Reinu de Llión

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
Reinu de Llión
Bandera
910 — 1230




Bandera Escudu
Bandera Escudu
Allugamientu de
La península Ibérica escontra 1030.
Capital Llión
Idioma oficial Llatín
Otros idiomes Asturllionés, castiellán, galaico-pertués
Gobiernu Monarquía
Rei de Llión
 • 910-914 García I
 • 1188-1230 Alfonso IX
Hestoria
 • Dixebra del Reinu d'Asturies. García I heredia Llión 910
 • Xunión de los reinos de Castiella y Llión 1230
Superficie
 • 1030 90.000 km2

El Reinu de Llión foi ún de los reinos medievales de la península Ibérica, socesor del antiergu Reinu d'Asturies, que tuvo un papel protagonista na Reconquista y formación de los socesivos reinos cristianos del ocidente peninsular.

Tabla de conteníos

[editar] Reis de Llión

Artículu principal: Monarques de Llión

[editar] Dinastía astur-llionesa

[editar] Dinastía navarra: primer xunión de Llión y Castiella

[editar] Dinastía navarra: reis privativos

[editar] Casa de Borgoña

[editar] Emperadores llioneses

Artículu principal: Emperiu Llionés

Esti títulu adoptárase de magar el sieglu X polos monarques llioneses, como espresión duna idega hespánica xunitaria, qu'implicaba la supremacía político de Llión énte los demás reinos peninsulares que taben encadarmándose. Los reis llioneses aspiraron a restaurar l'estáu hispanogodu, creyéndose herederos direchos del últimu monarca visigodu, Don Rodrigo. Yá nes Asturies del sieglu IX tuvo aceutación la idega emperial, especialmente baxo'l reináu d'Alfonso III, llamáu magnus imperator o imperator noster.

Ordoño II (imperator legionense), Ramiro II (magnus basileus), Ramiro III, Alfonso V, Bermudo III y Sancho III el Mayor de Navarra, (esti últimu tres heriedar Castiella y Llión), adoutaron el títulu d'emperador.

Fernando I foi nomáu rex imperator, y Alfonso VI de Llión llegó a titulase Imperator totius Hispaniae. Escontra 1135, Alfonso VII foi coronáu solemnemente emperador en Llión. Ente los sos vasallos cuntábense los reis d'Aragón, Navarra y Pertual, el conde de Barcelona y dellos monarques musulmanos, quienes a la muerte del Emperador, refugaron la teórica supremacía política del títulu.

[editar] Ver tamién

[editar] Enllaces esternos

Estáu predecesor:
Reinu d'Asturies
718925

Reinu de Llión
9101230
Estáu socesor:
Corona de Castiella
12301479


Error de cita: <ref> tags exist, but no <references/> tag was found

Ferramientes personales