Villel
|
| |||
|
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Tipu d'entidá | conceyu d'Aragón | ||
| Mayor of Villel (en) | Juan José Gómez Pérez | ||
| Nome oficial | Villel (es)[1] | ||
| Códigu postal |
44131 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 40°14′01″N 1°11′14″W / 40.2335°N 1.1873°O | ||
| Superficie | 85.377495 km² | ||
| Altitú | 883 m | ||
| Demografía | |||
| Población |
337 hab. (2024) - 183 homes (2019) - 146 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 0.25% de provincia de Teruel | ||
| Densidá | 3,95 hab/km² | ||
| Más información | |||
| Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
| villel.com | |||
Villel ye una llocalidá y conceyu español de la provincia de Teruel perteneciente a la contorna de Comunidá de Teruel, na comunidá autónoma d'Aragón. Nel censu del INE de 2008 tenía 377 habitantes.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Ta asitiáu a la derecha del ríu Turia. Entiende los caseríos o mases El Campo, La Fuensanta, Rueda, Torrejón, Vadillo, Viñuelas y el balneariu de Los Baños.
A unos dos quilómetros atopa'l santuariu de la nuesa Señora de la Fuensanta, que ye'l principal centru de devoción de la contorna.
Historia
[editar | editar la fonte]Caltién el so castiellu parcialmente en ruines y, sobremanera, la so torre del homenaxe. Pertenecía a los Aben Razin, d'Albarracín, y foi ocupáu por El Cid camín de Valencia.
Reconquistáu por Alfonsu II, quien lo apurrió a los Templarios, foi de primeres una Encomienda de la Orde del Temple.
Nel sieglu XIV foi cabeza d'Encomienda de la Orde de San Xuan, encuadrada na Castellanía d'Amposta, y primer destín de Juan Fernández de Heredia, quien aportó a gran maestre de Rodes.
Conquistar Pedru I de Castiella nel intre d'una guerra ente Aragón y Castiella, y na Guerra de la Independencia ocupar tamién l'exércitu napoleónicu.
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de Villel
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1983 | Jesús Gómez Asensio[2] | Ind. | |
| 1983-1987 | |||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | |||
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | |||
| 2003-2007 | |||
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Juan José Rodero Prieto[3] | PP | |
| 2015- | Juan José Gómez Pérez | PP | |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PAR | 3 | 4 | 2 | 3 | ||||
| PSOE | 3 | 2 | 2 | 2 | ||||
| PP | 1 | 1 | 3 | 1 | ||||
| C's | 1 | |||||||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | ||||
Personaxes
[editar | editar la fonte]- Francisco Tadeo Calomarde, ministru de Fernandu VII d'España
Fiestes
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 31 de xineru de 2015.