Titaniu
De Uiquipedia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Xeneral | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nome, Símbolu, Númberu | titaniu, Ti, 22 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Serie química | metales de transición | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grupu, Periodu, Bloque | 4, 4, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aspeutu |
Blancu plateáu |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Masa atómica | 47,867 uma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuración electrónica | [Ar] 3d2 4s2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electrones per capa | 2, 8, 10, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estáu de la materia | sólidu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densidá | 4.506 kg/m³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densidá llíquida nel p.f. | 4.110 kg/m³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Puntu de fusión | 1.941 K | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Puntu d'ebullición | 3.560 K | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de fusión | 14,15 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de vaporización | 425 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacidá calorífica | (25°C) 25,06 J/mol·K | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes atómiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristalina | hexagonal | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estaos d'oxidación | 2, 3, 4 (óxidu anfóteru) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegatividá | 1,54 (Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Potenciales d'ionización (más) |
1u: 658,8 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2u: 1.309,8 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3u: 2.652,5 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu | 140 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu calculáu | 176 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu covalente | 136 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Otros datos | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Magnetismu | paramagnéticu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resistividá llétrica | (0°C) 0,42 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductividá térmica | (300 K) 21,9 W/m·K | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Espansión térmica | (25°C) 8,6 µm/m·K | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocidá del soníu | (t.a.) 5.090 m/s | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Young | 116 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Shear | 44 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Bulk | 110 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Coef. Poisson | 0,32 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dureza Mohs | 6.0 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dureza Vickers | 970 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dureza Brinell | 716 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Códigu CAS | 7440-32-6 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isótopos más estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El titaniu ye un elementu químicu de númberu atómicu 22 y símbolu Ti, allugáu nel grupu 4 de la tabla periódica. Ye un elementu perteneciente a la serie química de los metales de transición, abondosu na corteya terrestre: atópase en forma d'óxidu, na povisa de dellos minerales de fierro y d'animales y plantes. El metal ye de color buxu escuru, gran durez, resistente a la corrosión y de propiedaes físiques asemeyaes a les del aceru; úsase na fabricación d'equipos pa la industria química y, aleáu col fierro y otros metales, emplégase na industria aeronáutica y aeroespacial.
Enllaces esternos [editar]
Wikimedia Commons tien archivos rellacionaos con:
| Elementos químicos |
| Llistaos |
| Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá |
| Grupos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| Periodos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| Series |
| Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles |
| Bloques |
| bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g |
