Ambrosia ambrosioides

De Wikipedia
Ambrosia ambrosioides
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Subtribu: Ambrosiinae
Xéneru: Ambrosia
Especie: Ambrosia ambrosioides
(Cav.) W.W.Payne
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Chicura o Ambrosia ambrosioides, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les asteracees. Ye orixinaria d'América del Norte onde s'atopa nos desiertos del norte de Méxicu y sur d'Arizona.

Descripción[editar | editar la fonte]

Crez como un arbustu algamando un tamañu de 1 a 2 metros d'altor, con fueyes grueses dentaes de 4 a 18 cm de llargu y 1.5-4 cm. Ye monoica , con dambes inflorescencies en recímanos terminales y axilares. El floriamientu asocede principalmente en febreru y abril. Los frutos son de 10-15 mm de freses cubiertes d'escayos ganchudos. Daqué similar n'apariencia a Ambrosia ilicifolia, de la que s'estrema en que A. ilicifolia tien fueyes sésiles con un patrón reticular de venes, y los dientes marxinales desenvueltos n'escayos curtios.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Esta ambrosía puede atopase en sables llavaos y otres árees disturbaes tales como cantos de caminos, y vese dacuando crecer en resquiebros de les roques.

Distribución[editar | editar la fonte]

Anque espublizada nes rexones de Méxicu y d'Arizona del desiertu de Sonora, nun paez qu'asoceda en California; Munz reportó atopala cerca de San Diego , pero nun hai muestres que la confirmen. La so llende norte rexir poles xelaes d'iviernu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Baxa California Sur, ye común l'usu de les fueyes o raigaños en cocimientu, como remediu pal dolor d'estómagu, contra'l reumatismu, como albortivu y pa fortificar el úteru; nesti últimu casu, tien de tomase'l cocimientu en llugar d'agua, mientres los 9 díes posteriores al partu (na cuarentena). En Sonora, tamién s'empleguen les fueyes y los raigaños pa la espulsión de la llibradura, contra trestornos menstruales, mancaes, llagues y enfermedaes del cueru cabelludo.

Farmacoloxía

L'estractu etanólico llográu de les cañes presentó actividá antibiótica sobre les bacteries Staphylococcus aureus y Bacillus subtilis, y el fungu Candida albicans.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ambrosia ambrosioides describióse por (Cav.) W.W.Payne y espublizóse en Journal of the Arnold Arboretum 45(4): 410. 1964.[2]

Etimoloxía

Ambrosia: nome xenéricu que remanez del griegu “ἀμβροσία” (= ambrosìa), el nome de la comida que-y dio la inmortalidá de los dioses,[3] deriváu del griegu άμβροτος (àmbrotos), que significa immortal.

ambrosioides: epítetu llatín que significa "como'l xéneru Ambrosia".[4]

Sinonimia
  • Ambrosia longifolia Sessé & Moc.
  • Franseria ambrosioides Cav. basónimu
  • Gaertneria ambrosiodes (Cav.) Kuntze
  • Xanthidium ambrosioides (Cav.) Delpino[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Felger, Richard; Mary B. Moser. (1985). People of the desert and sea: ethnobotany of the Seri Indians. Tucson: University of Arizona Press.
  2. Raymond M. Turner, Janice Y. Bowers, and Tony L. Burgess, Sonoran desert plants: an ecological atles (Tucson: The University of Arizona Press, 1995) pp. 75–76
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]