Zog I d'Albania

De Wikipedia
Zog I d'Albania
rey de Albania (es) Traducir

1r setiembre 1928 - 7 abril 1939
← ensin valor - Víctor Manuel III de Italia (es) Traducir
1. Presidente d'Albania

1r febreru 1925 - 1r setiembre 1928
← ensin valor - ensin valor →
Primer Ministru d'Albania

6 xineru 1925 - 1r setiembre 1928
Iliaz Vrioni (es) Traducir - Kostaq Kota
Primer Ministru d'Albania

26 avientu 1922 - 25 febreru 1924
Xhafer Bej Ypi (es) Traducir - Shefqet Verlaci (es) Traducir
Vida
Nacimientu Burgajet (en) Traducir8 d'ochobre de 1895[1]
Nacionalidá Bandera otomana Imperiu Otomanu
República Albanesa
Principado de Albania
Albania independiente
Estáu Independiente d'Albania
Muerte Suresnes[2]9 d'abril de 1961[3] (65 años)
Sepultura Cimetière parisien de Thiais (en) Traducir
Causa de la muerte enfermedá
Familia
Padre Xhemal Pasha Zogu
Madre Sadijé Toptani
Casáu con Reina Geraldine de Albania (1938 – )[4]
Pareyes Tania Visirova (es) Traducir
Fíos/es Leka de Albania (es) Traducir
Hermanos/es
Pueblu Casa de Zogu (es) Traducir
Estudios
Estudios Liceo de Galatasaray (es) Traducir
Llingües falaes albanés[5]
Oficiu políticumonarca
Llugares de trabayu Tirana
Premios
Serviciu militar
Graduación mariscal de campo (es) Traducir
Lluchó en Primer Guerra Mundial
Creencies
Relixón Sunismu
islam
Partíu políticu políticu independiente
Cambiar los datos en Wikidata

Ahmet Muhtar Zogolli (8 d'ochobre de 1895Burgajet (en) Traducir – 9 d'abril de 1961Suresnes) foi un políticu albanés, presidente primeru del so país y depués rei col nome de Zog I.

Biografía[editar | editar la fonte]

Vida política[editar | editar la fonte]

Zog yera fíu de Xhemal Pasha Zogu, un importante miembru de l'aristocracia albanesa que collaboraba col Imperiu Otomanu. El so padre yera Gobernador Hereditariu de Matit, y Ahmet Zogu asocedió-y en dichu puestu cuando morrió, en 1908, dempués de lo cual pasó a Istambul pa entrenase como oficial del exércitu otomanu. La so madre foi la segunda esposa del so padre, Sadijé Toptani.

Mientres la Primer Guerra Mundial combatió nos exércitos d'Austria y quedó prisioneru de volao n'Italia al acabar la guerra en payares de 1918. Sicasí, pocu dempués llogró retornar a Albania, convirtiéndose nel líder de l'alministración nativa y evitando qu'esti país fuera anexáu a Yugoslavia o Grecia. Reconocida la independencia albanesa por Gran Bretaña y Francia, Zogu convertir nel líder del Partíu Reformista Popular y tuvo puestos ministeriales dende 1920 hasta que foi forzáu a exiliase en xunu de 1924 cuando otros miembros de la élite local intrigaron pa ocupar el gobiernu. Sicasí, Zogu tornó a Albania cola ayuda del gobiernu yugoslavu n'avientu d'esi mesmu añu, imponiéndose como líder políticu del país.

En 1925 foi nomáu Primer Ministru y depués Presidente d'Albania, tratando d'imponer estabilidá política nel país. Al nun tener competidores pol poder, Zogu empezó a acopar l'alministración pública con partidarios sos, estableciendo un réxime personalista y crecientemente autoritariu. Sicasí, Zogú llogró establecer instituciones estatales tratando d'establecer un Estáu unificáu y sólidu n'Albania, superando asina'l calter casi feudal del país. Hai de solliñar que dende diba sieglos Albania yera un amiestu d'esvalixaos señoríos hereditarios al mandu d'un aristócrata local y el réxime de Zogú planiaba convertir estos feudos en base d'un Estáu modernu.

Rei d'Albania[editar | editar la fonte]

El rei Zog I d'Albania vistíu de militar.

Tres unos años de réxime parllamentariu, Zogu llogró primir a l'Asamblea Nacional Albanesa por que la república tresformar nuna monarquía, proclamando al propiu Zogu como rei'l 1 de setiembre de 1928, col nome de Zog I. El rei Zog dio per termináu un periodu de turbulencia política y el país goció d'una relativa tranquilidá sol so réxime, onde'l nuevu monarca trató de dinamizar la economía albanesa y de caltener la estabilidá magar los conflictos de poder ente les élites aristocrátiques de los clanes que formaben la estructura social del país, buscando l'equilibriu ente los falantes de les variantes tosk y gheg del idioma albanés.

Dende antes de proclamase la monarquía, Zogu empezara un acercamientu con Italia, que lo llevó a roblar un tratáu d'amistá en 1925 y en 1927 un tratáu d'alianza defensiva con Mussolini, pactos que terminaron per poner a Albania sol control absolutu d'Italia.

Conforme avanzaba la década de 1930, Zog I fíxose bien dependiente del sofitu financieru italianu, al puntu que les principales industries del país taben baxu control de firmes italianes, qu'apoderaben tamién la incipiente banca y comerciu esterior d'Albania. La influencia italiana llegó al estremu qu'oficiales del Regio Esercito italianu topábense establecíos n'Albania como asesores militares, con accesu completu a los planes de defensa del país. Zog casóse cola aristócrata húngara Géraldine Apponyi, condesa de Nagy-Apponyi, el 27 d'abril de 1938.

Derrocamientu y exiliu[editar | editar la fonte]

El rei zog I xunto a la so esposa Geraldina d'Albania (Suecia, 1939).
Anterior tumba del Rei Zog nel Campusantu de Thiais.

Pocu tiempu dempués de la boda real, la reina Geraldine quedó embarazada, rescamplando que la nacencia d'un herederu fortalecería a la dinastía de Zogu. Pese al dominiu italianu sobre la economía albanesa, el dictador fascista Benito Mussolini proyeutó un ataque militar contra Albania pa tomar el control del país y asitiar a Italia en "pie d'igualdá" col Tercer Reich, que pa esa fecha yá apoderara a Austria y Checoslovaquia ante la impotente mirada de Mussolini.

El 5 d'abril de 1939 espublizóse la noticia de la nacencia en Tirana del herederu albanés, el príncipe Leka. Ante esta noticia, Mussolini ordenó llanzar la inmediata invasión d'Albania, que empezó na madrugada del 7 d'abril. Zog I escapó del país esa mesma tarde, al apreciase que yera inútil toa resistencia armada. Les fuercies armaes albaneses, constituyíes por 13 000 homes, infiltradas por docenes d'oficiales italianos, y dotaes de tan solo dos aviones, nun pudieron aguantar el embate de les fuercies italianes cimeres en númberu y armamentu. Na tarde del 9 d'abril los italianos ocuparen tol país, ensin seria llucha, y selmanes dempués Albania foi anexonada a Italia.

Cuando fuxó al exiliu, Zog I llevó una gran parte de les reserves d'oru del país y establecióse en Londres. Desconectáu de la resistencia albanesa contra los italianos, namái pudo reparar pasivamente dende l'exiliu cómo los Partisanos albaneses d'Enver Hoxha tomaben el poder n'Albania a fines de 1944 y abolíen la monarquía. Foi depuestu n'ausencia nel añu 1946, prohibiéndose la so torna al país so pena de muerte.

Sicasí Zog caltuvo'l títulu de rei nel destierru, reconocíu como tal polos albaneses exiliaos y opuestos al réxime comunista. Poco dempués d'acabar la guerra, l'ex rei Zog establecer en París cola so familia.

Zog I morrió en 1961 en Suresnes, nes cercaníes de París. Un grupu d'albaneses exiliaos proclamaron rei al so fíu Leka d'Albania en París. La so esposa, nacida en Buda (Hungría) en 1915, morrió en 2002 en Tirana.

El 17 de payares de 2012 los sos restos mortales son treslladaos a Albania, nel mausoléu nel que tamién reposen la so esposa, el so fíu y la so nuera.[6]

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]

Distinciones honorífiques albaneses[editar | editar la fonte]

  • Soberanu Gran maestre de la Orde de Skanderbeg.
  • Soberanu Gran maestre de la Orde de la Fidelidá.
  • Soberanu Gran maestre de la Orde Militar de la Valentía.
  • Orde de la Bandera Nacional [a títulu póstumu] (17/11/2012).[7]

Distinciones honorífiques estranxeres[editar | editar la fonte]

Ancestros[editar | editar la fonte]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Mahmud Pasha Zogu, Gobernador de Matit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Xhelal Pasha Zogu, Gobernador de Matit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Xhemal Pasha Zogu, Gobernador de Matit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ruhijé Halltuni
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Zog I d'Albania
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Salah Bey Toptani
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Sadijé Toptani
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. una dama de la familia Toptani
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Zog-I. Apaez como: Zog I. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Зогу Ахмет. Data de consulta: 27 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  4. Identificador de persona en The Peerage: p10133.htm#i101321. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  5. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 20 mayu 2020.
  6. Yahoo News
  7. Presidenti Nishani dekoron Naltmadhninë y Tij Zogun I, Mbretin y Shqiptarëve (Pas vdekjes) me "Urdhrin y Flamurit Kombëtar" Archiváu el 7 d'agostu de 2016 na Wayback Machine., Presidenti.al, 2012-11-17 (n'albanés)
  8. Royal Ark

Bibliografía[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Xhafer Ypi
Primer Ministru d'Albania
1922-1924
Socesor:
Shefqet Bej Verlaci
Predecesor:
Ilias Bej Vrioni
Primer Ministru d'Albania
1925
Socesor:
Kosta Kota
Predecesor:
Nun esiste
Presidente d'Albania
1925-1928
Socesor:
Él mesmu (como rei)
Predecesor:
Nun esiste
Rei d'Albania
1928-1939
Socesor:
Víctor Manuel III
Predecesor:
Él mesmu como Rei
Pretendiente al Tronu d'Albania
1939-1961
Socesor:
Leka d'Albania