Villel
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Villel (es) ![]() | Juan José Gómez Pérez | ||
Nome oficial | Villel (es)[1] | ||
Códigu postal |
44131 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 40°14′01″N 1°11′14″W / 40.2335°N 1.1873°O | ||
Superficie | 85.377495 km² | ||
Altitú | 883 m | ||
Demografía | |||
Población |
329 hab. (2022) - 183 homes (2019) - 146 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
0.24% de provincia de Teruel 0.02% de Aragón 0% de España | ||
Densidá | 3,85 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
villel.com | |||
![]() |
Villel ye una llocalidá y conceyu español de la provincia de Teruel perteneciente a la contorna de Comunidá de Teruel, na comunidá autónoma d'Aragón. Nel censu del INE de 2008 tenía 377 habitantes.
Xeografía[editar | editar la fonte]
Ta asitiáu a la derecha del ríu Turia. Entiende los caseríos o mases El Campo, La Fuensanta, Rueda, Torrejón, Vadillo, Viñuelas y el balneariu de Los Baños.
A unos dos quilómetros atopa'l santuariu de la nuesa Señora de la Fuensanta, que ye'l principal centru de devoción de la contorna.
Historia[editar | editar la fonte]
Caltién el so castiellu parcialmente en ruines y, sobremanera, la so torre del homenaxe. Pertenecía a los Aben Razin, d'Albarracín, y foi ocupáu por El Cid camín de Valencia.
Reconquistáu por Alfonsu II, quien lo apurrió a los Templarios, foi de primeres una Encomienda de la Orde del Temple.
Nel sieglu XIV foi cabeza d'Encomienda de la Orde de San Juan, encuadrada na Castellanía d'Amposta, y primer destín de Juan Fernández de Heredia, quien aportó a gran maestre de Rodas.
Conquistar Pedru I de Castiella nel intre d'una guerra ente Aragón y Castiella, y na Guerra de la Independencia ocupar tamién l'exércitu napoleónicu.
Política llocal[editar | editar la fonte]
Últimos alcaldes de Villel[editar | editar la fonte]
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Jesús Gómez Asensio[2] | Ind. | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | |||
2007-2011 | |||
2011-2015 | Juan José Rodero Prieto[3] | PP | |
2015- | Juan José Gómez Pérez | PP |
Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PAR | 3 | 4 | 2 | 3 | ||||
PSOE | 3 | 2 | 2 | 2 | ||||
PP | 1 | 1 | 3 | 1 | ||||
C's | 1 | |||||||
Total | 7 | 7 | 7 | 7 |
Personaxes[editar | editar la fonte]
- Francisco Tadeo Calomarde, ministru de Fernandu VII d'España
Fiestes[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Afirmao en: Relación de Municipios y sus Códigos por Provincias a 1 de enero de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 31 de xineru de 2015.