Brunfelsia grandiflora

De Wikipedia
Brunfelsia grandiflora
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Filu: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Solanales
Familia: Solanaceae
Xéneru: Brunfelsia
Especie: Brunfelsia grandiflora
D.Don
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Brunfelsia grandiflora (en quechua chiricaspi chacruro) ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Solanaceae. Alcuéntrase na Amazonia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu d'ente 3 y 5 metros d'altor que se da na amazonia hasta los 200 msnm. Tien una xamasca trupa de fueyes dispuestes alternativamente caúna d'hasta 30 cm de llargu. Les fragantes flores son de color blancu o tonos de púrpura. Florien cuasi tol añu.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Créese que sirve como sudoríparu, como antigripal y contra la sífilis y l'artritis. La xente consume la maceración alcohólica de los raigaños, que pueden atopase en mercaos melecinales. Esta planta ye usada polos mestrones de Suramérica como aditivu a l'ayahuasca y contién la sustancia psicoactiva llamada escopoletina. En pruebes de llaboratoriu, los estractos de la planta fueron activos contra'l protozóu que causa la leishmaniasis, especialmente Leishmania major.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Brunfelsia grandiflora describióse por David Don y espublizóse en Edinburgh New Philosophical Journal 7: 86, nel añu 1829.[3]

Etimoloxía

Brunfelsia: nome xenéricu que foi dau n'honor del herbalista alemán Otto Brunfels (1488–1534).

grandiflora: epítetu llatín que significa "coles flores grandes"[4]

Sinonimia
  • Brunfelsia calycina f. grandiflora (D.Don) Voss
  • Brunfelsia tastevinii Benoist
  • Franciscea grandiflora (D.Don) Miers[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Gilman, Y. F. Brunfelsia grandiflora. Document FPS77. Shrubs Fact Sheets. Florida Cooperative Extension Service. University of Florida, IFAS. Published 1999. Revised 2007.
  2. Fuchino, H., et al. (2008). A new leishmanicidal saponin from Brunfelsia grandiflora. Chemical and Pharmaceutical Bulletin 56(1), 93-96.
  3. Brunfelsia grandiflora en Trópicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Brunfelsia grandiflora en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, Ecuador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas, Venezuela.
  5. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  7. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
  8. Macbride, J. F. 1962. Solanaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(5B/1): 3–267.
  9. Renner, S. S., H. Balslev & L. B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador---A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  10. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  11. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  12. Steyermark, J. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
  13. Vásquez M., R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: i–xii, 1–1046.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]