Toponimia eslava n'Alemaña

De Wikipedia
Los pueblos eslavos nel mapa d'Europa central y oriental a finales del sieglu X.

Les tribus eslaves de sorbios, veletos, abodritas, pomeranios, ranes a partir de los tiempos antiguos poblaben los territorios occidental y oriental y particularmente los del noroeste de l'Alemaña actual[1][2] y tamién una parte de Baviera.[3] Como afirmen dellos historiadores, estos, na segunda metá del sieglu VI, sustituyeron a les tribus de lombardos, rugios, luguios, veletos, y otros pueblos que poblaben estes tierres na antigüedá.[4][5] Sicasí, como destaquen munchos investigadores, esiste "una coincidencia sorprendente" ente los nomes de les tribus pomeranias, polabias y los nomes de los otros pueblos eslavos occidentales con unes denominaciones étniques perantigues y conocíes nestes tierres a partir del sieglu I de la nuesa dómina, mentaes nes fontes romanes. En total, conócense alredor de quince denominaciones, que coinciden con nomes antiguos y medievales de les tribus eslaves qu'habitaben estes zones.[6] Más tarde, al producise la espansión xermana, la población eslava asimilar nunos sieglos. Nel sieglu XVIII sumió l'idioma polabio. Anguaño, l'únicu pueblu non germanizado totalmente ye'l sorbio.

Traces de la formación de los topónimos eslavos[editar | editar la fonte]

Los pueblos eslavos, que vivieron nos territorios d'Alemaña actual hasta la so xermanización, dexaron tres de sigo múltiples topónimos. Amás una parte d'estos puede tener un orixe más antiguu, xermánicu o entá más, indoeuropéu.[7] En condiciones de billingüismu una parte tuvo un calter mistu, eslavu-alemán.[8] Una parte considerable de los topónimos eslavos, ta formada colos sufixos siguientes (ente paréntesis va'l sufixu en alfabetu cirílicu):[9]

Les terminaciones -au nos topónimos d'orixe eslavu, na so mayoría, son les germanizadas -ow,[13] pero non siempres ye asina. Por casu "Doberschau", del alto sorabo "Dobruša". Hai que notar que les terminaciones -au tamién son típiques de múltiples hidrónimos d'orixe alemán.[14]

Munches vegaes atopen formes mistes: una raíz alemana + un nome propiu eslavu. Los raigaños eslavos y alemanes: un nome propiu alemán + un sufixu eslavu (Arntitz).

Los topónimos más conocíos d'orixe eslavu[editar | editar la fonte]

L'espardimientu de los topónimos eslavos n'Alemaña actual[editar | editar la fonte]

Los topónimos eslavos espublizaos llargamente nes siguientes tierres alemanes:

El estatuo de les denominaciones eslaves en Lusacia actual[editar | editar la fonte]

Les denominaciones eslaves nos territorios de Lusacia tienen un estatuo oficial. Como ta escritu na "Llei sobre los derechos de los serbios nel Estáu Llibre de Saxonia". La llei foi escrita simultáneamente n'alemán y n'alto sorabo. N'eslavu llámase Zakoń wo prawach Serbow w Swobodnym staćy Sakska (Sakski serbski zakoń — SSZ) z dnja 31. měrca 1999.[25] Y en alemán, asina Gesetz über die Rechte der Suerben im Freistaat Sachsen (Sächsisches Sorbengesetz — SächsSorbG) vom 31. März 1999. El testu completu de la llei inclúi una llista de les denominaciones eslaves, señalaes nos documentos, accesible nel internet. Estos nomes, igual como'l alemanes, amosar nos señales de tráficu y nos mapes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. S. Brather, Archäologie der westlichen Slawen: Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa. De Gruyter, 2001, páx. 89-98[1]
  2. Полабские славяне в борьбе с немцами sieglos VII—XII A. Pavinskiy. Añu 1871 pdf
  3. Estensión de los topónimos eslavos en Baviera (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  4. Joachim Herrmann, Die Slawen in Deutschland: Geschichte und Kultur der slawischen Stämme westlich von Oder und Neißy vom 6. bis 12. Jahrhundert; ein Handbuch. Akademie-Verlag Berlin, 1985. páx. 10, 22, 23.
  5. Y. Schwarz, Deutsches Stammeskunde. Heidelberg o.J. páx. 81, 116
  6. Venimanin Pavlovich Kobychev - В поисках прародины славян, М. "Наука", 1973, el capítulu "Язык Земли". Con unes cites de los trabayos distintos.
  7. Joachim Herrmann, Die Slawen in Deutschland: Geschichte und Kultur der slawischen Stämme westlich von Oder und Neißy vom 6. bis 12. Jahrhundert; ein Handbuch. Akademie-Verlag Berlin, 1985. páx. 22, 23.
  8. Marchenko N. V. Північнонімецькі топоніми слов’янського походження. Автореферат дисертація на здобуття наукового ступеня кандидата філологічних наук. — Київ, 2005
  9. Marchenko N. V. Північнонімецькі топоніми слов’янського походження. Автореферат дисертація на здобуття наукового ступеня кандидата філологічних наук. — Київ, 2005.
  10. Inge Bily. Ortsnamenbuch des Mittelelbegebietes (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). — Berlin: Akademie Verlag, 1996, S. 24
  11. Ernst Eichler, Hans Walther, Städtenamenbuch der DDR, 2 Aufl. 1988. páx. 25
  12. Inge Bily. Ortsnamenbuch des Mittelelbegebietes (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). — Berlin: Akademie Verlag, 1996, S. 31
  13. Inge Bily. Ortsnamenbuch des Mittelelbegebietes (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). — Berlin: Akademie Verlag, 1996, S. 49
  14. W. König, dtv — Atles deutsche Sprache, стр. 131—132, ISBN 3-423-03025-9
  15. Max Vasmer. Vasmer's Etymological Dictionary.
  16. Johannes Baltzer und Friedrich Bruns. Die Bau- und Kunstdenkmäler der Freien und Hansestadt Lübeck. — Herausgegeben von der Baubehörde. Band III: Kirche zu Alt-Lübeck. Dom. Jakobikirche. Ägidienkirche. — Lübeck: Verlag von Bernhard Nöhring, 1920. — S. 1-8. — Unveränderter Nachdruck 2001: ISBN 3-89557-167-9.
  17. Paul Kühnel: Die slavischen Ortsnamen in Meklenburg in Jahrbücher des Vereins für Mecklenburgische Geschichte und Altertumskunde. — Bd. 46 (1881). — S. 122.
  18. Lexikon des Mittelalters (Una enciclopedia de la Edá Media). Ratzeburg.
  19. В «Новгородской первой летописи старшего извода» lleemos lo del añu 1270: «побѣгоша къ князю на Городище тысячьскыи Ратиборъ, Гаврило Кыяниновъ и инии приятели его».
  20. 20,0 20,1 Exemplos de los topónimos eslavos n'Alemaña
  21. Mapa de Lusacia y la so contorna con exemplos de nomes eslavos. Más al sur de Berlín indicada la ciudá de Zossen
  22. La so lletra «s» lléese como la rusa (FONTE: Трофимович Верхнелужицко-русский словарь.: «Русский язык» — Бауцен, «Домовина», 1974. — С. 23.
  23. cuadru xeneral de nomes na Wikipedia de Łožica
  24. Un mapa del llibru 'Atles nazw geograficznych Słowiańszczyzny Zachodniej Kozierowski S. Kozierowski, 1934. Poznań: Nauka i Praca'
  25. El testu de la llei.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]