Artemisia princeps

De Wikipedia
Artemisia princeps
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. princeps
Pamp.
Sinonimia
Artemisia indica Willd.
var. maximowiczii (Nakai) H.Hara
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Artemisia princeps, o artemisia del Xapón, ye una especie de planta perenne perteneciente a la familia de les asteracees.

Detalle de les fueyes

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta bien brengosa, que crez hasta los 1,2 metros d'altor. Esta especie arrobínase rápido per mediu de estolones soterraños y puede convertise n'invasora. Lleva flores de tamañu pequeñu, de color beige, floria de xunetu a payares, son hermafrodites, y son polinizaes pol vientu.[1] Les fueyes tienen forma de pluma, festoneaes y llixeres, con vellu trupu de color blancu na parte inferior.

Usos melecinales[editar | editar la fonte]

A. princeps ye una de les variedaes de les especies de Artemisia usada como moxa en Moxibustión,[2] una tradicional practica médica de China, Xapón, Corea, Vietnam, Tíbet, y Mongolia.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

En China conozse como huang hua ai.[3] En Xapón llámase yomogi (ヨモギ?) y les fueyes, dacuando, son blanquiaes y añadíes a les sopes o'l arroz[4] Les fueyes, xunto coles de Gnaphalium affine son un ingrediente fundamental nel kusa mochi, un dulce de Xapón, al qu'imparte'l so frescor, arume primaveral y el color verde intensu[5]

En Corea llámase ssuk (쑥) o tarae ssuk (타래쑥)[3] que ta fondamente rellacionada con Dangun Sinhwa (단군신화), la lleenda de Gojoseon, el primer reinu coreanu onde foi llargamente usáu na cocina y como una melecina.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Artemisia princeps describióse por Renato Pampanini y espublizóse en Nuovo Giornale Botanico Italianu, n.s. 36(4): 444–446. 1930.[7]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. Según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[8]

princeps: epítetu llatín que significa "distinguida.[9]

Sinonimia
  • Artemisia montana var. nipponica (Nakai) Pamp.
  • Artemisia parvula Pamp.
  • Artemisia vulgaris f. nipponica Nakai[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Artemisia princeps - Pampan.». Plants For A Future Database. Consultáu'l 18 de xineru de 2008.
  2. Ryuzo, Oda (2000). «The Advantages and Disadvantages of Artemisia princeps and A. montana.». Japanese Journal of History of Pharmacy 35 (1):  páxs. 55–62. http://sciencelinks.jp/j-east/article/200019/000020001900A0666092.php. Consultáu'l 18 de xineru de 2008. 
  3. 3,0 3,1 Takeatsu Kimura; Paul P. H. But, Ji-Xian Guo, Chung Ki Sung (1996). International Collation of Traditional and Folk Medicine: Northeast Asia. World Scientific, páx. 159p. ISBN 981022589X.
  4. Hosking, Richard (xineru de 1997). A Dictionary of Japanese Food. Tuttle Publishing, páx. 175. ISBN 978-0804820424.
  5. Takahashi, Masumi; Natsuko Hosokawa, Keiko Mori. Yomogi (Mugwort). Japan Through Young Eyes. http://www.shejapan.com/jtyeholder/jtye/living/wagashi/wagashi3.html. Consultáu'l 18 de xineru de 2008. 
  6. «쑥【Ssuk】» (coreanu). National Institute of Agricultural Science and Technology of South Korea.
  7. «Artemisia princeps». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 y payares de 2012.
  8. en Flora de Canaries
  9. N'Epítetos Botánicos
  10. Artemisia princeps en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]