Verbena supina

De Wikipedia
Verbena supina
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Verbenaceae
Xéneru: Verbena
Especie: Verbena supina
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Verbena supina (Verbena rastrera, o Verbena grís) ye una yerba perenne nativa del sureste d'Europa.

La diminuta flor de Verbena supina.
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta añal, estrigulosas. Tarmos d'hasta 50 cm, decumbentes o ascendentes, ramificaos. Fueyes d'hasta 40 x 25 mm, peciolaes, ovaes, (1-) 2-3-pinnatisectas. Espigues trupes, allargar hasta 10 cm na fructificación, de normal solitaries, con pedúnculu curtiu. Brácteas de 1 a 1,5 mm, lliniares, más curties que la mota. Mota de 1,5 a 2 mm, estremáu hasta c de 1/5 en lóbulos bien curtios, tubuloso, estriguloso, Laxamente glandulosu, persistente. Corola de 3 a 4,5 (-6,5) mm, más llarga que la mota, con lóbulos patentes pocu desiguales, lila o violeta pálida. Núcules de 1,8 a 2,5 mm, con envés murícáu con una costiella llonxitudinal. Floria de Mayu a Setiembre.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Crez de forma bonal suelse criar en zona húmeda, nos cantos de los ríos. Ye una planta rastrera de tamañu pequeñu.

Suelos fondos daqué húmedos o arenosos. Relativamente frecuente. Tol territoriu de la península ibérica. Distribución xeneral. C y S d'Europa, N y Y d'África, Asia, Macaronesia (Canaries).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Verbena supina describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 21. 1753.[1]

Sinonimia
  • Heliotropium deserti Vatke
  • Verbena procumbens Forssk.
  • Verbena radicans Moench
  • Verbena supina var. arbuscula Kereszty
  • Verbena supina f. dalmatica Kereszty
  • Verbena supina f. desierta Kereszty
  • Verbena supina var. erecta (Moldenke) Munir
  • Verbena supina f. erecta Moldenke
  • Verbena supina f. petiolulata H.Lindb.

[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Verbena supina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 20 de xunetu de 2015.
  2. «Verbena supina». The Plant List. Consultáu'l 20 de xunetu de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Universidá d'Estremadura. Lleiciones hipertextuales de Botánica. Consultáu 1 marzu de 2008. URL disponible a: http://www.unex.es/polen/LHB/asteridae/verbenac.htm
  • Gausachs i Calvet R. les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol.1. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2007.p. 326, 327.
  • Lavnert Y. Guía de les plantes melecinal y comestible d'España y Europa. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1982.p.154
  • Polunin O. Guía de campu de les flores d'Europa. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1991.p. 396, 397
  • Polunin O, Smythies B.Y. Guía de campu de les flores d'España. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1981.p. 326, 327.
  • Conseyu xeneral de colexos oficiales de farmacéuticos. Plantes melecinales y fitoterapia II. 2001.p. 204, 205.
  • Bolòs O, Vigo J, Masalles R, Ninot J. Flora. Manual dels països catalans. Barcelona: Pòrtic, 2005.p. 758.
  • Barnes J, Anderson L, Phillipson J. Plantes melecinales. Barcelona: Pharma Editora, 2004.p. 502,503.
  • Guía de plantes melecinales. Plantes pa la salú. Tomu 6. Madrid: Ediciones Rueda, 2003.p. 411.
  • Ticli B. El herbariu de la salú. Barcelona: Editorial de Vecchi, 1997.p. 125.
  • Berdonces i Serra. Gran enciclopedia de les plantes melecinales. Barcelona: Ediciones Tikal.p. 947, 948.
  • Diccionariu integral de plantes melecinales. Madrid: RBA Integral, 2002.p. 601.
  • Universitat de Barcelona. Herbari virtual del Mediterrani occidental. Data d'accés 5 d'abril de 2008. URL disponible a: http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/4826.html
  • Casado Ponce, Damián y Fernández López C. Flora de Xaén. Imprentavila 2006, pg. 238.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]