Barbarea vulgaris

De Wikipedia
Barbarea vulgaris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Barbarea
Especie: Barbarea vulgaris
W.T.Aiton
Distribución

distribución natural
distribución natural
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Barbarea vulgaris ye una especie de planta yerbácea bienal perteneciente a la familia Brassicaceae. Ye nativa del suroeste d'Europa.

Ilustración
Inflorescencia
Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta planta tien rosetes basales de brilloses fueyes de color verde escuru, pinnaes nel tarmu. Les flores de color mariellu tán arrexuntaes en mestos recímanos terminales, sobresaliendo percima de la xamasca en primavera.

Naturalizóse en munches partes d'América del Norte. Les flores apaecen de mayu a Ochobre. Algama los 24-100 cm d'altor y prefier campos húmedos.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

La planta ye resistente a delles especies d'inseutos. Nel casu de la poliya de la col, Plutella xylostella, y Phyllotreta nemorum, la resistencia ye causada poles saponines.[1][2] Otres propiedaes químiques de les plantes d'esta especie son los flavonoides y glucosinolatos; glucobarbarin y glucobrassicin qu'atraen a les caparines, Pieris brassicae, conocida tamién como "blanca de la col".

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Barbarea vulgaris describióse por William Townsend Aiton y espublizóse en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 109. 1812.[3]

Etimoloxía

Barbarea: nome xenéricu que deriva de Santa Bárbara, la patrona de los artilleros y los mineros, una y bones esta planta nel pasáu usar p'aselar les firíes causaes poles esplosión.

vulgaris: epítetu llatín que significa "común".[4]

Sinonimia
  • Arabis barbarea Bernh.
  • Barbarea albortiva Hausskn.
  • Barbarea altaica Andrz. ex Steud.
  • Barbarea arcuata (Opiz ex J.Presl & C.Presl) Rchb.
  • Barbarea arcuata Andrz. ex DC.
  • Barbarea augustana Boiss.
  • Barbarea balcana Pancic
  • Barbarea barbarea MacMill.
  • Barbarea hirsuta Weihe
  • Barbarea iberica (Willd.) DC.
  • Barbarea kayseri Schur
  • Barbarea lepuznica Nyár.
  • Barbarea linnaei Spenn.
  • Barbarea lyrata Asch.
  • Barbarea macrophylla Halácsy
  • Barbarea pyrenaica Jord.
  • Barbarea rivularis Martrin-Donos
  • Barbarea rupestris Steud.
  • Barbarea sicula Gren. & Godr.
  • Barbarea stricta Willk.
  • Barbarea sylvestris Jord.
  • Barbarea taurica DC.
  • Barbarea vicina Martrin-Donos
  • Riole barbarea (Garsault) W.Wight
  • Riole rivularis (Martrin-Donos) A.Heller
  • Riole vulgaris (R.Br.) Dulac
  • Cheiranthus ibericus Willd.
  • Cheiranthus laevigatus Willd. ex DC.
  • Crucifera arcuata E.H.L.Krause
  • Crucifera barbaraea E.H.L.Krause
  • Eruca barbarea Lam.
  • Erysimum arcuatum Opiz ex J.Presl & C.Presl
  • Erysimum barbarea L.
  • Erysimum lucidum Salisb.
  • Erysimum lyratum Gilib.
  • Erysimum lyrifolium Stokes
  • Sisymbrium barbarea Garsault[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 8: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. 7: i–xxii, 1–797. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A. J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

doi:10.1016/S0031-9422(02)00750-1 doi:10.1016/j.phytochem.2010.11.007 doi:10.1016/j.phytochem.2011.01.034 doi:10.1021/jf200412c doi:10.1104/pp.109.136952