Ardisia compressa

De Wikipedia
Ardisia compressa
Estáu de caltenimientu
Ardisia compressa na so etapa de maduración.
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Primulales
Familia: Myrsinaceae
Xéneru: Ardisia
Especie: Ardisia compressa
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El Capulín agarroso o Ardisia compressa ye una especie de fanerógames na familia Myrsinaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Algama un tamañu d'hasta 10 m d'altu; ramines y yemes terminales furfuráceo-lepidotas, dacuando glabrescentes. Fueyes elíptiques, oblongues o llargamente llanceolaes, 6–20.6 cm de llargu y 3–9 cm d'anchu, acuminaes nel ápiz, atenuaes y revolutas na base y decurrentes sobre'l peciolu, márxenes enteros o subenteros, fai tempranamente glabra, viesu furfuráceo-lepidoto, glabrescente, con marques obvies café-lineaes y puntiaes, cartacees; pecíolus hasta 1 cm de llargu, marxinaos. Inflorescencies terminales, 3-pinnatipaniculaes, furfuráceo-lepidotas escontra la base, flores corimboses, pedicelos (3.7–) 4.1–6 (–9) mm de llargu, escasamente lepidotos; sépalos los llargamente ovaos, (1–) 1.3–1.6 (–2) mm de llargu, ápiz agudu, marxe eroso y cilioláu, con marques anaranxáu-puntiaes; pétalos ovaos, (4.9–) 5.5–6.4 (–7) mm de llargu, connaos hasta 1 (–1.5) mm, ápiz agudu o acumináu, marxe enteru, opacos, con marques anaranxáu-lineadas; filamentos 1–2 mm de llargu, glabros, anteres linear-llanceolaes, 2.5–4 mm de llargu, apiculaes nel ápiz, cordiformes na base, dehiscentes por poros apicales; ovariu glabro o escasamente tresllúcíu-lepidoto, estilu hasta 6 mm de llargu, pelúcido-puntiáu, óvulos numberosos. Frutos arrondaos, 6–8 mm de diámetru cuando secos, pelúcido-puntiaos.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Especie común, atopar nos montes húmedos, zones norcentral y atlántica; a una altitú de 0–1700 metros dende Méxicu a Panamá, Colombia, Venezuela y nes Antilles.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Veracruz, aplicar contra carecimientos dixestivos como foria, disentería y pa "apertar los dientes" (V. dientes fluexos), anque tamién ye utilizada pa curar la tos.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ardisia compressa describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3(11): 245. 1818[1819].[1]

Sinonimia
  • Ardisia belizensis Lundell
  • Ardisia capollina Moç. & Sessé ex A.DC.
  • Ardisia cuspidata Benth.
  • Ardisia decipiens Griseb.
  • Ardisia ixcanensis (Lundell) Lundell
  • Ardisia platyphylla Lundell
  • Ardisia polytoca A. Braun & Bouché
  • Ardisia revoluta Schltdl.
  • Ardisia salvadorensis Lundell
  • Ardisia samalana (Lundell) Lundell
  • Auriculardisia bawae (Lundell) Lundell
  • Icacorea aurantiaca (Lundell) Lundell
  • Icacorea belizensis (Lundell) Lundell
  • Icacorea capollina (A. DC.) Lundell
  • Icacorea chahalana (Lundell) Lundell
  • Icacorea compressa (Kunth) Standl.
  • Icacorea cuspidata (Benth.) Lundell
  • Icacorea digitata (Lundell) Lundell
  • Icacorea edwardsii (Lundell) Lundell
  • Icacorea ixcanensis Lundell
  • Icacorea matagalpana (Lundell) Lundell
  • Icacorea nicaraguensis (Oerst.) Lundell
  • Icacorea platyphylla (Lundell) Lundell
  • Icacorea reflexiflora (Lundell) Lundell
  • Icacorea salvadorensis (Lundell) Lundell
  • Icacorea samalana Lundell
  • Icacorea whitei (Lundell) Lundell
  • Tinus capollina (A. DC.) Kuntze
  • Tinus compressa (Kunth) Kuntze
  • Tinus cuspidata (Benth.) Kuntze
  • Tinus nicaraguensis (Oerst.) Kuntze[3]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  6. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  8. Lundell, C. L. 1966. Myrsinaceae. In: P. C. Standley & L. O. Williams, (eds.), Flora of Guatemala - Part VIII, Number 2. Fieldiana, Bot. 24(8/2): 135–200.
  9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  10. Morales, J. F. 2007. Myrsinaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 692–727.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]