Aloysia gratissima

De Wikipedia
Aloysia gratissima
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Verbenaceae
Xéneru: Aloysia
Especie: Aloysia gratissima
(Gill. et Hook) Tronc.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Aloysia gratissima ye una especie d'arbustu del xéneru Aloysia, perteneciente a la familia de les verbenacees. Ye orixinaria d'América dende Méxicu hasta Arxentina.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu qu'algama un altor máximu de 3 m, d'aspeutu desordenáu, con cañes agudu espinoses. La xamasca ye ralo y persistente con fueyes simples, opuestes, dacuando ternaes, íntegres o dentaes, llanceolaes o largamente elíptiques, agudes o obtuses, blandes o subcoriacees, verdes nel fexe y ablancazaes nel viesu. Les flores son de color blancu, bien arumaes, dispuestes en recímanos axilares solitarios o aconceyaos en panojas terminales. Floria en primavera y branu. El frutu ye una cápsula con dos núculas nel so interior.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en zones serranes y nos cumes de les quebraes d'América dende Méxicu hasta'l Uruguái y Arxentina.

Usos[editar | editar la fonte]

Utilizar como floritu y ye de gran importancia como melífera.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Aloysia gratissima describióse por (Gill. et Hook) Tronc y espublizóse en Darwiniana 12(3): 527. 1962.[1]

Etimoloxía

Aloysia: nome xenéricu que foi dau n'honor de María Lluisa de Parma, 1751-1819, esposa del rei Carlos IV d'España.[2]

gratissima; epítetu llatín que significa "la más prestosa"[3]

Sinonimia
  • Verbena gratissima Gillies & Hook., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 1: 160 1830
  • Lippia gratissima (Gillies & Hook.) L.D.Benson in L.D.Benson & Darrow, Trees Shrubs Southw. Deserts, ed. 3: 202 1981
  • Aloysia lycioides Cham., Linnaea 7: 237 1832
  • Lippia lycioides (Cham.) Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 54 1841
  • Aloysia floribunda M.Martens & Galeotti, Bull. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 11(2): 320 1844
  • Lippia affinis Briq., Bull. Herb. Boissier 4: 339 (1896), nom. illeg.
  • Lippia sellowii Briq., Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 4: 21 1900
  • Lippia ligustrina var. paraguariensis Briq., Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 7-8: 305 1904
  • Lantana virgata Larrañaga, Escritos D. A. Larrañaga 2: 188 1923
  • Verbena integerrima Larrañaga, Escritos D. A. Larrañaga 1: 9 1923
  • Lippia ligustrina var. schulzii Standl., Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 4: 256 1929
  • Aloysia ligustrina var. schulzii (Standl.) Moldenke, Phytologia 1: 95 1934
  • Aloysia ligustrina var. paraguariensis (Briq.) Moldenke, Phytologia 1: 167 1935
  • Aloysia uruguayensis Moldenke, Phytologia 1: 167 1935
  • Aloysia sellowii (Briq.) Moldenke, Revista Sudamer. Bot. 4: 15 1937
  • Aloysia chacoensis Moldenke, Lilloa 5: 373 1940
  • Aloysia meyeri Moldenke, Lilloa 5: 378 1940
  • Aloysia schulziana Moldenke, Lilloa 5: 381 1940
  • Aloysia lycioides var. paraguariensis (Briq.) Moldenke, Phytologia 2: 464 1948
  • Aloysia lycioides var. schulzii (Standl.) Moldenke, Phytologia 2: 464 1948
  • Aloysia lycioides var. revoluta Moldenke, Phytologia 3: 108 1949
  • Aloysia chacoensis var. angustifolia Tronc., Darwiniana 13: 630 1964
  • Lippia gratissima var. schulzii (Standl.) L.D.Benson in L.D.Benson & R.A.Darrow, Trees Shrubs Southw. Deserts, ed. 3: 203 (1981).[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Aloysia gratissima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de payares de 2012.
  2. En Nomes Botánicos
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. «Aloysia gratissima». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 30 d'abril de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. USDA, NRCS. 2006. The PLANTS Database, 6 March 2006 (http://plants.usda.gov). Datos compilaos de delles fontes por Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 USA #

Anonymous. 1986. List-Based Rec. Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the USDA, Beltsville

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Méxicu #
Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson
  1. De la Barra, N. B. 1997. Reconstr. Evol. Paisaxe Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universidá Mayor San Simón, Cochabamba
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/
  3. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz
  4. López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vi, 1–152. Tesis Universidá Mayor de San Simón, Cochabamba
  5. Saravia, Y. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universidá Mayor de San Simón, Cochabamba
  6. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre
  7. Troncoso, N. S. 1979. Verbenaceae in A. Burkart. 5: 229–294. In A. Burkart Fl. Il. Entre Ríos. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires
  8. Troncoso, N. S. 1965. Verbenaceae in A. Cabrera. 4(5): 121–152. In A. L. Cabrera Fl. Prov. Buenos Aires. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires
  9. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]