wahlenb.) Raf.[3][4][5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Carex buxbaumii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de payares de 2012.
  2. Carex buxbaumii en Flora de Canaries
  3. Sinónimos en Catalogue of life
  4. Carex buxbaumii en PlantList
  5. «Carex buxbaumii en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 24-11-2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  10. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  11. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]