Aparatu reproductor femenín

De Wikipedia
Aparatu reproductor femenín

Partes internes del aparatu xenital femenín.
Llatín systema genitale femininum
TA A09.1.00.001
[editar datos en Wikidata]

El aparatu xenital femenín (o aparatu reproductor femenín) componer de dos partes: el úteru, qu'alluga'l fetu en desarrollu, produz secreciones natura-yos y uterines, y que tresllada'l espelma a les trompes de Falopio; y los ovarios, que producen los ovocitos o gametos femeninos. Estes partes son internes; la natura ye la canal que comunica colos órganos esternos na vulva, qu'inclúi los llabios xenitales, el clítoris y el meato de la uretra. La natura ta xunida al úteru al traviés de la cérvix, ente que l'úteru ta xuníu a los ovarios vía les trompes de Falopio. Si, mientres el tránsitu, atopar con espelma, un espermatozoide puede introducise y fundise col óvulu, fecundándolo. L'equivalente n'homes ye'l aparatu xenital masculín.

Mientres el procesu reproductivu, l'óvulu nun ye un recipiente pasivu, sinón un participante activu na fecundación. Llibera determinaes molécules que son esenciales pa emponer a la espelma que dexen que la superficie del óvulu s'una a la superficie de la espelma. L'óvulu puede entós absorber l'espermatozoide y puede empezar la fecundación.[1] La fecundación asocede típicamente nos oviductos, pero tamién puede asoceder n'el mesmu úteru. Un cigotu se va estremar a lo llargo d'abondes xeneraciones de célules pa formar un blastocito, que se va enllantar na paré del úteru, onde va empezar los procesos d'embriogénesis y morfogénesis. Cuando se desenvolviera lo suficiente pa poder sobrevivir fuera del úteru, la cérvix dilátase y les contraiciones propelen al fetu pola canal de partu, que ye la natura.

Los óvulos son más grandes que la espelma, y terminen de formase pa cuando una muyer naz. Aproximao cada mes, la ovogénesis fai qu'un óvulu maduru seya unviáu pola trompa de Falopio xunida al so ovariu n'anticipación de la fecundación. Si nun ye fecundáu, esti óvulu va ser refugáu fuera del aparatu al traviés de la menstruación.

Partes del aparatu xenital femenín[editar | editar la fonte]

L'aparatu xenital femenín ta compuestu por:

Órganos internos[editar | editar la fonte]

  • Ovarios: son los órganos productores de gametos femeninos o ovocitos, de tamañu variáu según el cuévanu, y la edá; a diferencia de los testículos, tán asitiaos nel cuévanu abdominal. El procesu de formación de los óvulos, o gametos femeninos, llámase ovogénesis y realízase nunos cuévanos o folículos que les sos parés tán cubiertes de célules que protexen y nutren l'óvulu. Cada folículo contién un solu óvulu, que maurez cada 28 díes, aproximao. La ovogénesis ye periódica, a diferencia de la espermatogénesis, que ye continua. Los ovarios tamién producen estróxenos y progesterona, hormones que regulen el desarrollu de los calteres sexuales secundarios, como l'apaición de vellu o'l desarrollu de les mames, y preparen l'organismu pa un posible embaranzu.
  • Trompes de Falopio: conductos d'ente 10 a 13 cm que comuniquen los ovarios col úteru; en mamíferos nel so interior asocede la fecundación; a midida que el cigotu estrémase viaxa poles trompes escontra l'úteru.[2] En rares ocasiones l'embrión puede desenvolvese nuna de les trompes, produciéndose un embaranzu ectópico. El furu d'apertura de la trompa al úteru llámase ostium tubárico.
  • Úteru: órganu buecu y musculosu nel que se va desenvolver el fetu. La paré interior del úteru ye l'endometriu, que presenta cambeos cíclicos menstruales rellacionaos col efeutu d'hormones producíes nel ovariu, los estróxenos.
  • Natura: ye la canal que comunica col esterior (físicu), conductu per onde entren los espermatozoides. La so función ye recibir el pene mientres el coitu y dar salida al ñácaru mientres el partu.

La regación sanguíneo de los xenitales internos ta dada fundamentalmente pola arteria uterina, caña de l'arteria hipogástrica y l'arteria ovárica, caña de l'aorta.

La inervación ta dada por fibra simpátiques del plexo celiacu y por fibra parasimpátiques provenientes del nerviu coxal.

Órganos esternos[editar | editar la fonte]

Vulva: vista anterior esterna y vista anteriolateral interna.

En xunto conócense como la vulva y tán compuestos por:

La forma y apariencia de los órganos sexuales esternos femeninos varia considerablemente d'una muyer a otra.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Freedman, David H. (1992). “The Aggressive Egg”in DISCOVER. Biology & Medicine.
  2. Gilbert, Scott F. (2005) Biología del desarrollu. Ed. Médica Panamericana, páx. 207. ISBN 9789500608695. Consultáu'l 10 de xineru de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]