Tania Australis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteTania Australis
Estrella binaria espectroscópica[1], estrella[1], Estrella variable[1], fonte d'infrarroxos[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 155,58219865219 °[2]
Declinación (δ) 41,499538262576 °[2]
Distancia a la Tierra 56,1839 pc
Magnitú aparente (V) 3,05 (banda V)
Constelación Sietestrellu
Velocidá de rotación 7,5 km/s[4]
Velocidá radial −22,15 km/s[5]
Parallax 17,7987 mas[2]
Radiu 75 Radius solars
Gravedá superficial 10 cm/s²[4]
Tipu espectral M0III[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 10h 22m 19.728s, 41° 29 58.338

Tania Australis ye'l nome de la estrella μ Ursae Majoris (μ UMa / 34 Ursae Majoris), la octava más brillosa de la constelación del sietestrellu, con una magnitú aparente de +3,08. El so nome provién tantu del árabe como del llatín. La pallabra Tania («segundu») provién del árabe y fai referencia al «segundu saltu», yá que pa los antiguos árabes, les estrelles que nós acomuñamos coles pates de la osa yeren les buelgues de gaceles saltando. La pallabra Australis, proveniente del llatín, alude a la so condición d'estrella del sur, pa estremala de Tania Borealis (λ Ursae Majoris), asitiada al norte.

Distante 249 años lluz del Sistema Solar, Tania Australis ye una xigante colorada de tipu espectral M0III, que la so lluminosidá —teniendo en cuenta una importante proporción de radiación emitida nel infrarroxu— ye 850 vegaes mayor que la del Sol. El so radiu ye 62 vegaes más grande que'l radiu solar. Consumiendo'l hidróxenu nel so interior, el nucleu d'heliu ta contraer, y en curtiu va empecipiase la fusión del heliu en carbonu, estabilizándose como una xigante de tipu K.

Analís espectroscópicos revelaron que Tania Australis ye una estrella binaria, que la so compañera, de la que nada se sabe, mover a 1,5 UA de la estrella principal con un periodu orbital de 230 díes. Catalogada como binaria eclipsante, el rellumu de Tania Australis varia ente magnitú +2,99 y +3,33.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. 4,0 4,1 David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 209–231. doi:10.1088/0004-6256/135/1/209. 
  5. Dimitri Pourbaix (18 febreru 2009). «Spectroscopic binaries among Hipparcos M giants'. I. Data, orbits, and intrinsic variations» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 627–640. doi:10.1051/0004-6361/200810698. 
  6. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 

Coordenaes: Sky map 10h 22m 19.728s, 41° 29 58.338