Mercuriu (planeta)
Apariencia
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
|
inferior planet (en) | |
|
| |
| Símbolu astronómicu |
|
| Parte de |
inner Solar System (en) |
| Descubridor | valor desconocíu |
| Data de descubrimientu | valor desconocíu |
| Epónimu |
Mercury (en) |
| Llugar de descubrimientu | valor desconocíu |
| Carauterístiques |
Mercury's magnetic field (en) |
| Datos d'observación | |
| Ascensión reuta (α) | 281,01 °[2] |
| Declinación (δ) | 61,414 °[2] |
| Distancia a la Tierra |
82 000 000 km (perixéu) 217 000 000 km (apoxéu) |
| Llocalización |
[[Ficheru:inner Solar System (en) |
| Magnitú aparente (V) | 1,9 (banda V) |
| Oxetu astronómicu padre | Sol |
| Apoastru | 69 817 445 km y 0,4667008 AU |
| Periastru | 0,3074995 AU y 46 001 009 km |
| Argumento del periastru | 29,124 °[3] |
| Carauterístiques físiques | |
| Radiu |
2439,7 km (media)[4] 2439,7 km (llinia ecuatorial)[4] 2439,7 km (polar)[4] |
| Diámetru | 4878 km [5] |
| Superficie | 74 800 000 km²[6] |
| Masa | 330 Yg |
| Densidá | 5,427 g/cm³[6] |
| Gravedá superficial | 3,7278 m/s² |
| Temperatura |
100 K (mínimu) 440 K (media) 700 K (máximu) |
| Albedu | 0,068[7] |
| Puntu más altu |
Caloris Montes (en) |
| Achatamientu | 0 |
| Carauterístiques orbitales | |
| Periodu orbital | 87,969 d[8] |
| Semiexe mayor (a) | 57 909 176 km y 0,38709893 AU[9] |
| Periheliu (q) | 0,3074995 AU y 46 001 009 km |
| Afeliu (Q) | 69 817 445 km y 0,4667008 AU |
| Enclín (i) | 7,00497902 °[3] |
| Escentricidá orbital (e) | 0,20563593[3] |
Mercuriu ye'l planeta del sistema solar más cercanu al sol y el más pequeñu. Ye de tipu telúricu, como la tierra.
La so superficie ta cubierta de cráteres y nun tien nengún satélite natural nin aniellos.
Seguramente pola aparente rapidez del so movimientu pel cielu crepuscular, los romanos bautizáronlu col nome del dios del comerciu y los viaxes, Mercuriu, que se desplazaba a gran velocidá gracies a les sos sandalies y el so cascu dotaos d'ales. El so símbolu astronómicu (
) ye una representación estilizada del caducéu d'esti dios.
Nes cultures del Estremu Oriente, el planeta conozse como l'astru de l'agua (水星), ún de los cinco elementos fundamentales.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: A Greek–English Lexicon. Autor: Henry Liddell. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1819.
- 1 2 «NASA FACTS» (inglés). NASA.
- 1 2 3 E. Myles Standish (15 febreru 2015). «Keplerian elements for approximate positions of the major planets» (n'inglés). Explanatory Supplement to the Ephemeris.
- 1 2 3 Jürgen Oberst (4 avientu 2010). «Report of the IAU Working Group on Cartographic Coordinates and Rotational Elements: 2009» (n'inglés). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy (2): páxs. 101-135. doi:.
- ↑ URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/education/schoolyard_ss/sss_mercurym.html. Cita: Actual Diameter - 4878 km..
- 1 2 URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/mercuryfact.html.
- ↑ «Mercury Fact Sheet» (19 agostu 2021). Consultáu'l 17 payares 2021.
- ↑ URL de la referencia: http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/mercuryfact.html. Data de consulta: 18 xunu 2014. Direición web d'archivu: https://www.webcitation.org/6QPNXiw5w. Data d'archivu: 17 xunu 2014.
- ↑ ISBN-10: 0387987460.