Satélites de Saturnu

De Wikipedia
El sistema de Saturnu. La lluna más prominente enfrente de Saturnu ye Rea. A mandrecha y debaxo de Saturnu alcuéntrase Tetis. A la drecha de los aniellos de Saturnu, y amosando'l prominente cráter Herschel afáyase Mimas. A esquierda de Saturnu ta Encéladu. Na estaya superior-esquierda, alcontramos Dione, y caberamente na estaya superior-derecha ta allugáu Titán, la lluna más grande de Saturnu.
Imaxe de los aniellos de Saturnu cruciando per delantre de la media lluna creciente de Titán, cola pequeña lluna Encéladu al Sur. Puede columbrase nel polu sur d'esta lluna, una sonce estaya lluminosa, que correspuende a la faza xelada de la mesma.

Saturnu tien un gran númberu de satélites (59), que'l mayor d'ellos, Titán, ye la única lluna del Sistema Solar con una atmósfera importante. El sistema de satélites de Saturnu ufre dellos exemplos de dinámica orbital abondo interesantes, talos como satélites coorbitales, satélites troyanos y satélites pastores. Dalgunos satélites tamién s'alcuentren en resonancia ente sí.

Los satélites conocíos enantes del entamu de la investigación espacial son: Mimas, Encéladu, Tetis, Dione, Rea, Titán, Hiperión, Xápetu y Febe

Nel añu 2004 deteutaren 12 nuevos satélites, que les sos órbites suxeren que son zasmes d'oxetos mayores capturaos por Saturnu, y la so existencia se confirmare pola misión Cassini/Huygens; esta misión tamién descubrió delles llunes.

Greyos de satélites[editar | editar la fonte]

Los satélites de Saturnu pueden dixebrase en dellos greyos:

  • Titán: El satélite más grande de Saturnu, de tamañu planetariu; mayor que Mercuriu. Tien una atmósfera abondo trupa. Ye l'únicu que puede amosar el so discu aparente a los aficionaos, (ye necesario emplegar un telescopiu con diámetru superior a los 200 mm d'apertura, con más de 300 aumentos; nes meyores oposiciones namái llega a midir 0,88 segundos d'arcu).
  • Satélites medianos xelaos. Son satélites de tamañu medianu, toos descubiertos al traviés d'observaciones telescópiques: Mimas, Encéladu, Tetis, Dione, Rea, Hiperión y Xápetu. Toos tienen superficies ensamaes por xelos, y tán altamente craterizaos.
  • Llunes d'aniellu: Pequeñes llunes qu'orbiten dientro de los aniellos de Saturnu, creando rexones aparentemente llimpies de material. L'exemplu más conocíu ye Pan, qu'ayuda a crear la división d'Encke. Otra pequeña lluna (S/2005 S 1) ye responsable pola división de Keeler.
  • Satélites pastor: Son satélites que les órbites tán metanes xunto del sistema d'aniellos del planeta, y que contribúin a modelar la cadarma d'estos. Prometéu y Pandora ayuden a modelar l'aniellu F.
  • Satélites coorbitales: Son satélites que comparten la mesma órbita, por exemplu Xanu y Epimetéu, ello provocó confusión nel so descubrimientu, darréu que se camentó nun solu satélite. Arriendes, presenten na so dinámica orbital un fechu curiosu d'intercambéu, evitando'l choque mutuu.
  • Satélites irregulares. Ye'l greyu más numberosu, del que'l miembru más grande ye Febe; el restu consiste de pequeñes llunes (pocos quilómetros de diámetru) orbitando a grandes distancies de Saturnu. Al empar, esti greyu puede dixebrase entá más en families, como'l greyu Inuit, el greyu Norse y el greyu Gallic.


Nome Radiu orbital mediu (km) Periodu orbital (díes) Diámetru(km) Magnitú aparente Imaxe
Pan 133.600 0,575 20
Dafnis 137.000 - 6,5 -
Atlas 137.670 0,6019 37×34×27
Prometéu 139.350 0,613 48×100×68
Pandora 141.700 0,629 110×88×62
Epimetéu 151.420 0,694 194×190×154
Xanu 151.470 0,695 138×110×110
Mimas 185.540 0,9417 194×190×154
Metone aprox. 194.000 1,0083 3 -
Palene aprox. 211.000 1,1417 4 -
Encéladu 238.040 1,370 499
Tetis 294.670 1,888 1046
Telestu 294.670 1,888 30×25×15
Calipsu 294.670 1,888 30×16×16
Dione 377.420 2,737 1118
Helena 377.420 2,737 36×32×30
Polideucu 377.396 2,736915 3,5
Rea 527.040 4,518 1528
Titán 1.221.850 15,495 5150
Hiperión 1.464.100 21,280 360×280×225
Xápetu 3.561.300 79,330 1436 (var.)
Kiviuq 11.365.000 449,22 14
Ijiraq 11.442.000 451,47 10
Febe 12.952.000 550,479 230×220×210
Paaliaq 15.198.000 686,94 20
Skadi 15.641.000 728,18 6
Albiorix 16.394.000 783,47 26
Erriapu 17.604.000 871,25 8
Siarnaq 18.195.000 895,55 32
Tarvos 18.239.000 926,19 13
Narvi 18.719.000 956,19 7
Mundilfari 18.722.000 951,56 6
Suttung 19.465.000 1016,51 6
Thrym 20.219.000 1091,76 6
Ymir 23.130.000 1315,33 16

Llista de Llunes[editar | editar la fonte]

  1. Ægir
  2. Albiorix
  3. Atlas
  4. Bebhionn
  5. Bergelmir
  6. Bestla
  7. Calipsu
  8. Dafne
  9. Dione
  10. Encéladu
  11. Epimetéu
  12. Erriapu
  13. Farbauti
  14. Febe
  15. Fenrir
  16. Fornjót
  17. Hati
  18. Helena
  19. Hiperión
  20. Hyrokkin
  21. Ijiraq
  22. Xanu
  23. Xápetu
  24. Kari
  25. Kiviuq
  26. Loge
  27. Mimas
  28. Metone
  29. Mundilfari
  30. Paaliaq
  31. Narvi
  32. Pan
  33. Palene
  34. Pandora
  35. Polideucu (Pollux, Pólux)
  36. Prometéu
  37. Rea
  38. Siarnaq
  39. Skadi
  40. Skoll
  41. Surtur
  42. Suttung
  43. Tarvos
  44. Telestu
  45. Tetis
  46. Thrym
  47. Titán
  48. Ymir
  49. S/2004 S7
  50. S/2004 S12
  51. S/2004 S13
  52. S/2004 S17
  53. S/2006 S1
  54. S/2006 S3
  55. S/2006 S4
  56. S/2006 S6

Notes sobro los nomes[editar | editar la fonte]

Dalgunos asteroides comparten el nome con dalguna de les llunes de Saturnu: (55) Pandora, (106) Dione, (577) Rhea, (1809) Prometéu, (1810) Epimetéu, (4450) Pan.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Saturnu

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]