Venus (planeta)
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
![]() ![]() | |
---|---|
![]() | |
Símbolu astronómicu |
![]() |
Parte de |
sistema solar interior (es) ![]() |
Epónimu | Venus |
Carauterístiques |
órbita de Venus (es) ![]() |
Datos d'observación | |
Distancia a la Tierra |
261 000 000 km (apoxéu) 38 000 000 km (perixéu) |
Llocalización |
sistema solar interior (es) ![]() |
Magnitú aparente (V) | −4,8 (banda V) |
Oxetu astronómicu padre | Sol |
Apoastru | 0,7282312 AU y 108 942 109 km |
Periastru | 0,7184327 AU y 107 476 259 km |
Argumento del periastru | 131,60246718 °[2] |
Carauterístiques físiques | |
Radiu |
6051,8 km (media) 6051,8 km (llinia ecuatorial) 6051,8 km (polar) |
Masa | 4867,5 Yg |
Albedu | 0,689 |
Puntu más altu |
Skadi Mons (en) ![]() |
Achatamientu | 0 |
Carauterístiques orbitales | |
Periodu orbital | 224,698 d |
Semiexe mayor (a) | 108 208 930 km y 0,723332 AU |
Periheliu (q) | 0,7184327 AU y 107 476 259 km |
Afeliu (Q) | 0,7282312 AU y 108 942 109 km |
Enclín (i) | 3,39467605 ° |
Escentricidá orbital (e) | 0,0067 y 0,00677672 |
![]() |
Venus ye'l segundu planeta del sistema solar a partir del sol. Forma parte de los planetes telúricos. Ye l'oxetu más brillante del cielu, depués del sol y de la lluna, colos que comparte la carauterística de ser los únicos cuerpos celestes que se puen acolumbrar de nueche y en dellos momentos del día, nel so casu al amanecer y al atapecer. Por esta razón recibe tamién los nomes de llucerín de la mañana, llucerín del alba, lluceru matutín, lluceru trunfante o lluceru vespertín.
El nome vien de Venus, la diosa romana del amor. El so símbolu astronómicu , ye una representación estilizada del espeyu qu'esta diosa tendría na mano. Tamién s'usó como símbolu el pentagrama,
, porque vistes dende la tierra, les posiciones sucesives de Venus al redor del sol formen una figura asemeyada a esta forma xeométirca cada ocho años.
Nes cultures china, coreana, xaponesa y vietnamita, el planeta conozse col nome d'estrella d'oru (金星).
La so visibilidá fixo que fuere un planeta conocíu posiblemente dende la prehistoria, y que los sos movimientos tuvieren gran importancia en casique toles interpretaciones astrolóxiques del movimientu planetariu. Asina, los mayes ellaboraron un calendariu basáu nos sos ciclos.
Sistema Solar |
Estrella: Sol Planetes: Mercuriu | Venus | Tierra | Marte | Xúpiter | Saturnu | Uranu | Neptunu Planetes nanos: Ceres | Plutón | Eris Oxetos menores: Asteroides | Centauros | Oxetos tresneptunianos | Cometes | Meteoroides Otros: Lluna | Io | Europa | Ganimedes | Calistu | Titán | Tritón | Cinturón de Kuiper | Nube d'Oort | Fobos | Deimos | Satélites de Xúpiter | Satélites de Saturnu | Satélites d'Uranu | Satélites de Neptunu | Caronte |
- ↑ URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/venusfact.html.
- ↑ Afirmao en: Keplerian elements for approximate positions of the major planets. Llingua de la obra o nome: inglés. Data de publicación: 15 febreru 2015.