Aloysia gratissima
Aloysia gratissima ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Verbenaceae | |
Xéneru: | Aloysia | |
Especie: |
Aloysia gratissima (Gill. et Hook) Tronc. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Aloysia gratissima ye una especie d'arbustu del xéneru Aloysia, perteneciente a la familia de les verbenacees. Ye orixinaria d'América dende Méxicu hasta Arxentina.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye un arbustu qu'algama un altor máximu de 3 m, d'aspeutu desordenáu, con cañes agudu espinoses. La xamasca ye ralo y persistente con fueyes simples, opuestes, dacuando ternaes, íntegres o dentaes, llanceolaes o largamente elíptiques, agudes o obtuses, blandes o subcoriacees, verdes nel fexe y ablancazaes nel viesu. Les flores son de color blancu, bien arumaes, dispuestes en recímanos axilares solitarios o aconceyaos en panojas terminales. Floria en primavera y branu. El frutu ye una cápsula con dos núculas nel so interior.
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]Alcuéntrase en zones serranes y nos cumes de les quebraes d'América dende Méxicu hasta'l Uruguái y Arxentina.
Usos
[editar | editar la fonte]Utilizar como floritu y ye de gran importancia como melífera.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Aloysia gratissima describióse por (Gill. et Hook) Tronc y espublizóse en Darwiniana 12(3): 527. 1962.[1]
Aloysia: nome xenéricu que foi dau n'honor de María Lluisa de Parma, 1751-1819, esposa del rei Carlos IV d'España.[2]
gratissima; epítetu llatín que significa "la más prestosa"[3]
- Verbena gratissima Gillies & Hook., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 1: 160 1830
- Lippia gratissima (Gillies & Hook.) L.D.Benson in L.D.Benson & Darrow, Trees Shrubs Southw. Deserts, ed. 3: 202 1981
- Aloysia lycioides Cham., Linnaea 7: 237 1832
- Lippia lycioides (Cham.) Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 54 1841
- Aloysia floribunda M.Martens & Galeotti, Bull. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 11(2): 320 1844
- Lippia affinis Briq., Bull. Herb. Boissier 4: 339 (1896), nom. illeg.
- Lippia sellowii Briq., Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 4: 21 1900
- Lippia ligustrina var. paraguariensis Briq., Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 7-8: 305 1904
- Lantana virgata Larrañaga, Escritos D. A. Larrañaga 2: 188 1923
- Verbena integerrima Larrañaga, Escritos D. A. Larrañaga 1: 9 1923
- Lippia ligustrina var. schulzii Standl., Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 4: 256 1929
- Aloysia ligustrina var. schulzii (Standl.) Moldenke, Phytologia 1: 95 1934
- Aloysia ligustrina var. paraguariensis (Briq.) Moldenke, Phytologia 1: 167 1935
- Aloysia uruguayensis Moldenke, Phytologia 1: 167 1935
- Aloysia sellowii (Briq.) Moldenke, Revista Sudamer. Bot. 4: 15 1937
- Aloysia chacoensis Moldenke, Lilloa 5: 373 1940
- Aloysia meyeri Moldenke, Lilloa 5: 378 1940
- Aloysia schulziana Moldenke, Lilloa 5: 381 1940
- Aloysia lycioides var. paraguariensis (Briq.) Moldenke, Phytologia 2: 464 1948
- Aloysia lycioides var. schulzii (Standl.) Moldenke, Phytologia 2: 464 1948
- Aloysia lycioides var. revoluta Moldenke, Phytologia 3: 108 1949
- Aloysia chacoensis var. angustifolia Tronc., Darwiniana 13: 630 1964
- Lippia gratissima var. schulzii (Standl.) L.D.Benson in L.D.Benson & R.A.Darrow, Trees Shrubs Southw. Deserts, ed. 3: 203 (1981).[4]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Planta melecinal
- Fitoterapia
- Usos melecinales de los raigaños
- Medicina china tradicional
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ «Aloysia gratissima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de payares de 2012.
- ↑ En Nomes Botánicos
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ «Aloysia gratissima». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 30 d'abril de 2010.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- USDA, NRCS. 2006. The PLANTS Database, 6 March 2006 (http://plants.usda.gov). Datos compilaos de delles fontes por Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 USA #
Anonymous. 1986. List-Based Rec. Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the USDA, Beltsville
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Méxicu #
Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson
- De la Barra, N. B. 1997. Reconstr. Evol. Paisaxe Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universidá Mayor San Simón, Cochabamba
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Archiváu 2010-05-26 en Wayback Machine
- Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz
- López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vi, 1–152. Tesis Universidá Mayor de San Simón, Cochabamba
- Saravia, Y. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universidá Mayor de San Simón, Cochabamba
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre
- Troncoso, N. S. 1979. Verbenaceae in A. Burkart. 5: 229–294. In A. Burkart Fl. Il. Entre Ríos. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires
- Troncoso, N. S. 1965. Verbenaceae in A. Cabrera. 4(5): 121–152. In A. L. Cabrera Fl. Prov. Buenos Aires. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires
- Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Aloysia gratissima. |