La Vall de Bianya

Coordenaes: 42°14′29″N 2°25′57″E / 42.2413°N 2.4326°E / 42.2413; 2.4326
De Wikipedia
La Vall de Bianya
flag of La Vall de Bianya (en) Traducir coat of arms of La Vall de Bianya (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Girona
Contorna La Garrocha (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Vall de Bianya Santi Reixach Garriga (es) Traducir
Nome oficial Vall de Bianya, La (ca)[1]
Nomatu La vall dels sentits (ca)
Códigu postal 17813 y 17858
Xeografía
Coordenaes 42°14′29″N 2°25′57″E / 42.2413°N 2.4326°E / 42.2413; 2.4326
La Vall de Bianya alcuéntrase n'España
La Vall de Bianya
La Vall de Bianya
La Vall de Bianya (España)
Superficie 93.6 km²
Altitú 367 m[2]
Llenda con Camprodon, Montagut i Oix, Sant Joan les Fonts, Olot, Riudaura, Sant Joan de les Abadesses y Sant Pau de Segúries
Demografía
Población 1356 hab. (2023)
- 639 homes (2019)

- 625 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de La Garrocha (es) Traducir
0.17% de provincia de Girona
0.02% de Cataluña
0% de España
Densidá 14,49 hab/km²
Viviendes 80 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
valldebianya.cat
Cambiar los datos en Wikidata

La Vall de Bianya ye un conceyu de la comarca catalana de La Garrocha, na provincia de Girona. El conceyu contién once poblaciones asitiaes xeneralmente nos valles de Vianya y del Bach, y la mayoría aniciáronse alredor d'una ilesia románica. La capital del conceyu ye Hostalnou de Vianya, y La Canya ye'l pueblu más habitáu. Forma parte del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha.

La fiesta mayor de La Vall de Bianya, xeneral a tolos pueblos y vecinderos que formen parte del conceyu, celebrar n'honor a San Isidro, patrón de los payeses, en mayu, con distintos actos como la semada de confites y carambelos per parte de los pavordes de la fiesta. Tamién otros pueblos del conceyu celebren les sos propies fiestes mayores, como la fiesta mayor de la Canya (1 de mayu). Dende 2008, el primer fin de selmana de febreru, celébrase la fira del farro, productu tradicional del conceyu.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

A lo llargo de la historia, la pallabra Vianya escribióse o bien con V o con B (Bianya).[3] La referencia más antigua del topónimu ye del añu 958, col nome Vallebiania, que darréu camudó en Bianna (1117), Bisania (1319) y finalmente, Bianya.[3][4] Nel sieglu XIX tamién s'utilizó Vianya (Viaña en castellán), forma que pasó a ser l'habitual hasta la Segunda República, cuando se recuperó Bianya. En xunetu de 1939 vuelven utilizase les formes Vianya y Viaña, hasta que cola recuperación de la democracia, volver a Bianya.[3]

L'orixe del nome nun ta claro, habiendo dos hipótesis principales, una decantándose más pola forma con V y la otra pola forma con B:

  • Vianya provendría del llatín Vía Annia.[3][4] Esti nome sería'l que los antiguos romanos dieron a la calzada romana agora llamada Vía Romana del Capsacosta, una ramificación de la Vía Augusta. Dende Figueres entraba escontra la zona de monte, y dempués de travesar el valle de Vianya xubía dende'l Capsacosta escontra'l picu de Ares, onde se volvía a xunir, yá en Galia, cola Vía Augusta.[5]
  • Bianya significaría dos ríos, faciendo referencia a les rieres de Sant Ponç d'Aulina y Santa Llúcia de Puigmal, que cuando se xunen alredor del nucleu de Ca L'Enric reciben el nome de riera de Vianya. Eso vendría esplicáu por documentos del sieglu XIII onde s'escribe Bisania: bis indicaría repetición y ania derivaría del llatín amnis, que significa ríu.[3] Aun así, la documentación anterior a esti sieglu nun utiliza'l prefixu Bis, sinón Bi. Según Josep Calzada, el nome Biania sería d'orixe prerromanu, probablemente célticu. Primeramente'l nome referir a rir de Vianya, pero acabaría dando nome al valle enteru por onde ésta escurre.[6]

Otres teoríes menos aceptaes rellacionar col nome de llugar célticu Vianna (que se caltién so la forma Vienne en munchos nomes de poblaciones franceses),[4][7] col nome personal Albiniana,[3] o col antropónimu árabe Abu Gàniya.[4]

Xeografía y clima[editar | editar la fonte]

Situación de La Vall de Bianya na provincia de Girona.

El conceyu ta formáu pol valle de Vianya, drenado pola riera de Vianya, que de la mesma ta formada poles rieres de Sant Ponç d'Aulina y Santa Llúcia de Puigmal. El valle que da nome al conceyu ta llindada pola sierra de les Cambres al oeste, les sierres de Malforat y Sant Tomàs al norte, la mariña de La Cau al oeste, y la sierra de Sant Miquel del Mont al sur. El términu municipal, bien montascosu, tamién entiende'l valle del Bach, al entamu de rir d'Oix, y al entamu y aguada derechu de rir de Castellar. Tamién inclúi'l enclave de La Canya, pueblu que comparte colos conceyos de Olot y Sant Joan les Fonts.

Camprodón Camprodón Montagut i Oix
Sant Pau de Segúries
Sant Joan de les Abadesses
Norte
Oeste      Este
Sur
Riudaura Sant Joan les Fonts
Olot
Entidaes de población
La Canya 562 h.
Capsech (Capsec) 101
Castellar del Monte (Castellar de la Muntanya) 12
Hostalnou de Vianya (L'Hostalnou de Bianya) 105
Llocalou 175
San Andrés de Socarrats (Sant Andreu de Socarrats) 46
San Martín del Clot (Sant Martí del Clot) 35
San Pedro Despuig (San Pere Despuig) 92
San Salvador de Vianya (Sant Salvador de Bianya) 75
Santa Margarita de Vianya (Santa Margarida de Bianya) 77
Vall del Bach (Vall del Bac) 36

El conceyu llinda al norte (d'este a oeste) col monte Serres Blanques, la sierra de les Ginebres, y los montes de L'Ou y El Talló; al sur coles sierres de Sant Miquel del Mont y Sant Valentí; al este coles sierres de Vivers y de Els Gats (ente les cualos, cola sierra de Malforat al sureste, estiéndese'l pequeñu valle de Castellar); y al oeste coles sierres de Capsacosta y de les Cambres (ente les cualos, xunto col carenal de les Boixedes, atópase'l valle de Sant Ponç).

L'enclave de La Canya llinda al este cola sierra de Aiguanegra, al oeste cola sierra de Sant Valentí, al norte cola parte de La Canya de Sant Joan les Fonts, na llanura de Gibrella, y al sur cola parte de Olot d'esti pueblu, na llanura de Baix.

Los principales montes del términu municipal son la llomba de Caubet, el Puigespunya y la sierra de Sant Miquel del Mont al sur; y la sierra de Malforat (ente los valles de Vianya y del Bach), y el monte de L'Ou, a la llende col Ripollés, al norte. Los montes, de carbayos pubescentes, encines y pinos coloraos, y les camperes ocupen unes 7.000 hectárees.

Polo que respecta a la estensión del conceyu, La Vall de Bianya ye'l segundu más grande de La Garrocha dempués de Montagut y Oix, y esa estensión reflexar nel gran númberu de pueblos que contién, la mayoría tremar y centrar alredor d'una ilesia románica. Los únicos pueblos non tremaos son Hostalnou de Vianya (capital del conceyu), La Canya (conceyu más habitáu) y Llocalou.[8]

A parte de Hostalnou de Vianya, La Canya y Llocalou, el conceyu contién el pueblu de Capsech, qu'hasta l'añu 1917 daba nome al conceyu, y una serie d'antiguos llugares y parroquies, dalgunes d'orixe románicu, que yeren propiedá de monesterios cercanos (Riudaura, Camprodón, San Pedro de Besalú, Sant Joan les Fonts, y Sant Joan de les Abadesses): Santa Margarita de Vianya, San Pedro Despuig, San Martín de Vianya (o de Solamal) y San Martín del Clot (o de Tornadissa), nel valle de Vianya; Porreres, Llongarriu, Sant Feliú del Bach, San Miguel de la Torre y Santa Madalena del Coll, nel valle del Bach; el pueblu y castiellu de Castellar del Monte, nel valle de Castellar; y el pueblu de San Salvador de Vianya.

El clima de La Vall de Bianya ye mediterraneu de monte con una cierta continentalidad, cola presencia d'agües mientres bona parte del añu, pero especialmente en primavera, fechu característicu de tola contorna de La Garrocha. Anque hai temperatures nidies, en iviernu ye habitual qu'asocedan xelaes, ente qu'en branu les nueches son fresques y prestoses.

Historia[editar | editar la fonte]

El territoriu qu'agora forma'l conceyu de La Vall de Bianya formó parte del Condáu de Besalú. La implantación del condáu provocó la organización del territoriu en villes o distritos rurales, onde se construyeron grandes cases señoriales, y en grandes masías (villare), destinaes a conreadores de la tierra. La familia Bianya, que vivía nuna casa señorial cerca de la ilesia de San Pedro Despuig, tenía un francu alodio nel actual territoriu de La Vall de Bianya.[3] Ello ye que foi gracies a esta familia que se construyó la ilesia de San Pedro Despuig, consagrada l'añu 964.[9] Darréu, la casa señorial de los Bianya foi vendida a la familia Soler de Camprodón, dempués al monesteriu de Camprodón y finalmente, en 1396, el monesteriu vender a la familia Corona, que construyó la Torre de Sant Pere.[3] Estes demarcaciones señoriales creaes na dómina del Condáu de Besalú convivíen coles antigües demarcaciones eclesiástiques (les parroquies), que fueron l'orixe de la gran mayoría de los actuales pueblos de La Vall de Bianya.[10][11]

Nel añu 1396, el rei Martín l'Humanu incorporó a la Corona d'Aragón les parroquies de Santa Margarita de Vianya, San Pedro Despuig, San Martín de Solamal, San Martín de Capsech, San Andrés de Socarrats y el vecinderu de les Illes (precursor del actual pueblu de La Canya).[3][12][13] Nel sieglu XV, los fuertes terremotos qu'azotaron les tierres garrochinas afectaron La Vall de Bianya, con munches muertes y dexaron impracticables les ilesies de Santa María de Llongarriu nel valle del Bach, San Martín de Capsech, San Pedro Despuig, San Martín de Solamal y el templu de San Salvador de Vianya, amás de desperfectos nel restu d'ilesies de Vianya.[3]

En 1497 esistíen once parroquies nel territoriu de La Vall de Bianya: Capsech, Castellar del Monte, San Andrés de Porreres, San Andrés de Socarrats, San Martín de Solamal, San Martín del Clot, San Miguel de la Torre (o Ablana Corba), San Pedro Despuig, San Salvador de Vianya, Santa Margarita de Vianya, Santa María Sacot y Vall del Bach. Mientres la baxa Edá Media, les parroquies de Santa Margarita, San Pedro Despuig, San Martín de Solamal, San Martín de Capsech, y San Andrés de Socarrats, xunto col vecinderu de les Illes, formaben una entidá llamada Conseyu Xeneral de La Vall de Bianya o Universitat de Vianya, que s'encargaba d'alministrar los pagos y cobros de los habitantes del llugar. Cada parroquia o vecinderu tenía dos cónsules representaos que s'encargaben de la xestión del territoriu que representaben, y cada fin d'añu tolos cónsules axuntar na ilesia de Santa Margarita de Vianya, onde escoyíen los nuevos cónsules pal nuevu añu y escoyíase l'almotacén.[3]

El Conseyu Xeneral de La Vall de Bianya foi'l precedente del actual conceyu, formáu a partir de la fusión de los antiguos entes a Capsech, arriendes de distintes reformes alministratives. En 1553 Ablana Corba xunir a Capsech. El decretu de Nueva Planta del añu 1716 creó les nueves estructures municipales, dexando la formación d'ocho municipios autónomos nel actual territoriu de La Vall de Bianya: Capsech, Castellar del Monte, San Martín del Clot, Santa Margarita de Vianya, San Pedro Despuig, Vall del Bach, San Salvador de Vianya y Socarrats.[11] En comparanza coles antigües parroquies, l'únicu cambéu foi la desapaición de les parroquies de San Andrés de Porreres, San Martín de Solamal y Santa María Sacot, que quedaron integraes nos mentaos nuevos conceyos.

La nueva Constitución española de 1869 vieno acompañada d'una reforma de les alministraciones en 1870[14] que provocó la unión de seis municipios más al de Capsech l'añu 1875: Castellar del Monte, Socarrats (qu'incluyía'l vecinderu de les Illes), San Martín del Clot, San Pedro Despuig, Santa Margarita de Vianya y Vall del Bach. Esta serie de fusiones dexaron tan solo dos conceyos nel actual La Vall de Bianya: el conceyu de San Salvador de Vianya y l'enantes mentáu conceyu de Capsech, que mientres el sieglu XIX llamóse La Vall de Bianya y que volvió recuperar esti nome a partir de 1917 arriendes de un pidimientu fechu polos vecinos en avientu de 1909 y que se repitió en xunetu de 1911.[3] El mesmu añu del cambéu de nome treslladóse la capital municipal de Capsech a Hostalnou de Vianya, pueblu que ta mui cerca de la ilesia de Santa Margarita de Vianya.[15]

Mientres la Guerra Civil Española amburáronse munches de les ilesies de los antiguos conceyos de La Vall de Bianya (Capsech) y San Salvador de Vianya. Tamién se perdió la documentación histórica y los antiguos rexistros parroquiales sacante los de San Salvador de Vianya, San Martín de Capsech, Santa María de Castellar del Monte y Vall del Bach. La imaxe de Santa Margarita de la ilesia del mesmu nome y el retablu barrocu de la ilesia de Santa Madalena del Coll pudieron salvase, non asina numberoses pieces de valor historicoartístico del templu de San Salvador de Vianya, qu'inclusive foi utilizáu como mataderu. El conceyu de San Salvador de Vianya camudó'l so nome al de Els Hostalets de Capsacosta, y hubo coleutivización de servicios ya industries.[3]

A la fin de la guerra, les tropes franquistes nun pasaron por La Vall de Bianya o San Salvador de Vianya, anque pudieron controlar los gobiernos municipales ensin resistencia. De primeres, una de les prioridaes del réxime foi la recuperación de los centros de cultu destruyíos mientres la guerra. A partir de los años 1950 empecípiase una gradual recuperación económica que dexó la construcción de delles pontes qu'ameyoraron les comunicaciones ente distintos pueblos y masías tremaes. Nos años 1960 destaquen les obres d'urbanización en La Canya, Llocalou y Hostalnou, y la creación del complexu parroquial de La Canya en 1968.[3]

El conceyu adquirió la so estensión actual l'añu 1970, cuando al traviés d'un decretu, el réxime franquista anexonó San Salvador de Vianya al conceyu de La Vall de Bianya (Capsech).[16] El proyeutu de fusión municipal foi propuestu pola Xefatura Provincial del Serviciu Nacional d'Inspección y Asesoramientu de les Corporaciones Llocales en febreru de 1968, y en principiu incluyía tamién San Pablo de Seguríes, pero les autoridaes llocales refugaron la fusión con esti conceyu.[3] En 1973 empecipió'l so mandatu Montserrat Reixach, una de les primeres muyeres catalanes en ser alcaldesa; el so mandatu amás coincidió cola transición democrática española.[3]

El primer alcalde dempués de la vuelta a la democracia foi Ernest Nogareda. Pa evitar la marcha d'habitantes a otros conceyos, en 1984 y 1985 empecípiase la construcción de les urbanizaciones de Hostalnou de Vianya y Llocalou, respeutivamente. En 1993 inauguróse'l centru cívicu de Hostalnou de Vianya, y anovóse l'edificiu consistorial. En 1994 amás, estrenáronse los nuevos túneles de Capsacosta qu'ameyoraron la comunicación de La Garrocha col Ripollés. La construcción de los túneles dexó'l descubrimientu d'un manantial y l'añu 1996 empecipióse un proyeutu por fases p'aprovechalo.[3] Nel añu 2016 concluyóse'l proyeutu, estremáu en nueve fases executaes sol mandatu de tres alcaldes distintos, y que dexó abastecer d'agua a 90% del conceyu col manantial de Capsacosta.[17]

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Traviesa La Vall de Bianya la carretera C-26 ente Olot y Ripoll, que na década de 1990 foi ameyorada nel so trazáu cola construcción de los túneles de Capsacosta y de Collabós nel valle de San Poncio de Aulina. Hai, amás, la carretera escontra San Pedro Despuig y la de San Salvador de Vianya a San Pablo de Seguríes, que salen de la C-26, y la carretera que provién, na cuesta de Coubet, de la antiga N-260 escontra Sant Joan de les Abadesses, a la llende sureste del términu municipal. El restu de víes de comunicación ente los distintos nucleos de población del conceyu son caminos vecinales y pistes de monte, delles asfaltaes.

Población[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
88 81 80 826 1.360 2.886 2.340 2.180 2.142

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.168 2.277 2.314 2.024 1.797 1.615 1.460 1.121 1.067

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
1.039 1.070 1.076 1.129 1.130 1.158 1.214 1.256 -

1497-1553: fueos; 1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

El 1553 incorpora Ablana Corba; el 1717, San Andrés de Porreres, Sant Martín de Solamal i Santa María Sacot; el 1857, Vall del Bach, Castellar del Monte, San Andrés de Socarrats, Sant Martín del Clot, San Pedro Despuig y Santa Margarita de Vianya; el 1970, San Salvador de Vianya.

Economía[editar | editar la fonte]

Los montes, d'encines, pinos coloraos y carbayos y les árees de campera ocupen la mayor parte del conceyu. Los conreos son principalmente de secanu y na so mayoría producen maíz y forraxe, ente que'l regadío llindar a los productos de la güerta. La ganadería basar na cría de vacunu tantu de lleche como de carne, porcín y ovín.

Xunto coles tradicionales actividaes agrícoles atopamos una industria diversificada, con una bona ufierta de suelu industrial. Destaquen el sector téxtil, el alimenticiu, el de la madera, el del metal y sobremanera, el químicu, cola fabricación de materiales plásticos y productos farmacéuticos veterinarios. Casi toles empreses atópense alredor de la carretera que xune la Canya col pueblu de Hostalnou de Vianya, nel sector más cercanu a Olot. Hasta'l principiu del sieglu XX, nos cantos de los ríos había 11 molinos fariñeros.

Les belles paraxes naturales y los monumentos históricos favorecieron l'impulsu del turismu rural nel conceyu. Estableciéronse distintos tipos d'agospiamientu (cámping, numberoses residencies en cases de payés, cases de colonies) y tamién restoranes, ente'l que cabo destacar el de Ca l'Enric, con una estrella Michelin.[18] Nos últimos años, el conceyu potenció'l turismu cola rehabilitación d'una antigua escuela como puntu d'información turística y l'adecuación de les distintes ilesies pa poder visitales.[19]

La bona situación económica del conceyu reflexar nun estudiu nel que llogró la máxima puntuación ente tolos conceyos de Cataluña y l'octava d'España.[20]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 MURLÀ i Giralt, Josep (1995): La Vall de Bianya. Quaderns de la Revista de Girona núm. 60
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Bofarull i Terrades, Manuel (1991). Orixe dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, páx. p.260. ISBN 84-7304-186-0.
  5. Via Romana del Capsacosta
  6. CALZADA i Oliveras, Josep (1979): De la Bianya, una de les més famoses valls de la Garrotxa. Vianya o Bianya? Bol. del Colexu de Médicos, núm. 77 Dir. trim. 1979, páxs. 11-12
  7. Buscar nel Diccionari català-valencià-balear la pallabra Bianya (Edició en línia del Diccionari).
  8. Entitats de població de la Vall de Bianya, Municat
  9. «Església de Sant Pere Despuig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció Xeneral del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Consultáu'l 29 d'ochobre de 2016.
  10. BOLÒS, Jordi (2014): L'alta edat mitjana al Comtat de Besalú, Cartografia i història medieval a Catalunya
  11. 11,0 11,1 Allegamientu al proyeutu de la Variante de Olot y la conexón cola N-260, páxines 23-24, Conceyu de La Vall de Bianya
  12. La Vall de Bianya], lagarrotxa.net
  13. FORT i Olivella, Joan: La Vall de Bianya en començar el segle XV, Patronat d'estudis històrics d'Olot i Contorna
  14. Reformistes y Reformes na Alministración Española
  15. Enciclopèdia.cat, "La Vall de Bianya"
  16. Decreto 514/1969, de 13 de marzu, pol que s'aprueba la incorporación voluntaria del Conceyu de San Salvador de Vianya al de La Vall de Bianya, dambos de la provincia de Girona.
  17. La Vall de Bianya conclou la portada d'aigües als nuclis i masos disseminats del terme municipal després de 20 anys d'actuacions. olot.tv
  18. Les Magnòlies i Els Brancs reben la primer estrella Michelin, Forquillagironina.cat (en catalán)
  19. «La Casa del Paisatge» l´aposta turística de Bianya, Diari de Girona (en catalán)
  20. La situació econòmica de la Vall de Bianya és de matrícula d'honor, 3/24 (en catalán)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]