Xinzo de Limia

Coordenaes: 42°03′49″N 7°43′26″W / 42.063611111111°N 7.7238888888889°O / 42.063611111111; -7.7238888888889
De Wikipedia
Xinzo de Limia
Alministración
País España
Autonomía Galicia
ProvinciaBandera de Provincia d'Ourense provincia d'Ourense
Tipu d'entidá conceyu de Galicia[1]
Alcalde de Xinzo de Limia Antonio Pérez Rodríguez
Nome oficial Xinzo de Limia (gl)[2]
Códigu postal 32...
Xeografía
Coordenaes 42°03′49″N 7°43′26″W / 42.063611111111°N 7.7238888888889°O / 42.063611111111; -7.7238888888889
Xinzo de Limia alcuéntrase n'España
Xinzo de Limia
Xinzo de Limia
Xinzo de Limia (España)
Superficie 132.67 km²
Altitú 621 m
Llenda con Rairiz de Veiga, Vilar de Santos, Sandiás, Xunqueira de Ambía, Sarreaus, Trasmiras, Cualedro, Baltar, Os Blancos y Porqueira
Demografía
Población 9529 hab. (2023)
- 4744 homes (2019)

- 4971 muyeres (2019)
Porcentaxe 3.12% de provincia d'Ourense
0.35% de Galicia
0.02% de España
Densidá 71,82 hab/km²
xinzodelimia.gal
Cambiar los datos en Wikidata

Xinzo de Limia[3] ye un conceyu de la provincia d'Ourense en Galicia, España.

El conceyu de Xinzo de Limia ta asitiáu nel sur de la provincia d'Ourense. Ye la capital de la Contorna d'A Limia, asitiada a 35 km d'Ourense. El términu municipal ye travesáu pel ríu Limia.

Demografía[editar | editar la fonte]

El conceyu, que tien una superficie de 132,67 km²,[4] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 9875 habitantes y una densidá de 74,43 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Xinzo de Limia ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[5]      Población según el padrón municipal de 2017.[6]

Población por nucleu (parroquies)[editar | editar la fonte]

Desglose de población según el Padrón Continuu por Unidá Poblacional del INE.

Nucleos Habitantes (2014)[7] Varones Muyeres
Boado (San Pedro) 133 64 69
Visu de Ribeira (San Miguel) 33 13 20
Damil (San Salvador) 76 36 40
Faramontaos (San Salvador) 83 35 48
Ganade (San Bartolomé) 336 169 167
Gudín (San Miguel) 102 47 55
Xinzo de Limia (Santa Marina) 7368 3602 3766
Guntimil (San Juan) 87 41 46
Lames (Santa María) 239 122 117
Laroá (Santa María) 175 83 92
Moreiras (Santu Tomás) 34 18 16
Morgade (Santu Tomás) 329 167 162
Mosteiro de Ribeira (Santa María) 79 36 43
Novás (San Nicolás) 89 41 48
Parada de Ribeira (San Salvador) 182 85 97
Pena (San Pedro) 197 103 94
Piñeira Seca (San Andrés) 108 58 50
San Pedro de Laroá (San Pedro) 384 194 190
Seoane d'Oleiros (San Juan) 43 19 24
Solbeira de Limia (San Pedro) 123 64 59

Fiestes[editar | editar la fonte]

Entroido[editar | editar la fonte]

La fiesta más importante del conceyu ye'l Entroido (Antroxu), fiestes nes que la xente amarútase. Ta considerada Fiesta d'interés turísticu nacional y trátase del ciclu d'antroxu más llargu de toa España pos s'estiende mientres 5 domingos (fareleiro, oleiro, corredoiro, entroido y piñata), empecipiándose'l tercer domingu anterior del Domingu d'Antroxu. El símbolu por antonomasia del antroxu de Xinzo de Limia ye "la Pantalla", que'l so paxellu considerar incompletu ensin la vexigues (repónense cada vez que se ruempen). Les Pantalles visten camisa y calzón blancos, capa colorada o negra, pañoleta (casi siempres colorada), polainas negres y zapatos negros. Una faxa tamién colorada llevar na cintura, xunto coles campanielles, asina'l cadril sufre menos la fregadura de les campanielles. Amás del Antroxu, Xinzo de Limia celebra les sos fiestes patronales n'honor de Santa María cada 18 de xunetu, fiestes de cai nes que destaquen los actos relixosos, espectáculos itinerantes, fueos artificiales y desfiles de xigantes y cabezudos.

Esquecemento[editar | editar la fonte]

La Festa do Esquecemento (fiesta del olvidu) celébrase cada añu a finales d'agostu y ye una recreación histórica que remembra la lleenda del ríu Limia que dicía tener les mesmes propiedaes de borrar la memoria que'l llexendariu Lete. En 138 e.C., el xeneral romanu Décimu Xunu Brutu Galaicu intentó desfaer el mitu, yá que, enzancaba les campañes militares na zona. Dizse que lo crució y entós llamó a los sos soldaos dende l'otru llau del ríu, unu a unu pol so nome. Ablucaos de que'l so xeneral recordara los sos nomes, los soldaos cruciaron el ríu ensin medrana, acabando asina cola so fama de peligrosu.

Alministración[editar | editar la fonte]

Resultáu de les Eleiciones Municipales de mayu de 2007[editar | editar la fonte]

  • Total votantes: 6.363 - 69,88%
  • Astención: 2.742 - 30,12%
  • Votos nulos: 66 - 1,04%
  • Votos en blancu: 86 - 1,35%
  • Conceyales a escoyer: 13
Candidatures nº votos % conceyales
PP 3.083 48,96% 7
PSdeG-PSOE 1.768 28,08% 4
BNG 1.224 19,44% 2
ADEI-O 136 2,16%

Resultancia de les Eleiciones Municipales de mayu de 2011[editar | editar la fonte]

  • Total votantes: 6.918 - 83%
  • Astención: 1.417 - 17%
  • Votos nulos: 97 - 1,4%
  • Votos en blancu: 103 - 1,51%
  • Conceyales a escoyer: 17
Candidatures nº votos % conceyales
PP 3.283 48,13% 9
BNG 1.323 19,4% 3
PSdeG-PSOE 1.000 14,66% 3
A.P.GA. 503 7,37% 1
AIDAL 436 6,39% 1
EU 135 1,98% 0
A.D.Y.I.-O 38 0,56% 0

Evolución de la delda viva[editar | editar la fonte]

El conceutu de delda viva contempla solo les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[8]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 621,88 €.[9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Houses of the municipalities of Galicia. Autor: Llista de presidentes de Galicia.
  2. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  3. Ministeriu d'Alministraciones Públiques (ed.): «Variaciones de los conceyos d'España dende 1842.». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2012. Consultáu'l 12 de marzu de 2012.
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  5. Institutu Nacional d'Estadística. «Cifres de población y Censos demográficos». Consultáu'l 3 de setiembre de 2015.
  6. Institutu Nacional d'Estadística. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional». Consultáu'l 3 de setiembre de 2015.
  7. Institutu Nacional d'Estadística. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional». Consultáu'l 3 de setiembre de 2015.
  8. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  9. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]