Arbutus xalapensis

De Wikipedia
Arbutus xalapensis
Estáu de caltenimientu
Dependiente de conservación (CD)
Dependiente de conservación (IUCN 2.3)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Xéneru: Arbutus
Especie: Arbutus xalapensis
Kunth
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Arbutus xalapensis ye una especie d'árbol perteneciente a la familia Ericaceae. Alcuéntrase en Guatemala y Méxicu.

Frutos
Flores
Nel so hábitat
Vista del árbol

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos o árboles qu'algamen un tamañu de 5–10 m d'altu, cañes acoloratáu piloso-glandulares, la corteza esprendiéndose en llámines delgaes. Fueyes alternes, llargamente oblongues a ovaes o ováu-llanceolaes, 6–10 cm de llargu y 3–5 cm d'anchu, ápiz agudu, base arrondada o llixeramente atenuada, atayada a raramente subcordada, fai glabra, viesu escasa a densamente acoloratáu tomentoso a glabrescente, marxe enteru o dentáu nel so terciu inferior; pecíolus 1–3 cm de llargu, densamente pilosos polo xeneral con tricomas con glándules nos ápices. Inflorescencies terminales, paniculaes, cañes 2–4 cm de llargu, densamente tomentosas y con tricomes con glándules nos ápices, bráctees florales 3–4 mm de llargu, pedicelos 4–5 (–9) mm de llargu, densamente piloso glandulares, basalmente bibracteolaos, bractéoles 2–3 mm de llargu; llobos de la mota ovaos, obtusos, 1.5–2 mm de llargu, fuertemente reflexos nel frutu, densamente pilosos con tricomas ensin glándules; corola urceolada, 5–7 mm de llargu, glabra, blanca; estames 3 mm de llargu, filamentos densamente vellosos na so metá inferior, anteres dorsalmente espolonadas; ovariu glabro. El frutu ye una baga globosa, de 5–7 mm de diámetru, colorada.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Especie ocasional a frecuente en montes de pinu-encines, a una altitú de 800–1500 metros; dende Estaos Xuníos (oeste de Texas) a Nicaragua.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Baxa California Sur ye útil pa quitar la fiebre a los neños, pa ello fierven les cañes o les fueyes y con esta agua bañar a les criatures. Pa curar el dolor d'estómagu, este mesmu preparáu toma les vegaes que seya necesariu hasta que suma'l problema.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Arbutus xalapensis describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 279–280. 1818[1819].[1]

Etimoloxía

Arbutus: nome llatín col que se conocía al yérbadu variante europea y mediterránea d'esta especie.

xalapensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Xalapa Méxicu.

Sinonimia
  • Arbutus densiflora Kunth
  • Arbutus densiflora Benth.
  • Arbutus donnell-smithii Small
  • Arbutus floribunda M.Martens & Galeotti
  • Arbutus glandulosa M.Martens & Galeotti
  • Arbutus laurifolia Lindl.
  • Arbutus laurina M.Martens & Galeotti
  • Arbutus macrophylla M.Martens & Galeotti
  • Arbutus mollis Kunth
  • Arbutus paniculata M.Martens & Galeotti
  • Arbutus peninsularis Rose & Goldman
  • Arbutus petiolaris Kunth
  • Arbutus prunifolia Klotzsch
  • Arbutus rubescens Bertol.
  • Arbutus texana Buckley
  • Arbutus varians Benth.
  • Arbutus villosa Willd. ex Klotzsch
  • Arctostaphylos rubescens (Bertol.) Hemsl.
  • Comarostaphylis glauca Buckley
  • Comarostaphylis rubescens (Bertol.) Klotzsch[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Arbutus xalapensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 de xunu de 2012.
  2. En Medicina tradicional mexicana
  3. Arbutus xalapensis en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]