Violeta Vidaurre

De Wikipedia
Violeta Vidaurre
Vida
Nacimientu Traiguén (es) Traducir1 de xunu de 1928[1]
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Residencia La Cisterna (es) Traducir
Llingua materna castellanu
Muerte 1 de xunu de 2021[2] (93 años)
Familia
Casada con Pedro Villagra Garrido (es) Traducir
Estudios
Estudios Colegio del Sagrado Corazón, Monjas Inglesas (es) Traducir
Pontificia Universidá Católica de Chile
(1957 - 1960) llicenciatura
Llingües falaes castellanu
Oficiu actriz
Trabayos destacaos La pérgola de las flores (es) Traducir
IMDb nm1417310
Cambiar los datos en Wikidata

Violeta Rosa Ester Vidaurre Heiremans (1 de xunu de 1928Traiguén (es) Traducir – 1 de xunu de 2021) foi una actriz chilena, de teatru, cine y televisión. Conocida pol so fuerte independencia y personalidá enérxica, ye una primer actriz en Chile con más de cincuenta años de trayeutoria.[3] Intervieno nuna variedá de xéneros que van dende la comedia allocada a drames basaos n'obres lliteraries. Foi intérprete de más de cientu cincuenta personaxes dende'l so debú en 1958.[4] Foi prima y collaboradora de Luis Alberto Heiremans mientres tres décades.[5]

Mientres tres décades, Vidaurre establecer a sigo mesma con una de les actrices teatrales más importantes del repartu del Teatru Ensayo de la Universidá Católica,[6] collaborando con Eugenio Dittborn, Eugenio Guzmán, Hugo Miller, Víctor Jara y el norteamericanu Frank McMullan.[7][8][9] En 1963, ye convocada a encarnar a Laura Larraín en La pérgola de les flores, d'Isidora Aguirre, en reemplazu de Silvia Piñeiro,[10] rol qu'interpretó mientres cinco décades, llogrando'l récor de l'actriz con mayores versiones de la obra nel cuerpu hasta'l 2010.[11] Llogró l'ésitu na televisión cola comedia Xuntos pásase meyor en 1965, na comedia familiar Juani en sociedá tresmitida ente 1967 y 1972 y na primer adautación televisiva de Martín Rivas en 1970. Tres la dictadura empezó a trabayar en diversos montaxes universitarios y en compañíes independientes. De secute, abrióse pasu na televisión como actriz secundaria en teleteatros producíos por Sonia Fuchs y depués en telenoveles d'ésitu como nes comedies Sol tardíu y La colorina, d'Arturo Moya Grau, ente 1975 y 1978, y en De cara a la mañana, de María Elena Gertner, de 1982.

Tamién actuó n'emblemátiques telenoveles como La represa, La torre 10, La dama del balcón, La villa, El mio nome ye Lara, A la solombra del ánxel, Amor a casa, Adrenalina, A tou dar, Romané y Pampa Ilusión y El circu de les Montini.

En 2015 foi la única muyer en ser candidata (de cinco escoyíos) pa llograr el Premiu Nacional d'Artes de la Representación y Audiovisuales de Chile,[12] que'l so ganador foi l'actor Héctor Noguera. Nel mesmu añu, recibió dellos homenaxes y reconocencies pola so vasta trayeutoria nes artes escéniques.

Les sos últimes actuaciones inclúin episódiques apaiciones en diverses series de televisión y unes valoraes actuaciones en compañíes de teatru independientes dexándose ser homenaxada en cada presentación. Na actualidá, ye l'actriz con mayor obres de teatru nel cuerpu, como asina tamién una de les últimes sobrevivientes de la serie Juani en Sociedá y del repartu del Teatru Ensayo.

Biografía[editar | editar la fonte]

Primeros años ya infancia[editar | editar la fonte]

Nacida del matrimoniu conformáu por Víctor Vidaurre Coo y Rosa Violeta Heiremans Brockman,[13] d'orixe belga y alemán, ye la mayor de tres hermanos y ye prima del médicu, actor, cuenteru, novelista y dramaturgu Luis Alberto Heiremans y del empresariu Eugenio Heiremans.​ Sobre la so infancia l'actriz declaró: «Siempres fui bien regalona de los mios padres, pero con quien tenía mayor complicidá y afinidá yera col mio pá. Dacuando pienso que taba namorada d'él».

Proveniente d'una familia aristocráta o clase alta del barrio República de Santiago,[14] el so educación básica recibir nel Colexu del Sagráu Corazón de monxes ingleses, Villa María Academy y Sagráu Corazón de les monxes arxentines. «Nos actos del colexu nunca me dieron el papel pa representar a la Virxe, pos tenía mala conducta. Esperecí por eso, pero a la fin aselábame porque na casa pasar bien cuando faíamos los montaxes con vestuariu y peluques».[15] Dende pequeña l'actriz amosó dotes d'actuación al pie del so primu Luis Alberto, quien escribíen ya interpretaben obres de teatru que yeren montaes na casa del so güelu, como nel casu de Atahuicha, la reina de la selva, qu'escribió y dirixó Luis Alberto.[16]

Vidaurre contraxo'l so primer matrimoniu a la edá de 19 años con Ramón Salgado Suárez un guardia de marina del Buque Escuela Lautaro —que s'amburó frente a los sos güeyos en 1945 frente al Callao–. «Nesos años privilexé'l mio matrimoniu y nun entré a estudiar teatru anque me gustaba. Recién a los 28 años Luis Alberto convencióme d'ingresar a estudiar teatru, y entós empecé reemplazando a les actrices hasta qu'esto se convirtió nuna verdadera pasión.»

Carrera artística[editar | editar la fonte]

Ingresó a estudiar actuación a l'Academia d'Arte Dramático del Teatru d'Ensayu de la Pontificia Universidá Católica de Chile, egresando con máxima distinción.[17] Nesti procesu, foi compañera de colegiatura de Paz Yrarrázaval —posterior direutora d'escuela—, Ramón ÑúñezPremiu Nacional d'Arte 2009— y Héctor NogueraPremiu Nacional d'Arte 2015—, ente otros.[18] Xubir a los escenarios masivos reemplazando a delles actrices y foi designada nun papel propiu pol direutor norteamericanu Frank McMullan, convidáu a dirixir la obra L'ánxel que nos mira, de Thomas Wolfe, en 1959.

En rematando la so formación académica y la so incorporación en L'ánxel que nos mira, déxa-y xunise rápido a la repartida d'actores del Teatru Ensayo xunto a los consolidaos; Ana González, Mario Montilles, Silvia Piñeiro, Xusto Ugarte, Maruxa Cifuentes y Cora Díaz, y actores nuevos como Matilde Broders, Nelly Meruane, Paz Yrarrázaval, Héctor Noguera, Anita Klesky, Silvia Santelices, ente otros. De magar, actúa n'obres como Much Ado About Nothing, Versos de ciegu, El Diálogu de les Carmelites, El burgués gentilhombre y Casimiro Vico Primer Actor.

Participa nel estrenu de La pérgola de les flores, d'Isidora Aguirre, en 1961 encarnando a doña Laura Larraín.[19] Nuna entrevista, l'actriz declaró: «Eugenio Guzmán, el direutor de la obra, primer asitióme nel coru y depués escoyóme como reemplazu de Silvia Piñeiro y ende quedé por delles temporaes».[20] La obra tresformar en curtiu tiempu nun verdaderu fenómenu de cultura popular masiva. Ocupó tolos espacios que los medios de comunicación ufiertaben naquél tiempu, tresformando asina, imaxe y soníu nun verdaderu fenómenu cultural faciendo una xira internacional por Arxentina, Méxicu y Europa.[21][22] Vidaurre interpretó mientres cinco décades el papel de Laura Larraín y Doña Ramona, llogrando'l récor de l'actriz con mayores versiones de la obra nel cuerpu hasta'l 2010.[23][24]

Nesti periodu, ye reconocida la so amistá cola productora de teatru y televisión Sonia Fuchs (1931-1991), l'actriz y Premiu Nacional d'Arte Marés González (1925-2008) y l'actriz y escritora María Elena Gertner.[25]

Sumar al llabor artistica de Los cuatro, compañía de teatru basada nes capacidaes creadores de cada unu de los artistes qu'integraben un repartu, conformáu por Orietta Escámez, Humberto y Héctor Duvauchelle, cola participación de Víctor Jara, Claudio di Girólamo, Mireya Véliz, Isabel Allende, Raúl Ruiz, Hugo Miller, René Combeau y Domingo Tessier.[26] Coles mesmes, pertenez al Teatru d'Investigación Teatral (TIT), ente 1968 y 1971, so la direición de Fernando Llomba y Enrique Noisvander. Nesti periodu destaquen obres como Peligru a 50 metros, Tomamos la Universidá y Antígona, esta postrera empobinada por Víctor Jara. En 1972 foi convidada a la revista Bim bam bum del Teatro Ópera, onde realizó diverses presentaciones artístiques.

Al pie de esti amor entrañable al arte teatral, Violeta participó n'innumberables xires nacionales ya internacionales onde percorrió países como Arxentina, Méxicu, Francia y España. Dientro de les obres que fueron parte d'estes itinerancias atópense Tartufo, Les rapacines van a la engarradiella, Monólogos de Dario Fo, Los señores de los xueves y la comedia El raptu del galán de la teleserie.

El so debú en televisión foi colos teleteatros de Canal 13, otorgándo-y una mayor presencia na actuación. A fines de la década de 1960, xunir al parti estable d'actores de cadena de televisión, debutando na serie diaria Xuntos pásase meyor y Juani en Sociedá, con gran ésitu. Tamién interpretó a Doña Bernarda Cordero en Martín Rivas, nel añu 1970, siguió interpretando papeles en telenoveles. Años más tarde emigra a Televisión Nacional de Chile tres una xestión de la so amiga Sonia Fuchs, onde actúa destacando en De cara a la mañana, La represa, La torre 10, La dama del balcón, La Villa, El mio nome ye Lara, ente otres.

Mientres la dómina del 2000, integrar al repartu estable del direutor Vicente Sabatini, apaeciendo n'esitoses telenoveles, como en Romané, Pampa Ilusión, El circu de les Montini y Puertes adientro, y nos elencos de les miniseries xuveniles de Mekano, dirixíes por Álex Hernández, como en Don Floro, Xfea2, Ye cool y Gordis.

Mientres 2012 participó nel programa d'humor de Javiera Contador y Fernando Godoy, Desfachatados, con una parodia al programa Ma a los 15 llamada Ma a los 80.

Últimos años[editar | editar la fonte]

Col pasu de los años, el so trabayu menguó pero aun así siguió realizando apaiciones especiales en series televisives como 12 días que estremecieron Chile y Lo que callamos las mujeres en telenoveles xuveniles como Gordis, Decibel 110 y na so última apaición en televisión como actriz convidada en Chipe llibre de 2014, xunto a Jaime Vadell y Gloria Munchmeyer. En teatru actúo en Les rapacines van a la engarradiella (2015) y Esperanzo el xarré (2016), nesta postrera interpretando a Ma Cora.

"Quiero morrer como Elena Moreno, a quien la sacaron del teatru y llevar".
Violeta Vidaurre en Radio Cooperativa, 30 de setiembre de 2011.[27]

Mientres el 2015 recibió dellos homenaxes y reconocencies pola so vasta trayeutoria nes artes escéniques.[28]

En 2017 foi llevada a un asilu de vieyos debíu al alzeheimer que carez, metanes acusaciones que señalaben que fuera internada de manera forzosa.[29] Por cuenta de la enfermedá.[30]

Creitos[editar | editar la fonte]

Películes[editar | editar la fonte]

  • 1964 - El burócrata González
  • 1965 - Más allá del pipilco
  • 1971 - El afuerino
  • 1984 - Como amen los chilenos
  • 2004 - El sociu
  • 2009 - Melodrama Lo-Fi
  • 2011 - Puntu de partida
  • 2012 - Isidora
  • 2014 - La madre del corderu
  • 2014 - Un conciertu inolvidable: La nueva fola

Telenoveles[editar | editar la fonte]

Teleseries
Añu Teleserie Personaxe Rol Canal
1971 Ensin amor

rowspan=10|Repartida |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]]

1975 María José Canal 13
J.J. Xuez [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

1976 Sol tardíu Paulette TVN
1977 La Colorina Ofelia "L'Aguarón" TVN
1982 De cara a la mañana Rosa Cárcamo TVN
La gran mentira Ermelinda Gutiérrez TVN
1983 El xuegu de la vida Gabriela Salinas TVN
1984 La Represa Rebeca Betancourt TVN
La torre 10 Aída Menares TVN
1985 Morrer d'amor Participación

esporádica |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]]

1986 La dama del balcón Amparo Carbayeda Repartida |[[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

La villa Corina López TVN
1987 El mio nome ye Lara Aurora Gómez TVN
1988 Vivir asina Josefa Latorre [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

1989 A la solombra del ánxel Doña Encarnación Repartida |[[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

1990 El milagru de vivir [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

1992 Malo d'amar María Faúndez Canal 13
1994 Top secret Ramona Khön Canal 13
1995 Amor a casa [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

1996 Adrenalina [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

1997 Rossabella Cercu Villalba Mega
1998 A tou dar Luz María Balboa Mega
1999 Algo está cambiando La Güela Mega
2000 Romané Olimpia Brito TVN
2001 Pampa Ilusion Amanda Jorquera TVN
2002 El circu de les Montini Termutis Norambuena TVN
2003 Puertes adientro Mercedes Farías TVN
2004 Don Floro Graciela Acevedo Mega
2005 Xfea2 María Baeza Mega
Ye Cool Tránsito Valdés Mega
2007 Fortunato [[Mega

(canal de televisión de Chile)|Mega]]

2009 Conde Vrolok Ercilia Núñez [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

2011 Decibel 110 Lluella Alfaro [[Mega

(canal de televisión de Chile)|Mega]]

2012 Gordis Bruxa Alexandra Chilevisión
2014 Chipe llibre Olguita Portela [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

Series y unitarios[editar | editar la fonte]

Series y Unitarios
Añu Series Rol Canal Notes
1965-1966 Xuntos pásase meyor [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

Repartida
1967-1972 Juani en sociedá Adriana de Hortiz Canal 13
1968 El llocu esteru Canal 13
1969 Incomunicaos Canal 13
1970 Martín Rivas [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

1977 Fuerte Bulnes TVN
1994 Malo d'amar, la comedia María Faúndez Canal 13
1996 Amor a casa, la comedia [[Canal

13 (Chile)|Canal 13]]

2000-2006 La otra cara del espeyu Myriam Mega 2 episodios
2002 El día menos pensáu [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

Episodiu: "L'Ayalga"
2003-2006 La vida ye una llotería [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

3 episodios
2004 El cuentu del tíu [[Televisión

Nacional de Chile|TVN]]

Episodiu: "Home solteru busca..."
2005 Casaos Nora Chilevisión Episodiu: "La familia"
2006 La Nany Mega 2 episodios
2009 Otra vegada pá [[Mega

(canal de televisión de Chile)|Mega]]

Repartida
Los mios años grossos Chilevisión Convidada
Aquí no hay quien viva La Gringa Chilevisión 1 episodiu
Corín Tellado Chilevisión Episodiu: "Matrimoniu por poder"
2010 La Colonia Mariana Fernández Mega Convidada (1 episodiu)
2011 12 días que estremecieron Chile Chilevisión Episodiu: "27 de febreru de 2010"
2012 Infieles Xitana Coppy Chilevisión Episodiu: "Champañazo"
2013 Lo que callamos las mujeres Leonor Chilevisión Convidada (1 episodiu)

Otres apaiciones[editar | editar la fonte]

Viva'l teatru (2005) - Dellos personaxes

Teatru en Chilevisión (Chilevisión) - Convidada

Teatru[editar | editar la fonte]

  • 1958 - Atahuicha, la reina de la selva, dirixida por Luis Alberto Heiremans.
  • 1958 - Esta señorita Trini, dirixida por Luis Alberto Heiremans.
  • 1959 - L'ánxel que nos mira, dirixida por Frank McMullan.
  • 1959 - El diálogu de les carmelites, dirixida por Eugenio Dittborn.
  • 1959 - The Importance of Being Earnest
  • 1960 - La pérgola de les flores, dirixida por Eugenio Guzmán.
  • 1961 - Versos de ciegu
  • 1961 - La ronda de la bona nueva
  • 1963 - Much Ado About Nothing
  • 1964 - El tony chicu, dirixida por Luis Alberto Heiremans.
  • 1965 - Casimiro Vico, primer actor.
  • 1966 - Tiempu pa convivir, dirixida por Hugo Miller.
  • 1966 - La moratoria
  • Íntimes, íntimes
  • Como en Santiago
  • 1967 - Pan caliente, de María Asunción Requena
  • 1967 - Un negru nel cielu
  • 1968 - La obra de misericordia, de José Pineda
  • 1968 - Una vaca mirando'l pianu, d'Alejandro Sieveking.
  • 1969 - Tomamos la universidá, dirixida por Gustavo Meza.
  • 1969 - Antígona, dirixida por Víctor Jara.
  • 1970 - Toles colorinas tienen peques, dirixida por Eugenio Dittborn.
  • 1971 - Paraísu pa unu, dirixida por Eugenio Dittborn.
  • 1972 - El pastor llobu (testos d'Isabel Allende)
  • 1973 - Martín Rivas, d'Alberto Blest Gana
  • 1975 - El burgués gentilhombre, dirixida por Eugenio Dittborn.
  • 1977 - Los señores de los xueves, dirixida por Christian Villarreal.
  • 1977 - Kindergarten, d'Egon Wolff, dirixida por Boris Stoicheff
  • 1977 - El misatropo, de Molière
  • 1978 - Equus
  • 1978 - Comedia negra
  • 1979 - Desatápese, señor
  • 1980 - Casa de muñeques
  • 1981 - Lysistrata, dirixida por Hernán Letelier
  • 1981 - Los 7 pecaos capitales
  • 1981 - Maria Stuart, dirixida por Raúl Osorio.[31]
  • 1982 - Mama Rosa
  • 1983 - Como na Gran Ciudá
  • 1984 - Testimoniu d'un suañu
  • 1984 - La Remolienda, Alejandro Sieveking.
  • 1985 - Tartufo, de Molière.
  • 1987 - L'almacén de la vieya Xusta, dirixida por Ricardo Vicuña.
  • 1988 - Monólogos de Dario Fo
  • 1989 - Una vida nel teatru, de David Mamet
  • 1991 - La última nueche que pasé contigo, dirixida por Roberto Nicolini.
  • 1994 - Bienveníos toos
  • 1997 - L'home que mercaba y vendía coses, dirixida por Silvia Santelices.
  • 1997 - Ente gallos y medianueche
  • 1998 - El caballeru de la muerte
  • La verbena del Palombu, dirixida por Tomás Vidiella.
  • 1999 - Nin tonta nin perezosa, dirixida por Silva Gutiérrez.
  • 2000 - Sol tardíu, de Alexei Arbuzov.
  • 2001 - Sol tardíu, dirixíu por Horacio Valdeavellano.
  • 2002 - Déxame que te cunte que les güeles sí son pal branu, dirixida por Roberto Nicolini.[32]
  • 2003 - Les rapacines van a la engarradiella, dirixida por Katty Kowaleczko.
  • 2003 - Más zarzuela, dirixida por Eduardo Sotu.
  • 2005 - De la mio boca a la to boca, dirixida por Christian Villarreal.
  • 2006 - Los señores de los xueves.
  • 2006 - La pérgola de les flores, dirixida por Carmen Barros.
  • 2007 - El raptu del galán de la teleserie, dirixida por Christian Villarreal.
  • 2008 - Sindicatu de variedaes.
  • 2008 - Cena pa dos.
  • 2009 - Steel Magnolias
  • 2009 - Elles quieren... él nun puede.
  • 2009 - Pantaleón y las visitadoras, dirixida por Hugo Mejías.
  • 2010 - Ella 80, yo 50
  • 2010 - La pérgola de les flores, dirixida por Silvia Santelices.
  • 2010 - Los que van quedando nel camín, dirixida por Guillermo Calderón.
  • 2011 - ¿Quién se queda con ma?, dirixida por Christian Villarreal.
  • 2012 - Casa d'exercicios espirituales, dirixida por Cristóbal García.
  • 2013 - Vivan los nuesos poetes, dirixida por José Peña.
  • 2015 - Les rapacines van a la engarradiella.
  • 2016 - Amor a los 80
  • 2016 - La nueche de san Juan
  • 2016 - Ma Cora (adautación arxentina de Esperando'l xarré).

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Premiu APES[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Resultancia
2011 Trayeutoria Artística Ganadora

Premiu Enrique Silva Cimma[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Resultancia
2015 Trayeutoria Artística Ganadora

Otres reconocencies[editar | editar la fonte]

  • Distinción a la trayeutoria por Municipalidá de Villarrica, 2007.
  • Premiu a la trayeutoria teatral nel XVI Festival Internacional de Teatru Chillán, 2011.[33]
  • Distinción y homenaxe per trayeutoria en Sidarte, 2015.
  • Premiu a la trayeutoria pola Corporación de la Cultura y les Artes de la Pernomada Municipalidá de Rancagua, 2015.[34]
  • Distinción a la trayeutoria por Municipalidá d'El Monte, 2017.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Data de consulta: 20 xunu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: https://www.biobiochile.cl/noticias/espectaculos-y-tv/notas-espectaculos-tv/2021/06/01/recordada-actriz-violeta-vidaurre-muere-a-los-92-anos.shtml.
  3. Estos son los actores nacionales que van recibir una pensión de gracia
  4. trayeutoria-de-violeta-vidaurre-en-primer-persona-2371007 La trayeutoria de Violeta Vidaurre en primer persona
  5. Dives: Siete actrices de trayeutoria van ser homenaxaes en TV
  6. Parto Teatru Ensayo UC
  7. Esperiencia comercial y otra
  8. Hestoria didáctica de Chile crono-antolóxica
  9. Testimonios del teatru: 35 años de teatru na Universidá Católica
  10. ambiente-artistico/2003-05-15/163600.html Figures recuerden a Silvia Piñeiro con crítiques al ambiente artístico actual
  11. Críterio
  12. teatru-en-chile/ Quien compiten pola máxima distinción del teatru en Chile
  13. Xenealoxía de Violeta Vidaurre Heiremans
  14. Clase alta de Santiago: Pequeña Violeta Vidaurre
  15. xente-ámame/ Violeta Vidaurre: "Tuvi mala suerte, pero la xente ámame"
  16. Heiremans, una vida pal teatru
  17. [1]
  18. Les alcordances que guarda la Escuela de Teatru UC nos sos 70 años d'historia
  19. Violeta Vidaurre en La pérgola de les Flores
  20. Violeta Vidaurre: Muerro ensin trabayar
  21. La pérgola de les Flores
  22. Repositorio - La pérgola de les flores
  23. Vuelve a cartelera "La pérgola de les flores"
  24. flores/ Miles de rancagüinos esfrutaron de la Pérgola de les Flores
  25. María Elena y Alta Marea
  26. Grupu artísticu Los Cuatro
  27. del teatru/2011-09-30/182133.html 2011Violeta Vidaurre: "Quiero morrer como Elena Moreno, sacar del teatru y llevar"
  28. http://www.rancagua.cl/index.php?modulo=view_noticia&id=2863
  29. so-voluntá.html Denuncien que l'actriz Violeta Vidaurre foi llevada a un llar de vieyos contra la so voluntá Emol (02-05-2017)
  30. El alzehéimer llogra dixebrar a los actores Violeta Vidaurre y Pedro Villagra El Mercurio (03-05-2017)
  31. Obra María Stuardo
  32. Los años doraos
  33. Violeta Vidaurre enllenó d'emoción
  34. aire llibre/ Con homenaxe a Violeta Vidaurre empieza Festival de Teatru al campu