Typhaceae

De Wikipedia
Typhaceae
tifacees en sentíu ampliu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Typhaceae (familia nᵘ91 en LAPG III 2009[1])
Juss.
Xéneros
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Esta entrada refier a Typhaceae sensu lato, la familia circunscripta polos xéneros Typha y Sparganium. Pa ver tifacees en sentíu estrictu, dixebraes de les sparganiacees, referise a los artículos correspondientes en Typha y Sparganiaceae.

Les tifacees en sentíu ampliu (nome científicu Typhaceae sensu lato) formen una familia de plantes distribuyíes más o menos per tol mundu, carauterístiques de hábitats acuáticos y güelgues. Les fueyes son lliniales y munches vegaes esponxoses. Tienen inflorescencies determinaes, terminales, altamente modificaes con numberoses flores pequeñes densamente arrexuntaes, les inflorescencies como resultancia tienen aspeutu d'espigues elongaes o aglomeraciones globoses, les flores masculines asitiaes enriba de les femenines. Son polinizadas pol vientu. Na so circunscripción según el sistema de clasificación APG III (2009[2]), Judd et al. (2007) y na de Kubitzki (1998[3]) y tamién según el APWeb (2001 d'equí p'arriba),[4] la familia inclúi a los xéneros Typha y Sparganium. Según el más antiguu sistema de clasificación APG II del 2003[5] la familia incluyía namái al xéneru Typha, y Sparganium, que ye'l cláu hermanu, pertenecía a la so propia familia Sparganiaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Terminoloxía descriptiva de les plantes

Yerbes rizomatosas, acuátiques o de tierres húmedes, con fueyes y tarmos flotantes na so parte distal o emerxentes. Pelos simples.

Fueyes de disposición alterna, dísticas, simples, lliniales, de marxe enteru, con venación paralela, munches vegaes esponxoses, con canales d'aire y particiones que contienen célules estrellaes, envainadoras na base, ensin estípules.

Inflorescencies determinaes, terminales, altamente modificaes con numberoses flores densamente arrexuntaes y que tienen aspeutu d'espigues elongaes o aglomeraciones globoses, les flores masculines asitiaes enriba de les femenines, munches vegaes con una bráctea llinial subxacente.

Les flores son unisexuales, les plantes monoicas, flores radiales.

Los tépalos son 1 a 6 y amenorgaos, con forma de bráctea, o con forma de gocha y numberosos, o con forma d'escama, separaos.

Los estames son 1 a 8, los filamentos separaos o connaos na base, les anteres col texíu conectivu dacuando espandíu.

El polen ye uniporáu, en mónaes o en tétraes.

3 carpelos, connaos, usualmente namái 1 d'ellos ye funcional, ovariu súperu, con placentación apical (y usualmente 1 lóculo), munches vegaes sobre un pie, un estigma, estendíu a lo llargo d'un llau del estilu. 1 óvulu.

Nun hai nectarios.

El frutu ye una drupa carnosa seca-esponxosa, o un folículo con aspeutu d'aqueniu.

La grana con un poru, al traviés del cual remanez l'embrión.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Llargamente distribuyíes, especialmente nel Hemisferiu Norte, son carauterístiques de hábitats acuáticos y de tierres húmedes, especialmente güelgues.

Les tifacees sensu lato son polinizadas por vientu.

Les goches del periantu persistente de Typha ayuden a la dispersión de los frutos tipu aqueniu (que dempués de la dispersión ábrense, lliberando la única grana). Les drupes seques-esponxoses de Sparganium pueden ser esvalixaes por páxaros, mamíferos, o agua (llexen por cuenta de la capa esterior esponxosa del frutu).

Filoxenia[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Filoxenia

Los analises cladísticos con calteres morfolóxicos (Dahlgren et al. 1985,[6] Linder y Kellogg 1995,[7] Stevenson y Loconte 1995,[8] Stevenson et al. 2000[9]) sostienen fuertemente la monofilia d'esta familia, constituyida polos dos xéneros mentaos. Los analises basaos en secuencies d'ADN son más equívocos, dalgunos sofiten (Chase et al. 1993,[10] Duvall et al. 1993,[11] Davis et al. 2004[12]) y otros non (Chase et al. 2000[13]) la monofilia del grupu. Un analís de secuencies de rbcL y morfoloxía (Chase et al. 1995b,[14] Michelangeli et al. 2003[15]) tamién sostuvo la monofilia d'esta familia.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Taxonomía

La familia foi reconocida pol APG III (2009[2]), el Linear APG III (2009[1]) asignó-y el númberu de familia 91. La familia yá fuera reconocida pol APG II (2003[5]).

2 xéneros, según Royal Botanic Gardens, Kew[16] (visitáu en xineru del 2009):

  • Sparganium L., Sp. Pl.: 971 (1753). Zones templaes del hemisferiu norte.
  • Typha L., Sp. Pl.: 971 (1753). Cosmopolita.

Importancia económica[editar | editar la fonte]

Los dos xéneros son dacuando utilizaos como ornamentales.

Les fueyes de Typha son usaes como material de texíu.

Los rizomas llenos d'almidón, les inflorescencies masculines nueves, y el polen de los dos xéneros pueden ser consumíos como alimentu.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Typhaceae», Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition.. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, páx. 290. ISBN 978-0-87893-407-2.

Referencies citaes[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, Non. 2. (2009), páxs. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
  2. 2,0 2,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  3. Kubitzki, K. (1998). «Typhaceae», Kubitzki, K.: The Familis and Genera of Vascular Plants. IV. Flowering Plants. Monocotyledons. Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae).. Berlin: Springer, páx. 457-460.
  4. Stevens, P. F. (2001 d'equí p'arriba). «Angiosperm Phylogeny Website (Versión 9, xunu del 2008, y actualizáu dende entós)» (inglés). Consultáu'l 7 de xunetu de 2008.
  5. 5,0 5,1 APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  páxs. 399-436. http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 6 de xunu de 2008. 
  6. Dahlgren, R. M.; Clifford, H. T., Yeo, P. F. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag.
  7. Linder, H. P.; Kellog, E. A. (1995). «Phylogenetic patterns in the commelinoid clade.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 473-496.
  8. Stevenson, D. W.; Loconte, H. (1995). «Cladistic analysis of monocot families.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 543-578.
  9. Stevenson, D. W.; Davis, J. I., Freudenstein, J. V., Hardy, C. R., Simmons, M. P., y Specht, C. D. (2000). «A phylogenetic analysis of the monocotyledons based on morphological and molecular character sets, with comments on the placement of Acorus and Hydatellaceae.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 17-24.
  10. Chase, M. W.; Soltis, D. E., Olmstead, R. G., Morgan, D., les, D. H., Mishler, B. D., Duvall, M. R., Price, R. A., Hills, H. G., Qiu, Y.-L., Kron, K. A., Rettig, J. H., Conti, E., Palmer, J. D., Manhart, J. R., Sytsma, K. J., Michaels, H. J., Kress, W. J., Karol, K. G., Clark, W. D., Hedrén, M., Gaut, B. S., Jansen, R. K., Kim, K.-J., Wimpee, C. F., Smith, J. F., Furnier, G. R., Strauss, S. H., Xiang, Q.-Y., Plunkett, G. M., Soltis, P. S., Swensen, S. M., Williams, S. E., Gadek, P. A., Quinn, C. J., Eguiarte, L. E., Golenberg, E., Learn, G. H., Jr., Graham, S. W., Barrett, S. C. H., Dayanandan, S., y Albert, V. A. (1993). «Phylogenetics of seed plants: An analysis of nucleotide sequences from the plastid gene rbcL.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 528-580. 
  11. Duvall, M. R.; Clegg, M. T., Chase, M. W., Clark, W. D., Kress, W. J., Eguiarte, L. E., Smith, J. F., Gaut, B. S., Zimmer, E. A., y Learns Jr., G. H. (1993). «Phylogenetic hypoteses for the monocotyledons constructed from rbcL sequence data.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 607-619. 
  12. Davis, J. I.; Stevenson, D. W.; Petersen, G.; Seberg, O.; Campbell, L. M.; Freudenstein, J. V.; Goldman, D. H.; Hardy, C. R.; Michelangeli, F. A.; Simmons, M. P.; Specht, C. D.; Vergara-Silva, F.; Gandolfo, M. (2004). «A phylogeny of the monocots, as inferred from rbcL and atpA sequence variation, and a comparison of methods for calculating jacknife and bootstrap values.». Syst. Bot. (29):  páxs. 467-510. http://www.ingentaconnect.com/content/aspt/sb/2004/00000029/00000003/art00001. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  13. Chase, M. W.; Soltis, D. E., Soltis, P. S., Rudall, P. J., Fay, M. F., Hahn, W. H., Sullivan, S., Joseph, J., Molvray, M., Kores, P. J., Givnish, T. J., Sytsma, K. J., y Pires, J. C. (2000). «Higher-level systematics of the monocotyledons: An assessment of current knowledge and a new classification.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 3-16.
  14. Chase, M. W.; Stevenson, D. W., Wilkin, P., y Rudall, P. J. (1995b). «Monocot systematics: A combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 685-730.
  15. Michelangeli, F. A.; Davis, J. I., Stevenson, D. W. (2003). «Phylogenetic relationships among Poaceae and related families as inferred from morphology, inversions in the plastid genome, and sequence data from the mitochondrial and plastid genomes.». Amer. J. Bot. (90):  páxs. 93-106. 
  16. «[http://apps.kew.org/wcsp/reportbuilder.do Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Series]» (inglés). Consultáu'l 15 de xineru de 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]