Aeropuertu de Bruxeles Sur Charleroi

Coordenaes: 50°27′33″N 4°27′14″E / 50.4592°N 4.45382°E / 50.4592; 4.45382
De Wikipedia
Aeropuertu de Charleroi Bruxeles Sur
Aéroport de Charleroi Bruxelles Sud
aeropuertu
IATA: CRL • OACI: EBCI
Llocalización
PaísBandera de Bélxica Bélxica
Rexón[[Archivu:|20x20px|border|link=|]] Valonia
Provincia Hainaut
Distritu Arrondissement de Charleroi (es) Traducir
Conceyu Charleroi
Coordenaes 50°27′33″N 4°27′14″E / 50.4592°N 4.45382°E / 50.4592; 4.45382
Aeropuertu de Bruxeles Sur Charleroi alcuéntrase en Bélxica
Aeropuertu de Bruxeles Sur Charleroi
Aeropuertu de Bruxeles Sur Charleroi
Aeropuertu de Bruxeles Sur Charleroi (Bélxica)
Altitú 187,1 m
Historia y usu
Apertura9 xunetu 1991
Dueñu Valonia
Orixe del nome Bruxeles
Charleroi
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Charleroi
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu de Charleroi Bruxeles Sur (IATA: CRLOACI: EBCI) o Aeropuertu de Charleroi ta asitiáu en Charleroi a 46 km al sur del centru de Bruxeles (Bélxica). Magar el so nome, l'aeropuertu nun s'atopa na ciudá de Bruxeles sinón abondo alloñáu d'ella. Los sos vuelos son principalmente de les compañíes Ryanair y Wizzair. El 29 de xineru de 2008 inauguróse una nueva terminal, dexando l'antigua pa vuelos de carga. Nel añu 2010 usaron esti aeropuertu 5.195.372 viaxeros.[1]

Historia[editar | editar la fonte]

Interior de la terminal.

Les primeres actividaes aeronáutiques en Gosselies asítiense alredor de 1919 como una escuela de vuelu y actividaes de caltenimientu aeronáuticu l'añu siguiente. El fabricante británicu d'aviones Fairey Aviación estableció una subsidiaria, Avions Fairey, ellí (entós conocíu como Mont des Bergers) en 1931.

Mientres la Segunda Guerra Mundial, el sitiu foi usáu como un Llugar d'aterrizaxe avanzáu (A-87) pa les fuercies aérees aliaes, dende'l 14 de setiembre de 1944 hasta'l 10 d'agostu de 1945.

L'aeródromu de Gosselies convertir nun aeródromu públicu dempués de la Segunda Guerra Mundial, pero les principales actividaes del sitiu permanecieron siendo les construcciones aeronáutiques (instalación de SABCA en 1954 y SONACA en 1978, tomando'l llugar de Fairey).

Na década de 1970, la llinia aérea nacional belga Sabena llanzó un serviciu aereu Liexa-Charleroi-Londres, pero esto rápido abandonóse por causa de les males resultaos. Gosselies quedóse cuasi ensin tráficu de pasaxeros, l'aeropuertu utilizábase principalmente pa vuelos privaos o de prestar, vuelos d'entrenamientu y vuelos ocasionales a destinos d'ociu nel Mar Mediterraneu o n'Arxelia.

Les operaciones en Bruxeles Sur Charleroi crecieron na década de 1990, con una nueva estructura de xestión comercial (BSCA - Bruxeles Charleroi Sur Aeropuertu) y la llegada de l'aereollinia de baxu costu irlandesa Ryanair en 1997, qu'abrió la so primer base continental en Charleroi unos años más tarde.

Anque criticáu polos subsidios pagos pol gobiernu valón p'ayudar a la so instalación, Ryanair abri nueves rutes dende Bruxeles Sur Charleroi (pero tamién cerraron dos destinos: Londres-Stansted y Liverpool, sicasí Stansted foi reintroducíu en xunu de 2007 antes de ser suspendíu de nuevu). Otres compañíes de baxu costu como Ryanair estableciéronse más tarde, como Wizz Air. L'aereollinia polaca Air Polonia operaba servicios dende equí a Varsovia y Katowice antes de dir a la quiebra n'agostu de 2004.

En setiembre de 2006 anuncióse qu ela aereollinia de baxu costu marroquín Jet4you llanzaría tres vuelo selmanales a Casablanca (el miércoles, xueves y domingu) a partir del 1 de payares de 2006 en cooperación de códigu compartíu cola aereollinia belga Jetairfly.

Una nueva terminal inaugurar en xineru de 2008. Cuenta con una capacidá d'hasta 5 millones de pasaxeros al añu, lo que significa qu'algamó la so capacidá máxima en 2010 (5.195.372 pasaxeros).

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Ciudaes por países Nome del Aeropuertu Aereollinies
Europa
Bandera de Bielorrusia Bielorrusia
Minsk Aeropuertu Internacional de Minsk Bandera de Bielorrusia Belavia
 Bulgaria
Sofía Aeropuertu de Sofía Bandera d'Hungría Wizz Air
 Eslovenia
Liubliana Aeropuertu de Liubliana Bandera d'Hungría Wizz Air
 España
Alicante Aeropuertu d'Alicante-Elx Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
Gran Canaria Aeropuertu de Gran Canaria Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
Málaga Aeropuertu de Málaga-Costa del Sol Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
Murcia Aeropuertu de Murcia-San Javier Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
Palma de Mallorca Aeropuertu de Palma de Mallorca Bandera de Bélxica TUI fly Belgium (Estacional)
Tenerife Aeropuertu de Tenerife-Sur Bandera de Bélxica TUI fly Belgium
 Francia
Ajaccio Aeropuertu de Ajaccio-Napoleón Bonaparte Bandera de Francia Air Corsica (Estacional)
Bastia Aeropuertu de Bastia-Poretta Bandera de Francia Air Corsica (Estacional)
Calvi Aeropuertu de Calvi Sainte-Catherine Bandera de Francia Air Corsica (Estacional)
Bandera d'Hungría Hungría
Budapest Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt Bandera d'Hungría Wizz Air
Bandera de Macedonia del Norte Macedonia
Skopie Aeropuertu de Skopie Bandera d'Hungría Wizz Air
Moldavia
Chisináu Aeropuertu Internacional de Chisináu Bandera d'Hungría Wizz Air (Empecipia'l 16 d'avientu de 2018)
 Polonia
Varsovia Aeropuertu de Varsovia-Chopin Bandera d'Hungría Wizz Air
 Rumanía
Bucuresti Aeropuertu Internacional de Henri Coandă Bandera d'Hungría Wizz Air
Cluj-Napoca Aeropuertu de Cluj-Napoca Bandera d'Hungría Wizz Air
Iași Aeropuertu Internacional de Iași Bandera d'Hungría Wizz Air
Sibiu Aeropuertu Internacional de Sibiu Bandera d'Hungría Wizz Air
Timisoara Aeropuertu Internacional de Timisoara Traian Vuia Bandera d'Hungría Wizz Air
 Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Sabiha Gökçen Bandera de Turquía Pegasus Airlines
Asia
Bandera de Ḥong Kong Ḥong Kong
Ḥong Kong Aeropuertu Internacional de Hong Kong Bandera de Bélxica Air Belgium

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Vista esterior de la terminal.
Vista d'una cinta de recoyida d'equipaxes.

Pasaxeros[editar | editar la fonte]

Pasaxeros per añu
Añu Pasaxeros Evolución
2001 773 431 -
2002 1 271 979 Plantía:Medría 64,45%
2003 1 803 587 Plantía:Medría 41,19%
2004 2 034 797 Plantía:Medría 12,81%
2005 1 873 349 8,61%
2006 2 166 360 Plantía:Medría 15,64%
2007 2 458 255 Plantía:Medría 13,47%
2008 2 957 026 Plantía:Medría 20,28%
2009 3 937 187 Plantía:Medría 33,14%
2010 5 195 372 Plantía:Medría 32%
2011 5 901 007 Plantía:Medría 15,18%
2012 6 516 427 Plantía:Medría 10,43 %
2013 6 786 163 Plantía:Medría 3,97%

Operaciones[editar | editar la fonte]

20 98|| 62 539|| -
Trafic passagers par année[2]
Année Mouvements Évolution
1999 60 060 -
2000 57 042 -
2001 57 216 -
2002 64 237
2003 63 140
2004 65 952
2005 61 212
2006 66 480
2007 70 725
2008 79 487
2009 81 726
2010 80 009
2011 85 597
2012 84 313
2013 83 933

Acceso[editar | editar la fonte]

Autobús[editar | editar la fonte]

Esiste un serviciu d'autobús direutu dende l'aeropuertu de Charleroi hasta la capital belga, Bruxeles. Los autobuses parten direutamente dende la terminal del aeropuertu y lleguen hasta la estación de Gare du Midi. Otra opción ye dirixise a Charleroi nel autobús urbanu qu'enllaza la ciudá col aeropuertu y ellí tomar un tren.

Tren[editar | editar la fonte]

Un autobús especial coneuta l'aeropuertu cola estación de ferrocarril sur de Charleroi.

Coche[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu ye accesible per autopista dende Bruxeles, Liexa y Lille.

Accidentes ya incidentes[editar | editar la fonte]

A 8 d'abril de 2011, un F-16 holandés tuvo qu'efectuar un aterrizaxe d'emerxencia en sufriendo un fallu téunicu d'unu de los sos trenes d'aterrizaxe. L'avión aterrizó sobre'l so banduyu. El pilotu nun resultó mancáu.[3]

El 9 de febreru de 2013 una Cessna estrellar nes cercaníes del aeropuertos, causando 5 muertes (por confirmar) y obligando a cerrar l'aeropuertu.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]