Agnes Baden-Powell

De Wikipedia
Agnes Baden-Powell
Vida
Nacimientu Paddington16 d'avientu de 1858[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Muerte Inglaterra2 de xunu de 1945[1] (86 años)
Familia
Padre Baden Powell
Madre Henrietta Grace Smyth
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu apicultorascout (es) Traducir
IMDb nm2625835
Cambiar los datos en Wikidata

Agnes Smyth Baden-Powell (16 d'avientu de 1858Paddington – 2 de xunu de 1945Inglaterra) foi la hermana menor de Robert Baden-Powell, Primer Baron Baden-Powell, y destacóse por ser col so hermanu la cofundadora del movimientu xuvenil de les Mochaches Guíes como la contraparte femenina del Movimientu Scout nacíu pocos años antes.

Al pie del so hermanu Robert Baden-Powell trabayó na adautación del Movimientu Scout a les neñes y rapaces. La esperiencia llamóse Guidismo. Xuntos escribieron en 1909 el folletos Girl Guides, a suggestion for Character Training for Girls (Mochaches Guíes, una suxerencia pa la educación del calter pa neñes). Hasta 1917 presidió l'Asociación de les Guíes Scouts del Reinu Xuníu (Girl Guides Association). A partir d'esa fecha foi nomada Vice-presidenta de l'Asociación Mundial de les Mochaches Guíes y les Guíes Scouts (WAGGGS). La so cuñada, Olave Saint Claire Soames, ye quien la asocede al frente del Movimientu Guía.

Familia[editar | editar la fonte]

Familia Baden-Powell: Fila posterior, de pies (izq a der): Mayor B. F. S. Baden-Powell, 1ᵉʳ Batallón, Scots Guards; Srta Agnes D. S. Baden-Powell, la única fía; Sr. Frank Baden-Powell, Pintor y Escultor; Coronel R. S. S. Baden-Powell, 13ᵉʳ Hussars, l'Héroe del Mafeking. Fila delantera, sentaos: El fináu Sir George Baden-Powell, M.P.; Sra. Henrietta Grace Baden-Powell y una de les sos nietes; Sr. Warrington Baden-Powell, Q.C., Sala: Admiralty Court.

Nacida Agnes Smyth Powell, foi la novena de diez fíos y la tercera neña en llegar al Reverendu Baden Powell, destacáu profesor matemáticu qu'ocupó la Savilian Chair of Geometry na Universidá d'Oxford, y la so esposa Henrietta Grace Smyth —la tercer esposa del Reverendu Baden Powell, finando los sos dos previes esposes—. La madre de Agnes foi una música y pintora talentosa.

El so padre finó cuando Agnes solamente tenía dos años d'edá. Pa honralo, póstumamente, la familia amestó'l so primer nome Baden a los sos apellíos y, d'ellí d'equí p'arriba fueron conocíos como Baden-Powell. La muerte del Reverendu Baden Powell dexó a la familia sol cargu de Henrietta, quien tenía la determinación d'instruyir nos sos fíos el deséu de sobresalir na vida.

Agnes desenvolvió les sos aptitúes musicales na execución del órganu, pianu y violín. Otros intereses de Agnes fueron la natación, patinaxe, la historia natural, astronomía y una coleición d'abeyes que caltuvo na so casa.[4]

El Movimientu de les Mochaches Guíes[editar | editar la fonte]

A partir de la creación del Escultismu per parte del so hermanu Robert Baden-Powell en 1909 realizóse una exhibición scout nel Crystal Palace de Londres.[4] Cuando llegó'l momentu del desfile de les delegaciones, toos sorprender de guardar que'l fenómenu de los Scouts arimárase a les sos hermanes muyeres.

Polo xeneral, la opinión popular d'esi entós yera de ciertu prexuiciu a que les rapaces nueves realizaren les pruebes y mañes qu'executaben los varones, tarreciendo que les moces resultaren inmodestas y machorres irreverentes. Por tal razón Agnes Baden-Powell decidió escribir un folletu que promoviera una opción fayadiza pa les neñes.[5]

En 1909, Agnes y Robert publicaron conxuntamente dos llibros que los sos títulos fueron: Folletu A: Guíes Nuevos, una Suxerencia nel Entrenamientu del Calter pa Neñes ("Pamphlet A: Baden-Powell Girl Guides, a Suggestion for Character Training for Girls")—el cual tenía información sobre como empezar un grupu—y Folletu B: Guíes Nuevos, una Suxerencia pal Entrenamientu del Calter pa Neñes ("Pamphlet B: Baden-Powell Girl Guides, a Suggestion for Character Training for Girls")—el cual detallaba los proyeutos del programa—.[6] Estes publicaciones considérense les precursores del movimientu xuvenil femenín, que depués fueron ampliaos nun Manual pa les Mochaches Guíes.

N'abril de 1910 yá yeren 6.000 les nueves rexistraes como Girl Guides. En 1912, Agnes resultó nomada de facto Presidenta de l'Asociación de les Mochaches Guíes del Reinu Xuníu.[7] Estos años fueron necesarios p'atropar esperiencia y poder dar a la lluz en 1912 al primer manual tituláu «The Handbook for the Girl Guides or How Girls Can Help to Build Up the Empire».

En 1920, Agnes resignó la Presidencia en favor de la Princesa María, Condesa de Harewood anque siguió nel so rol de Vice-presidenta hasta la so muerte en 1945, a la edá de 86 años.

Imáxenes adicionales[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6k08wrr. Apaez como: Agnes Baden-Powell. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Kindred Britain.
  3. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: xx0263718. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  4. 4,0 4,1 «First President of the Girl Guides» (inglés). Olave Baden-Powell. Archiváu dende l'orixinal, el 12 d'abril de 2009. Consultáu'l 25 d'agostu, 2008.
  5. Kerr, Rose (1976). Story of the Girl Guides 1908-1938. London: Girl Guides Association.
  6. «Fact Sheet - The Three Baden-Powells: Robert, Agnes and Olave». Girl Guides of Canada Guides du Canada. Consultáu'l 28 de setiembre de 2006.
  7. British Broadcasting Corporation. «Lord Baden-Powell's Role in The Girl Guide Movement (UK)» (inglés). UK Guiding. Archiváu dende l'orixinal, el 26 de febreru de 2008. Consultáu'l 25 d'agostu, 2008.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]