Altu alemán antiguu

De Wikipedia
Altu alemán antiguu
'diutisc'
Faláu en Centro d'Europa
Falantes Llingua muerta (†)
Familia Indoeuropéu

  Xermánicu
    Xermánicu occidental
      Germ. del Rin-Wesser
        Antiguu altu alemán

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 goh
ISO 639-3 goh
Primer páxina del cantar de Hildebrando.

El términu alto alemán antiguu (AAA, n'alemán: Althochdeutsch) referir a la fase más temprana del idioma alemán y convencionalmente cubre'l periodu dende cerca del 500 hasta'l 1050. Testos escritos nun apaecen hasta la segunda metá del sieglu VIII, anque delles pallabres y nomes atopáronse en testos en llatín antes de dicha fecha. Por esta razón, dalgunos traten el periodu anterior a 750 como 'prehistóricu', y daten el principiu del antiguu altu alemán puramente dende'l 750.

La principal diferencia ente l'antiguu altu alemán y los dialeutos xermánicos occidentales de los que se desenvolvió, ye que sufrió'l segundu cambéu consonánticu o zweite Lautverschiebung (Segunda mutación consonántica). Esto aveza datase bien aproximao dende finales del sieglu V y principios del sieglu VI, poro, datando l'empiezu del AAA alredor del 500. La resultancia d'esta evolución de los soníos ye que'l sistema de consonantes alemán permaneció distintu de toles otres llingües xermániques occidentales, incluyendo l' idioma inglés y el baxu alemán. Gramaticalmente, sicasí, l'antiguu altu alemán caltúvose bien asemeyáu al inglés antiguu y al saxón antiguu.

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Estaya de fala del antiguu altu alemán nel Sacru Imperiu Romanu Xermánicu alredor del 950.

Nun había un estándar o una variedá suprarregional del antiguu altu alemán. Cada testu ta escritu nun dialeutu en particular, o en dellos casos nun amiestu d'ellos. Polo xeneral, les principales divisiones de los dialeutos del AAA paecen ser similares a les de los periodos posteriores y tán basaes en grupos territoriales establecíos y nos efeutos de la zweite Lautverschiebung (Segunda mutación consonántica), que permanecieron hasta'l día de güei. Pero por cuenta de que la evidencia direuta sobre l'antiguu altu alemán consiste solamente en manuscritos producíos en dalgunos pocos importantes centros eclesiásticos, nun hai información d'isogloses del tipu nel que se basen los mapes dialeutales modernos. Por esta razón, los dialeutos del AAA pueden calificase como dialeutos de monesteriu.

Los principales dialeutos del AAA, coles sos respeutives diócesis y monesterios:

Hai delles diferencies importantes ente la estensión xeográfica de los dialeutos del antiguu altu alemán y la del alemán modernu:

  • Nengún dialeutu del alemán se falaba al este del ríu Elba; nel periodu del AAA la estaya taba ocupada por pueblos eslavos, y nun hubo asentamientos de pueblos xermanos hasta'l sieglu XII.
  • El dialeutu longobárdicu, de los lombardos qu'invadieron el norte d'Italia nel sieglu VI, puede ser un dialeutu del altu alemán, magar queda poca evidencia.
  • Los francos conquistaron el norte de la Galia, el sur del Loira; la frontera llingüística afitóse depués aproximao a lo llargo del cursu del Mosa y el Mosela, con francohablantes francos más al oeste, que fueron romanizaos.

Cola victoria de Carlomagno sobre los lombardos en 776, tola xente que falaba altu alemán incorporóse al Imperiu Franco. Los saxones y los frisones tamién pasaron a tar baxo'l reináu de Carlomagno, colo que tolos falantes de xermánicu occidental del continente quedaron sol gobiernu de los Francos. Sicasí, el llinguaxe de l'alministración y de la ilesia yera'l llatín, esta unificación nun llevó a nengún desarrollu de dalguna variedá suprarregional del alemán hasta que naciera l'altu alemán recién.

Pasu al alemán mediu[editar | editar la fonte]

Escontra la metá del sieglu XI, les numberoses distintes vocales atopaes en sílabes ensin énfasis amenorgaron toes a 'y'. Porque estes vocales yeren parte de les terminaciones gramaticales nos sustantivos y verbos, la so perda llevó a una radical simplificación de la gramática flexonal del alemán. Poro, l'añu 1050 considérase como'l principiu del periodu del altu alemán mediu, magar cuasi nun hebo testos n'alemán mientres los siguientes cien años.

Exemplu d'amenorgamientu de vocales en sílabes ensin énfasis:

    antiguu altu alemán     alto alemán mediu     inglés
    machôn     machen     make
    taga     tage     days
    demu     dem     to the

(Les formes del alemán modernu d'estes pallabres son, en términos xenerales, les mesmes que nel altu alemán mediu.)

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Les vocales fonolóxicamente distintives del altu alemán antiguu ordenense de la manera que vien darréu:

Curties Llargues
anterior posterior anterior posterior
zarraes i, ü o ī, ǖ ū
semicerrada y o ē, ȫ ō
semiabierta ë, ö
abiertes ä a ǟ ā
  • Les vocales /y, o/ seríen llixeramente más abiertes que les llargues /ē, ō/, poro podríen representase tamién como /ɛ, ɔ/. Per otra parte la diferencia /ä/-/a/ [y la de les correspondientes llargues] ye del tipu /æ/-/ɑ/.
  • Les vocales /ä, ë, ö, ü/ denótense n'AFI usualmente como /æ, ɛ, œ, y/ y nos testos trescribir ensin umlaut como <a, y hala, o, o>..~

Tocantes a les consonantes tiense:

  Llabial Dento-
Alveolar
(Post-)
alveolar
Palatal Velar Glotal
Oclusiva p  b t  d     k  g (ʔ)
Africada pf͡ ts͡   kx  
Fricativa f  v s /s̪/ /s̺/  ż x h
Líquida   r  l      
Aproximadante w     j  
Nasal m n        

El sistema d'escritura nun ye precisamente fonémicu y la correspondencia ente grafemes y fonemes nun ye direuta, la siguiente tabla amuesa delles correspondencies:

p || b || t || d || k || g || pf || ts || f || v || s || ṡ || ż || x || h|| m || n || l || r || w || j

p || b || t || d || c, k || g || pf, ph || z,tz,c || f, ph|| f,o || z, zs, s || ss || s || hh, ch || h || m || n || l || r || uu || i

Gramática[editar | editar la fonte]

Los nomes y axetivos del altu alemán antiguu, al igual qu'asocede n'alemán modernu, estrema trés xéneros (masculín, femenín y neutru), dos númberos (singular y plural) y presenta flexón nominal según el casu gramatical (estrémense cinco casos, unu más que n'alemán modernu). Les siguiente tabla amuesa la declianación de la pallabra 'día' (tag-) en diversos estadios de desarrollu del alemán:[1]

Temes en -a (masculinos y neutros)
Proto-
xermánicu
Alemán
antiguu
Alemán
mediu
Alemán
modernu
casu singular plural singular plural singular plural singular plural
Nominativu *dagaz *dagōz tag tagā̆ tac tage Tag Tage
Acusativu *daga *dagāⁿ
Xenitivu *dagues *dagō tages tago tages tage Tages Tage
Dativu *dagē *dagumz tage tagum tage tagen Tage Tagen
Presea *dagu tagu

N'alemán antiguu los axetivos y sustantivos estrémense en distintos "declinaciones" daes pola vocal temática. Pa la vocal temática -a tiénense amás del tipu puru dos subtipos ja y wa que se dan a cotinuación:[2]

Temes en a
casu Puru (-a)
'día'
(-ja)
'pastor'
(-wa)
'nieve'
singular plural singular plural singular plural
Nominativu tag tagā̆ hirti hirtā̆ snēo snēwā̆
Acusativu
Xenitivu tages tago hirtes hirt(i)o snēwes snēwo
Dativu tage tagum hirt(i)y hirtum ~
hirtim
snēwe snēwum
Presea tagu hirt(i)o

Testos[editar | editar la fonte]

La fase temprana del periodu rexistró una considerable actividá misionera, y pal 800, tol Imperiu Francu fuera cristianizáu en principiu. Tolos manuscritos que contienen testos n'antiguu altu alemán escribiéronlos escribes eclesiásticos, que la so principal xera yera escribir en llatín más que n'alemán. Consecuentemente, la mayoría de los testos n'AAA yeren de naturaleza relixosa y amosaben una fuerte influyencia del llatín eclesiásticu nel vocabulariu. Ello ye que la mayoría de los testos en prosa sobrevivientes son traducciones d'orixinales en llatín. Inclusive trabayos seculares, tales como'l Hildebrandslied, caltuviéronse xeneralmente porque fueron escritos en fueyes sobrantes de códizs relixosos.

El testu n'AAA más tempranu dizse xeneralmente que ye'l Códiz Abrogans, un glosariu llatín antiguu-altu alemán datáu ente 750 y el 780, probablemente de Reichenau. Los Encantamientos de Merseburg del sieglu VIII son les úniques muertes de la lliteratura xermana precristiana. Los testos más tempranos non dependientes d'orixinales en llatín paecen ser l'Hildebrandslied y la Plegaria Wessobrunn, dambos grabaos en manuscritos de principios del sieglu IX, magar s'asume que los testos deriven de copies anteriores.

El bávaru Muspilli ye l'únicu sobreviviente de lo que tuvo de ser una vasta tradición oral. Otros trabayos importantes son los Evangelienbuch de Otfried von Weissenburg, el curtiu pero arrogante Ludwigslied y el Georgslied del sieglu IX. La llende col altu alemán mediu tempranu (dende aprox. 1050) nun ta clara. L'exemplu más impresionante de lliteratura n'AAMT ye'l Annolied.

Exemplos de testos[editar | editar la fonte]

El Padre nuesu nuna llingua xermánica anterior al AAA, en tres dialeutos d'ésti y n'alemán contemporaneu. Por cuenta de qu'estes son traducciones d'un testu llitúrxicu, ye meyor nun considerales como exemplos del llinguaxe idiomáticu, pero amuesen claramente la variación dialeutal.

Góticu, sieglu IV Alemánicu, sieglu VIII Franco del Sur del Rin, sieglu IX Franco del Este, c. 830 Bávaru, entamos del sieglu IX Alemán contemporaneu, 1930
Codex Argenteus d'Ulfilas Paternoster de Sankt Gallen Catequesis de Weissenburg Tatian n'AAA Paternoster de Freising Misal de Schott

atta unsar þo ïn himinam
weihnai namo þein
qimai þiudinassus þeins
wairþai wilja þeins
swe ïn himina jah ana airþai
hlaif unsarana þana sinteinan gif uns himma daga
jah aflet uns þatei skulans sijaima
swaswe jah weis afletam þaim skulam unsaraim
jah nin briggais uns ïn fraistubnjai
ak lausei uns af þamma ubilin

Fater unser, thu bist in himile
uuihi namu dinan
qhueme rihhi diin
uuerde uuillo diin,
so in himile, sosa in erdu
prooth unseer emezzihic kip uns hiutu
oblaz uns sculdi unsero
so uuir oblazem uns skuldikem
enti nin unsih firleit in khorunka
uzzer losi unsih fona ubile

Fater unser, thu in himilom bist,
giuuihit si namo thin
quaeme richi thin
uuerdhe uuillo thin
samam so in himile end in erthu
Brooth unseraz emezzigaz gib uns hiutu
end farlaz uns sculdhi unsero
same so uuir farlazzem scolom unserem
endi nin geleidi unsih in costunga
auh arlosi unsih forn ubile

Fater unser, thu thar bist in himile
si geheilagot thin namo
queme thin rihhi
si thin uuilo
so her in himile ist, so si her in erdu
unsar brot tagalihhaz gib uns hiutu
inti furlaz uns unsara sculdi
so uuir furlazemes unsaren sculdigon
inti nin gileitest unsih in costunga
uzouh arlosi unsih fon ubile

Fater unser, du pist in himilum.
Kauuihit si namo din.
Piqhueme rihhi din,
Uuesa din uuillo,
sama so in himile est, sama in erdu.
Pilipi unsraz emizzigaz kip uns eogauuanna.
Enti flaz uns unsro sculdi,
sama so uuir flazzames unsrem scolom.
Enti nin princ unsih in chorunka.
Uzzan kaneri unsih fona allem sunton.

Vater unser, der Du bist im Himmel,
geheiligt werde Dein Name;
zu uns komme Dein Reich;
Dein Wille geschehe,
wie im Himmel, also auch auf Erden!
Unser tägliches Brot gib uns heute;
und vergib uns unsere Schuld,
wie auch wir vergeben unsern Schuldigern;
und führe uns nicht in Versuchung,
sondern erlöse uns von dem Übel.

Fonte: Braune/Ebbinghaus, Althochdeutsches Lesebuch, 15ta edn (Niemeyer, 1969), de:Wulfila y de:Vaterunser.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Historische Grammatik des Althochdeutschen». Archiváu dende l'orixinal, el 14 de febreru de 2009.
  2. Wright, 1888.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Althochdeutches Lesebuch, ed. W.Braune, K.Helm, Y.A.Ebbinghaus, 17ª ed., Tubinga, 1994. ISBN 3-484-10707-3
  • J. Knight Bostock, A Handbook on Old High German Literature, 2ª ed., revisada por K.C.King y D.R.McLintock, Oxford, 1976. ISBN 0-19-815392-9
  • R.Y.Keller, The German Language, Londres, 1978. ISBN 0-571-11159-9
  • Lexikon der Germanistischen Linguistik, ed. Hans Peter Althaus, Helmut Henne, Herbert Ernst Weigand, 2ª ed. revisada, Tubinga, 1980. ISBN 3-484-10396-5
  • S.Sonderegger, Althochdeutsche Sprache und Literatur, de Gruyter, 1974. ISBN 3-11-004559-1
  • C.J.Wells, German. A Linguistic History to 1945, Oxford, 1987. ISBN 0-19-815809-2
  • Wright, Joseph (1888 (1906)). An Old High-German Primer. Londres: Oxford : Clarendon Press. Consultáu'l 5 de xunu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]