Ángel María Querini
Ángel María Querini![]() | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||||||||
Diócesis: Diócesis de Brescia ![]()
30 payares 1723 -
30 payares 1723 - Diócesis: Roman Catholic Archdiocese of Corfu, Zakynthos and Cephalonia ![]()
9 avientu 1726 - | |||||||||||
Vida | |||||||||||
Nacimientu | Venecia, 30 de marzu de 1680 | ||||||||||
Nacionalidá | República de Venecia | ||||||||||
Fallecimientu |
Brescia, 6 de xineru de 1755 (74 años) | ||||||||||
Estudios | |||||||||||
Llingües |
llatín Italianu | ||||||||||
Oficiu | |||||||||||
Oficiu | bibliotecariu y sacerdote católicu | ||||||||||
Participante
| |||||||||||
Miembru de |
Academia Prusiana de les Ciencies Academia de les inscripciones y llingües antigües Academia de Ciencias Útiles ![]() Academia Austriaca de Ciencies Academia de Ciencies de Rusia | ||||||||||
Creencies | |||||||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||||||
Orde relixosa | Orde de San Benitu | ||||||||||
![]() |
Angel María Querini, (n'italianu Angelo Maria Quirini), cardenal y lliteratu, nació en Venecia, en 1680. En 1698 tomó'l vezu de monxu benedictín de la congregación del Monte Cassino. Dempués de viaxar por Alemaña y Holanda, y moráu dos años na abadía de San Germán de los Praos, onde adquirió rellaciones colos sabios d'aquella dómina, tornó a la so patria. En 1723 dióse-y l'arzobispáu de Corfú, foi tresferíu al obispáu de Brescia en 1727, y por fin declaráu cardenal por Benedicto XIII nel mesmu añu. Morrió en Brescia en 1759.
Les sos obres escoyíes son Primordia Corcyrae ex antiquissimis monumentis ilustrata (Brescia, 1738, en 4°); Veterum Brixiae Episcoporum sancti Pkilastrii et sancti Gaudentii Opera, necnon beati Ramperti et venerabilis Alemani Optucula, etc. (id. 1738, en foliu); Specimen variae literaturae, quae in urbe Brixid ejusque ditione pauló post thypographiae inclinabala florebat, etc. (1739, en 4°). Dio una edición de les obres de S. Efrem, 1742, seis tomos en foliu, en griegu, siriaco y Iatín. Voltaire na so correspondencia estima a Querini la traducción en versos llatinos d'una parte de la Enriada y del Poema de Fontenoy.
Esti preláu yera sociu corresponsal de l'Academia d'inscripciones y de belles lletres de París y de munches academies estranxeres.
Fuentes[editar | editar la fonte]
- La información incluyida nesti artículu provién en parte de:
- Diccionariu históricu, ó Biografía universal compendiada, Tomu XI, Barcelona 1835, Llibrería de los Editores Antonio y Francisco Oliva, baxu dominiu públicu y digitalizado por Google.